HALLOWEEN KILLS

Avui tocava sessió especial a l’Oficial per retrobar-nos amb un clàssic de les sagues de terror, Michael Myers. Perque encara que semblés que els dies de l’assassí s’haguessin acabat a l’anterior entrega “La noche de Halloween“ (2018, David Gordon Green), Myers torna més incombustible que mai en aquesta Halloween Kills signada de nou pel director d’Arkansas.

Halloween Kills

I com no, també torna la seva víctima preferida, la Laurie Strode interpretada per Jamie Lee Curtis, qui també exerceix de productora al costat de John Carpenter. En aquesta entrega, la Laurie lluitarà acompanyada de la seva filla Karen (Judy Greer) i la seva néta Allyson (Andi Matichak). Però Myers ha tornat més fort que mai, quasi indestructible, i res sembla que pugui aturar la seva carnisseria per Haddonfield.

En aquesta segona tanda de la trilogia que “en teoria“ posarà fi a la història de Halloween (que ja porta 13 entregues), trobem un nou festival del slasher, morts a dojo, un poble exposant les seves misèries mentre intenta salvar la vida, notes d’humor, el retorn d’alguns personatges mítics de la saga i alguns apunts que intenten esclarir els origens del malèfic Myers.

Halloween Kills

Però el que més destaca és aquesta mena de caràcter de monstruós Frankenstein imbatible amb el que s’ha volgut dotar l’assassí de quasi poders sobrenaturals que fan impossible acabar amb ell. Tot plegat dona peu a situacions que es revolquen tant en el gore com amb l’absurd. Més del mateix doncs, però en versió hipervitaminada per complaure els incondicionals de les matances d’un dels assassins més famosos del cinema i que posa la catifa a la conclusió que podria arribar l’any que ve mateix.

EL PÁRAMO

Seguint amb la Secció Oficial avui també era el torn del cinema nacional i el primer llargmetratge del barceloní David Casademunt, El Páramo. La història ens trasllada a un paratge desolat d’una Espanya en la que intuim que es troba en període de guerra, a una caseta on viuen la Lucia (Inma Cuesta), el seu marit Salvador (Roberto Álamo) i el seu fill Diego (Asier Flores). Aquesta familia aliena viu aillada en mig del no res, amb unes estrictes normes sobre fins on es poden allunyar del seu habitatge. Però quan una extranya presencia amenaci les seves vides la seva relació i les seves creences es posaran a prova.

El Páramo

A El Páramo, aquest nou talent sortit de la factoria que és l’ESCAC ens planteja una cinta que coqueteja amb el folk horror, que busca tant la tensió dins com fora de la familia protagonista per parlar-nos no només d’un monstre sino també de pors més personals, de llaços familiars i de temors autoimposats pel costum i la tradició.

Una aposta que li surt bé a estones, sobretot en la creació d’aquesta atmosfera asfixiant en mig d’un món obert però del que no sabem res del que hi ha o hi passa més enllà. Però no li queda tant rodó en la part argumental, amb acusades baixades de ritme i alguns recursos de guió massa manits.

VIOLATION

I ja entrada la nit avui tancavem la jornada amb Violation, una mostra d’horror més estilitzat en la forma i realista en el seu fons que suposa el debut del duet de realitzadors canadencs Dusty Mancinelli i Madeleine Sims-Fewer, qui signen el guió i la direcció del seu primer film. La història segueix a Miriam (Madeleine Sims-Fewer), una jove en plena crisi de parella que passa uns dies en un paratge aïllat, al costat de la seva germana (Anna Maguire) i el marit d’ella, amb qui tindrà una crua escena que correspon al títol del film.

Violation

Violation és una proposta divisiva que ha recollit tants elogis com retrets, en absolut complaent amb l’espectador. Com la magnífica Una joven prometedora (Emerald Fennell), aquest film no segueix l’esquema clàssic de les històries de violació i venjança, sinó que el seu guió presenta una intel·ligent i provocadora revisió dels rols habituals dels personatges i una alteració del ritme narratiu tradicional. A més, destaca la realització de Mancinelli i Sims-Fewer, plena de plans antològics, com els plans generals que contextualitzen la història o algun dramàtic primer pla. També destaquen la magnètica interpretació de Madeleine Sims-Fewer, que construeix un personatge per al record, l’encertada fotografia d’Adam Crosby i una potent banda sonora d’Andrea Boccadoro.

Violation Dusty Mancinelli Madeleine Sims-Fewer

A través d’una atmosfera molt tèrbola i desagradable, Violation aconsegueix el que persegueix: desenvolupar una història sobre la vulnerabilitat dels llaços afectius més pròxims que ens deixa diversos elements per a la reflexió. Una de les millors òperes primes de l’any.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X