Han finalitzat les sessions presencials a Barcelona de la novena edició de l’Americana Film Fest, el festival de la ciutat dedicat al cinema independent nord-americà. Una edició, sigui o no per la influència de la pandèmia, on han predominat a la seva programació les històries sobre personatges aïllats, física i/o emocionalment, amb tendències autodestructives o a la recerca de la seva identitat.

Després de 5 dies intensos de projeccions, als Cinemes Girona i a la sala Zumzeig, el festival ens deixa una col·lecció de bones pel·lícules a reivindicar, el descobriment de joves directors a seguir i la confirmació de la bona salut del cinema indie ‘made in USA’.

Us presentem a continuació les nostres 5 pel·lícules preferides de l’Americana’22 entre totes les vistes durant el festival:

5.- Jockey (Clint Bentley, 2021)

Jackson és un veterà genet en un delicat estat de salut que anhela una victòria final amb un nou i prometedor cavall. Les seves aspiracions es complicaran quan surti en escena Gabriel, un jove novell que afirma ser el seu fill. Jockey és el debut al llargmetratge del cineasta nord-americà Clint Bentley, un film que a partir del clàssic argument del retorn a la competició d’un veterà parla dels efectes de la vellesa, de les cures i de la responsabilitat.

Guanyadora del Premi Especial del Jurat a Sundance 2021, Jockey es beneficia d’unes actuacions molt creïbles de tot el seu repartiment, que inclou a actors no professionals interpretant-se a si mateixos. Especialment destacable és el treball de l’actor protagonista, un Clifton Collins Jr. immens que ens transmet els desitjos i pors d’un personatge amarg. Així mateix, millora la proposta la direcció de fotografia, obra d’Adolpho Veloso, influenciada pel naturalisme èpic de Terrence Malick i Chloé Zhao.

4.- Poser (Noah Dixon, Ori Segev, 2021)

Lennon, una jove que viu a Columbus, vol formar part de l’escena artística de la seva ciutat. Per aconseguir-ho comença a fer gravacions de so i entrevistes a artistes indies amb l’objectiu d’elaborar un podcast sobre música underground. El títol d’aquest film, obra dels debutants al llargmetratge Noah Dixon i Ori Segev, fa referència a la tendència de Lennon cap a la simulació, la falsedat o directament les mentides per fer-se passar per una genuïna artista.

Poser Noah Dixon

Poser presenta una addictiva història que va de la comèdia juvenil fins al drama psicològic més fosc, amb un entretingut crescendo narratiu. Visualment notable, destaca per l’encertada descripció de la psique pertorbada de la protagonista (esplèndida Sylvie Mix) i els seus anhels per encaixar, i pel vivaç retrat d’una generació d’artistes joves i desconeguts, que s’interpreten a si mateixos al film, i la seva lluita per treure endavant els seus projectes creatius.

3.- La aspirante (The Novice, Lauren Hadaway, 2021)

L’òpera prima de Lauren Hadaway segueix, literalment, a Alex, una jove que entra a l’equip de rem de la seva universitat. La seva ambició per ser la millor del conjunt la portarà a l’obsessió i als límits de la seva salut. Un film angoixant que ens submergeix en el món individualista i ultra competitiu de l’esport (i de la societat) nord-americana.

La aspirante Lauren Hadaway

Aquesta història d’una obsessió malaltissa, guanyadora de tres premis a Tribeca, incloent millor pel·lícula i millor actriu, atrapa l’atenció de l’espectador gràcies, especialment, al seu febril muntatge de so, el departament d’on prové Hadaway, i a la gran actuació d’Isabelle Fuhrman a la pell d’un personatge amb grans impulsos autodestructius.

Disponible a Filmin fins al 27 de març.

2.- Nine Days (Edson Oda, 2020)

Nou dies. Aquest és el temps que té el protagonista, un home reclòs a un espai indefinit, per decidir qui tindrà l’oportunitat de tenir una vida i qui no. Escrita i dirigida pel cineasta d’origen brasiler Edson Oda, Nine Days compta amb un guió excel·lent que presenta una conjuntura fantàstica, metafísica, de forma natural, a través de l’acció i de les interaccions entre els personatges, sense diàlegs explicatius. A més, el desenvolupament de la trama presenta interessants elements per a la reflexió, sobre les prioritats a la vida i les nostres pors i esperances. La realització d’Oda, molt efectiva, imprimeix el ritme adequat a cada escena, recolzat per la notable fotografia de Wyatt Garfield i per superbes interpretacions de tot el repartiment.

Nine Days Edson Oda

Nine Days és una arrasadora i reconfortant obra que apel·la directament a les nostres emocions, amb un missatge vitalista i esperançador i un final memorable. Disponible en lloguer a diverses plataformes; una pel·lícula per recordar, un realitzador a seguir.

1.- Mass (Fran Kranz, 2021)

Quatre persones es reuneixen a les dependències interiors d’una església. Una terrible tragèdia les uneix. L’escriptor i director Fran Kranz debuta al llargmetratge amb Mass, una excel·lent obra d’aquestes que deixen petjada més enllà del seu visionat. El seu sòlid guió, que ens parla de forma profunda del dolor, la culpabilitat i el perdó, és una meravella, ple de detalls subtils, diàlegs intel·ligents i versemblants i silencis reveladors. Un altre dels aspectes més notables de la pel·lícula és el treball del quartet protagonista: Jason Isaacs, Martha Plimpton, Reed Birney i Ann Dowd estan magnífics, inoblidables.

Mass Fran Kranz

Existeixen pel·lícules millors i pitjors i després d’altres, com Mass, que ens acompanyen per sempre. Catàrtica, intensa i commovedora, una de les millors de la història de l’Americana. S’estrena als cinemes a partir de l’1 d’abril, de la mà de La Aventura; no us la perdeu.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X