El poder del perro
9Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
7.1

“La vida de cada home termina de la mateixa manera.
Només els detalls de com va viure i com morí
són els qui distingeixen a un home d’un altre.”


Ernest Hemingway

Ernest Hemingway va donar forma a una tècnica d’escriptura anomenada teoria de l’iceberg que utilitzà al llarg de la seva producció literària. Per a l’autor nord-americà, el significat més profund d’una història no havia d’ésser evident, sinó que havia de brillar implícitament. Seguint la teoria de l’iceberg, Hemingway eliminava gran part del contingut de les seves històries, deixant única i exclusivament allò essencial. Així, en moltes ocasions els seus relats giren al voltant de conflictes o temes que mai arriben a mencionar-se en tot el text; és el lector el que ha de descobrir què és el que està succeint.

El poder del perro Jane Campion

Podríem parlar de El poder del perro com un exemple de ‘relat iceberg’ cinematogràfic. La nova pel·lícula de Jane Campion utilitza el western, un context cinematogràfic que el nostre imaginari ha inundat de masculinitat primitiva, per desenvolupar un drama intimista que deconstrueix l’arquetip del cowboy. El guió, obra de Jane Campion a partir de la novel·la homònima de Thomas Savage, segueix la vida de dos grangers acabalats de Montana, al 1925, germans i de personalitat oposada: el rude i brut Phil (Benedict Cumberbatch) i l’introvertit i amable George (Jesse Plemons). Quan el segon es casa amb Rose (Kirsten Dunst) i aquesta s’instal·la en el ranxo dels dos vaquers juntament amb el seu fill, el sensible Peter (Kodi Smit-McPhee), Phil veu perillar l’estreta relació que manté amb el seu germà i menysprearà als nouvinguts.

En aparença, una història de conflictes familiars i un pols entre la delicadesa i el salvatgisme a l’Oest americà, però, com a les millors històries, les coses no són tot el que semblen: amb el pas de les escenes, El poder del perro va revelant a foc lent els llaços de dependència, les pulsions ocultes i el joc íntim dels personatges, a través del text i del subtext, d’allò vist i d’allò elidit. Una de les idees centrals de la història, segons explicà la directora a una entrevista a Indiewire, era parlar de “els impulsos profunds i incontrolables que poden arribar a destruir-nos”. En aquest sentit, el títol del film prové d’un salm de la Bíblia: <<Lliura de l’espasa la meva ànima, del poder del gos la meva vida>>. A partir d’una mirada cinematogràfica subtil i introspectiva i d’una narració el·líptica plena de detalls, contemplem a uns personatges sempre a punt d’esclatar, que són presa de dubtes i contradiccions i amb una identitat que es veu atrapada pel reduccionista esquema de les convencions socials. Així, Jane Campion elabora amb El poder del perro una excel·lent reflexió sobre la masculinitat tòxica, els arquetips socials opressors i els jocs de poder heteropatriarcals.

El poder del perro Jane Campion

La realització combina grans plans generals que emmarquen el context de la història i subratllen l’aïllament dels individus amb rotunds primers plans i plans detall en les escenes interiors per descriure la psicologia complexa dels personatges i remarcar conceptes reveladors. Un dels aspectes més sobresortints del film són les extraordinàries interpretacions del quartet principal, especialment un Cumberbatch que dóna vida a un personatge memorable, aquest cowboy salvatge, primari i vulnerable, símbol d’un món que arriba a la seva fi. També molt destacable és l’excel·lent treball de fotografia d’Ari Wegner, amb el seu joc de llum i penombra que denota les ombres que jeuen als plecs del relat. I, així mateix, sobresurt la banda sonora de Johnny Greenwood, guitarrista de Radiohead i compositor de Pozos de ambición (There Will Be Blood, Paul Thomas Anderson, 2007), cinta que guarda una certa semblança amb aquesta. Les seves composicions són fonamentals a l’hora de transmetre la constant tensió que nia a la història, a la vegada que aporten pistes del caràcter i de les veritables intencions d’alguns personatges.

Bella i fascinant, inquietant i demolidora, El poder del perro desenvolupa eficaçment una bella i pertorbadora història sobre els misteris del desig i de l’ànima humana. A les (poques) sales que encara es programen o a través de la plataforma d’streaming, no se la perdin; és una de les millors pel·lícules produïdes per Netflix fins a la data.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X