Alcarràs
8.5Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
6.7

Un estiu calorós a Alcarràs. Tres nens juguen dins un cotxe abandonat al mig del camp. Una mica més tard, de tornada a casa, presencien com els grans, una família d’agricultors, discuteixen entre ells: perdran les seves terres de préssecs a mans d’una empresa de construcció de plaques solars. Així comença Alcarràs, la segona pel·lícula de Carla Simón, després del seu debut amb el llargmetratge Estiu 1993, fa 5 anys.

Alcarràs manté i potencia les senyals d’autoria de l’aclamada òpera prima de la directora barcelonesa. La cinta parteix de nou d’una experiència autobiogràfica de la cineasta per retratar, de forma naturalista, una història sobre el dol i la reconstrucció a partir dels llaços familiars que uneixen a un grup singular de personatges, perfectament interpretats per un conjunt d’actors no professionals.

Carla Simón forma part d’una brillant generació de joves dones cineastes, entre les quals podem citar a Neus Ballús, Mar Coll, Belén Funes, Elena Martín, Nely Reguera, Celia Rico, Pilar Palomero, Clara Roquet i Lucía Alemany, entre d’altres, que s’han obert camí en els darrers anys i que comparteixen una forma similar d’entendre el cinema. Per a elles, el cinema és una eina d’aproximació a la realitat. Parteixen sovint de la seva pròpia biografia, d’experiències que van viure de prop, per descriure un estat emocional, a través d’uns personatges versemblants, allunyats d’estereotips, i d’unes trames mínimes que rebutgen l’èpica i, pràcticament, els girs de guió i els efectes especials. Es tracta d’un cinema d’aparença senzilla i amb veu pròpia, influït per les pel·lícules de Céline Sciamma, Andrea Arnold, Chantal Akerman, Mia Hansen-Løve o Kelly Reichardt.

Així, la pel·lícula mostra un moment de crisi a la vida d’unes persones, la família Solé; una història local que, com els millors relats, es torna universal. L’espai, les terres d’aquest municipi del Segrià, bellament fotografiades per Daniela Cajías, són el context d’unes escenes que plasmen la quotidianitat d’una família, des de les tasques de recol·lecció fins als menjars familiars o els jocs infantils, amb un gran realisme i espontaneïtat, a mig camí entre la ficció i el documental.

Alcarràs Carla Simon

La mirada de Simón, i la del coguionista Arnau Vilaró, és lluminosa, delicada i tendre, però a la vegada no es troba exempta de crítica cap a la precarietat laboral dels treballadors de la terra, amenaçats per les ombres del món d’avui, com són els interessos econòmics de les grans empreses o la tecnologia deshumanitzadora. Una història familiar de resistència i unió davant un context de canvi amb la que ens podem sentir summament identificats.

Alcarràs ha fet història convertint-se en la primera pel·lícula rodada a Catalunya i en català que rep l’Ós d’Or a la Berlinale. Després de les ovacions rebudes a les projeccions del Festival de Málaga i al D’A Film Festival de Barcelona, ha arribat a les nostres sales, distribuïda per Avalon. Sensible, commovedora i profunda, una pel·lícula única.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X