Després de 9 dies intensos de cinema, acomiadem avui una nova edició del Festival de Sitges amb una mostra de l’heterogènia que ens porta cada any el certamen, amb una mica d’animació, una mica d’introspecció per retratar un assassí i molta bojeria de la mà de Sion Sono i Nicholas Cage.

THE DEER KING

Dins d’Especial Fantàstic hem pogut veure la darrera proposta d’animació d’aquest any al festival i la signaven dos grans noms com son Masashi Ando (director d’animació de meravelles com Your name, Paprika, Tokyo Godfathers, El viaje de Chihiro i moltes altres) i Masayuki Miyaji (membre de l’equip darrera de Ataque a los titanes).

A The Deer King, els dos ens traslladen a una terra medieval en guerra entre dos regnes, on un antic soldat, ara esclau, aconsegueix fugir acompanyat d’una nena mentre una plaga que propaga una misteriosa enfermetat s’escampa. Ell mateix resulta infectat pero és inmune i podria esdevenir la clau per trobar un remei a aquest mal lligat a una llegenda i de pas portar la pau.

The deer king

Amb aquesta història d’elements fantàstics basada en una novela de Nahoko Uehashi, The Deer King combina les intrigues polítiques i bèl.liques amb la relació paternofilial que s’establirà entre el Van i la petita Yuna durant la seva fugida de les autoritats. És en el desenvolupament d’aquesta relació, del creixement dels personatges i de l’atenció que posa en els animals i la natura que la pel.lícula té els seus punts forts.

The deer king

No obstant, i per allò de que les comparacions són odioses, la pel.lícula fa curt en el símil que alguns li han volgut trobar a La princesa Mononoke. Sí que s’hi nota les influències del temps passat per Masashi Ando a l’estudi de Miyazaki, però sense posar-les al mateix nivell, The Deer King mereix ser gaudida per si sola com una estimable cinta d’aventures i amb una bonica història d’amor paterno-filial.

NITRAM

En el comiat de la Secció Oficial canviavem totalment de gènere i història per apropar-nos a Nitram. La nova pel.lícula de l’australià Justin Kurzel (Macbeth, Assassin’s Creed, La verdadera historia de la banda de Kelly) ens apropa a la persona que va esdevenir assassí en massa d’uns fets reals.

Al 1996, a Port Arthur, Tasmania, un home va provocar una massacre en disparar amb un fusell semiautomàtic. Un acte que va provocar un canvi en la legislació de l’accés a les armes a Austràlia. Nitram ens presenta el seu autor (interpretat per Caleb Landry Jones) i intenta indagar en què va anar conformant la seva personalitat i les raons que el van portar a cometre l’atrocitat.

Nitram

El guió de Shaun Grant (Mindhunter, La familia Bloom) es centra de fet en el final d’aquest procés, amb un Nitram ja adult i molt afectat per les seves poques habilitats socials, la relació amb el seu entorn i amb la seva mare (Judy Davis), al límit de la depressió i que explotarà de la manera terrible que coneixem.

És doncs Nitram un film força íntim i introspectiu, que pren força de la interpretació de Caleb Landry Jones però que a pesar d’apuntar temes d’interès té un desenvolupament lent i en el que a estones se li troba a faltar més profunditat en l’anàlisi dels condicionants socials més enllà del caràcter del propi protagonista.

PRISONERS OF THE GHOSTLAND

I ja tancant la secció Especial Fantàstic, ens trobavem amb una dupla del que no sabiem si esperar el millor o el pitjor: Sion Sono i Nicolas Cage. A Prisoners of the Ghostland ens traslladen a Samurai Town, on Hero (Nicolas Cage), un lladre de bancs, és alliberat per un senyor de la guerra a canvi de que l’ajudi a trobar la seva néta Bernice (Sofia Boutella). A més per assegurar-se de que complirà amb la missió, li posa una jaqueta de cuir que es destruirà al cap de pocs dies si falla.

Prisoners of the Ghostland

I en fi, del director japonès no podiem esperar altra cosa que un nou crescendo en les seves propostes esbojarrades i frenètiques. I el fet de creuar-se pel camí amb el darrerament histriònic Nicolas Cage tampoc feia presagiar que aquesta nova pel.lícula li hagués resultat més calmada que les anteriors.

Una extranya barreja de ciència ficció, western, cinema de samurais i distopia, tot mesclat de forma atropellada i caòtica que ha convençut a ben pocs dels presents.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies