Continuem el Festival el dia que Johnny Depp arriba per recollir el seu Premi Donostia enmig de la polèmica. A més, Donostia es converteix en Sitges per espantar-nos amb “La abuela” de Paco Plaza i per acabar el dia el sempre visualment reconeixible Wes Anderson amb “The French Dispatch”.

Premi Donosti a Johnny Depp

“Ningú està fora de perill de la cultura de la cancel·lació”. Aquestes han estat les paraules de l’actor Johnny Depp a l’acte de presentació del Premi Donostia, lliurat pel Festival de Sant Sebastià dimecres a la nit. En la roda de premsa, l’organització havia prohibit periodistes que es preguntés sobre la polèmica davant de l’actor. El moderador de la sala passava al següent davant de qualsevol intent d’incomplir l’ordre del festival.

Johnny Depp Premi Donostia 2021

“Ningú està fora de perill, però si estàs armat amb la veritat és tot el que necessites”, va defensar no obstant Depp. L’actor considera que es tracta d’una situació “molt complicada”, fruit d’una sèrie de “moviments” que han aparegut “amb la millor de les intencions, però que després se n’han anat de les mans fins al punt que ningú està fora de perill “.

“És una cosa que no m’afecta només a mi”, va afegir a la roda de premsa. “Afecta molta gent, homes, dones, sempre que hi hagi algú disposat a dir una sola frase. Arriba un punt en què es pensa que és normal, però no ho és”.

L’actor de “Piratas del Caribe” va rebre ahir a la nit el Premi Donostia per ser considerat “un dels actors més talentosos i versàtils de la cinematografia contemporània”. I el rep any després de la seva visita al Zinemaldia per presentar “Crock of Gold: A Few Rounds with Shane MacGowan” com a productor i que va obtenir el Premi Especial del Jurat.

La decisió del festival de premiar Depp ha estat criticada des del mateix moment del seu anunci: l’actor ha estat immers en una batalla judicial després d’haver estat acusat de maltractaments.

José Luis Rebordinos, director del Festival, va defensar la decisió argumentant que l’actor nord-americà no està acusat judicialment ni condemnat per maltractament i defensant la presumpció d’innocència. També va afirmar que  “la funció d’un festival de cinema no és jutjar les conductes dels membres de la indústria cinematogràfica”.

Sembla mentida que el Festival no hagi pogut trobar ningú menys polèmic en aquests moments per a donar-li un premi.

La abuela” de Paco Plaza

La Susana (Almudena Amor) ha de deixar la seva vida a París fent de model per tornar a Madrid. La seva àvia Pilar (Vera Valdez) acaba de patir un ictus. Fa anys, quan van morir els pares de la Susana, la seva àvia la va criar com si fos la seva pròpia filla. La Susana necessita trobar algú que cuidi la Pilar, però el que només haurien de ser uns dies amb la seva àvia s’acabarà convertint en un autèntic malson.

La abuela Paco Plaza

Paco Plaza, que la dirigeix i Carlos Vermut, el responsable del guió, han unit la seva amistat i el seu afany per les pel·lícules de terror (són assidus de Sitges) i s’han presentat al Festival de Sant Sebastià amb “La abuela”. Agraïts tots dos perquè “aquest no semblava de primeres l’hàbitat per a una pel·lícula de terror”. “Ens han convidat a una festa amb què no comptàvem», han afegit.

La millor manera de descriure “La abuela”, una pel·lícula que, certament, no és pròpia de Donostia, és el terror del que és quotidià. Perquè sí, té tocs de fantàstic, de bruixeria, però el que realment fa por és aquest encarar-se amb la vellesa, el que una altra persona depengui de tu de manera sobtada i veure-la com una desconeguda en els darrers moments de la seva vida. Per això, i per moltes altres coses, “La abuela” és un pel·lícula incomoda, que inquieta… un pot lidiar amb les coses paranormals que et mostra una pel·lícula pensat que, simplement, no és real, però amb certes coses de la vida i la mort no pots, saps que tard o d’hora arribaran.

The French Dispatch” de Wes Anderson

La nova pel·lícula de Wes Anderson és una carta d’amor als periodistes. Ambientada a la redacció d’un diari nord-americà d’una ciutat francesa fictícia del segle XX i dona vida a una col·lecció de contes publicades a la revista The French Dispatch . El repartiment de la pel·lícula inclou Benicio Del Toro, Frances McDormand, Jeffrey Wright, Adrien Brody, Timothée Chalamet, Léa Seydoux, Tilda Swinton, Mathieu Amalric, Lyna Khoudri, Stephen Park, Owen Wilson i Bill Murray. 

The French dispatch Wes Anderson

La secció de Perlas, que ens fa anar a dormir sempre tard, ha acollit “The french dispatch”. Els enquadraments, les simetries, els colors i els escenaris elaborat així com el to humorístic o un repartiment ple de cares conegudes donen un toc tan propi a totes les pel·lícules de Wes Anderson que, per a l’espectador, reconèixer les seves obres amb només uns segons de metratge. Potser “The French dispatch” no és l’obra més rodona d’Anderson. Després d’un pròleg i un segment breu protagonitzat per Owen Wilson se succeeixen tres històries curtes. I el problema és que la forma és la de sempre però les històries, sobretot quan avança la pel·lícula, i els personatges no acaben de ser tant memorables com sempre. Es una proposta molt irregular. Sí, sempre hi ha un moment de gaudir d’una imatge que queda a la memòria o d’una frase que ens fa somriure, però “The French dispatch” no és el millor treball, ni de lluny, de Wes Anderson.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies