THE INNOCENTS
La primera en jugar-se la candidatura a premi a la Secció oficial avui venia signada pel noruec Eskil Vogt, director de la magnífica Blind (2014) i guionista habitual de Joachim Trier (Oslo, 31 d’agost, Thelma, La pitjor persona del món), qui ha escrit i dirigit aquest film, la seva confirmació com un dels creadors més audaços de l’actual cinema fantàstic europeu.
La història segueix a Ida, una nena de nou anys que s’instal·la a un barri d’Oslo on coneix a altres nens amb un nexe en comú amb ella, uns sorprenents poders psíquics que començaran a utilitzar de forma innocent. The Innocents és una ‘coming of age’ diferent, un film magnètic, ple d’intensitat i creixent tensió, que es beneficia del seu fantàstic guió, una sorprenent barreja del cinema fantàstic d’aroma clàssic amb el terror més inquietant, de la sòlida i minimalista posada en escena de Vogt, i de les creïbles interpretacions del seu repartiment infantil, especialment de la seva protagonista, la jove Rakel Lenora Fløttum.
SON
Amb menys fortuna ha acabat el passi de la segona proposta de la Secció Oficial d’avui. A Son, l’irlandès Ivan Kavanagh segueix en David (Luke David Blumm) i la seva mare Laura (Andi Matichak). Una mare i un fill envoltats per un secret que el film intentarà desvetllar mica en mica en un tens joc d’indicis i pistes falses per mantenir l’espectador intrigat sobre què hi ha darrera de la misteriosa enfermetat del nen i fins on estarà disposada a arribar la Laura per protegir-lo mentre semblen fugir d’una sinistra secta.
Son juga a plantejar un terror molt basat en els traumes personals i on es confonen la realitat i els efectes d’aquests traumes del passat que marquen el present de la Laura i el David. Però finalment acaba caient també en el gore a mida que l’enfermetat del noi evoluciona així com les implicacions que té en el seu comportament.
I per desgracia, Kavanagh acaba perdent-se dins de la seva pròpia premisa i no resol habilment la seva aposta de jugar en tot un joc d’indicis i de mescla entre la realitat i el producte mental dels seus protagonistes. El resultat acaba massa llastrat a sí mateix per mantenir el secret de la pel.lícula a tota costa, a la vegada que no acabem de tenir clar si aquesta hauria de ser la prioritat per com la trama bandeja d’un enfocament a un altre.
THE MEDIUM
The Medium explica una història de possessions sota la forma d’un fals documental sobre xamanisme. Uns reporters es desplacen al nord de Tailàndia per enregistrar el dia a dia de Nim (Sawanee Utoomma), una jove xaman que afirma canalitzar el poder d’una antiga divinitat. La seva neboda, Mink (Narilya Gulmongkolpech), comença a tenir uns comportaments molt estranys i la seva família creu que pot ser presa d’una diabòlica possessió.
Es tracta de la nova pel·lícula del realitzador tailandès Banjong Pisanthanakun (Shutter), un film de terror sobrenatural impregnat d’una efectiva atmosfera malsana. El seu guió, obra del coreà Na Hong-Jin, director de les excel·lents The Chaser, The Yellow Sea y The Wailing, no ofereix res de nou, ja que combina diversos elements vistos a produccions similars que juguen al ‘found footage’, com Rec o Paranormal Activity, i el seu tram final és previsible i allargat en excés. De totes formes, The Medium, amb la seva col·lecció d’imatges aterradores i escenaris inquietants és un divertiment molt gaudible, en especial per als amants del terror més visceral.
Envía una resposta