És inevitable l’expectativa quan et trobes davant dos noms que inspiren a sorpresa, Enric Montefusco i Xavi Bobés. Dos noms que poden oferir-te quelcom inesperat. El que segur que no t’esperes és un concert ‘al uso’. I una mica, el ‘Viaje al centro de un idiota’, és això.
Considerar ‘Viaje al centro de un idiota’ un concert-espectacle més que un concert em sembla poc encertat. És un concert. Un concert-espectacle és la farsa de l’equip de la Pérez-Cruz. Però això, és un concert. Apareixen incursions de Bobés, un artista d’una particularitat preciosa, però apareixen massa poc. Potser si la part Bobés jugués més, passaria a ser un espectacle, més show, més dramatúrgic, més partitura? Tampoc és fàcil dibuixar la línia de quan és show i quan no, però quan ho és, es nota.
S’inicia amb Montefusco en primeríssim pla, cadira i guitarra en mà. L’expectativa està servida, sens dubte. Però tot el que el segueix, no acaba de fer soufflé. Sembla que hauria de ser, però, ai, quasi, no acaba de, no és. El que sembla ser és la presentació d’un disc, força despullat, a vegades unes imatges al fons, a vegades un ésser que amaga en Bobés ballarí, però tot plegat queda poca cosa, amb poc pes. I llavors, allà, tan sols hi rau l’egocentrisme que podria expandir-se i aclaparar la gran massa espectadora, però tampoc no acaba de.
La veritat és que tampoc desprèn molta llum el conjunt, i això li va a la contra. Tot i que la caixa és prou buida, i blanca! Ja és la representació de l’existencialisme de l’ésser solitari, sí, però potser el punt de vista és massa fosc, massa pesant, massa intern, o interior, i no té forces per abraçar, incorporar, embolcallar, per mirar enfora.
És una coproducció festivalera, que és un espai on és enriquidor que sigui habitat per experiments com aquests, tot i que el punch molaria que no decaigués tant. Hi han participat el Festival Grec, Temporada Alta 2021 i del Conde Duque de Madrid. Es va veure a la Sala Hiroshima a Barcelona i al Mercat de Música Viva de Vic; i va ser un dissabte d’octubre que es va poder veure el “show” al Canal de Salt, dins la programació de Temporada Alta.
‘Viaje al centro de un idiota’ és un projecte força pla, intens, ple d’intimitat però que no acaba d’arribar, de traspassar més enllà de l’escenari, on hi resideixen els sentits pendents de la caixa escènica. El viaje es queda on queden l’Enric i la seva guitarra. Tot i que òbviament, té el seu públic incondicional.
Envía una resposta