aaa+ 2017 new fashion cheap replica watches review outlet uk.
enjoy the best price buy swiss fake chopard at low 30 - 40% discount price.
we have all the fake patek philippe.
enjoy the replikas izle brand and low price.

Pluja i matinades a la recerca d’una entrada per un passi són dues de les coses que marquen aquesta edició del Festival. El dia d’avui l’ha marcat la presencia de temes sexuals en les diferents propostes. Només la danesa “As in heaven” s’allunya una mica d’aquesta temàtica. Duras, Verhoeven i cinema indie japonès de Hamaguchi han centrat la jornada.

AS IN HEAVEN de Tea Lindeburg

La danesa Tea Lindeburg, directora de diversos curtmetratges i de la miniserie de Netflix “Equinox”, ha portat a competició el seu primer llargmetratge “As in heaven”. Una història basada en part en la novela “A night of death” (1912) de l’escriptora danesa Marie Bregendahl que va descubrir en una llibreria de la seva mare poc després d’haver donat a llum el seu fill, ara fa nou anys.

Un dia, a finals de segle XIX, la vida de Lise (Flora Ofelia Hofmann Lindahl), de 14 anys, canvia per sempre. És la major dels seus germans, la primera de la seva família a anar a l’escola i està plena d’esperança i confiança en la vida. Però quan la seva mare es posa de part, aviat alguna cosa sembla anar malament. A mesura que cau la nit i el part avança, Lise comença a comprendre que el dia que va començar sent una nena podria acabar amb ella convertida en la dona de la casa.

El resultat en un drama d’època ambientat a la fi de segle XIX carregat d’elements onírics i rodat en un estil documental. Un film centrat en les dones, en les responsabilitats que només semblen d’elles, en les estretors religioses, en la rigidesa de la societat patriarcal, els canvis cap a la maduresa amb un tocs de fantàstic i oníric que no sempre encaixen on caldrien.

Potser un film una mica allargassat on una de les millors coses és la mirada desesperada de l’actriu Flora Ofelia, que interpreta Lise, aquesta noia que veu com en una sola nit perd la mare i la vida que volia.

BENEDETTA de Paul Verhoeven

A la fi de segle XV, amb la pesta assolant el país, Benedetta Carlini (Virginie Efira) ingressa com a novícia al convent de Pescia a la Toscana. Benedetta, que des de molt jove ha tingut la capacitat d’obrar miracles, arriba a la comunitat i provoca un impacte immediat i transcendental.

Paul Verhoeven és Paul Verhoeven , això ja ho sabeu. Li agrada provocar, donar a les seves pel·lícules un to de sèrie B i de porno light on qualsevol excusa és bona per mostrar pits femenins. I clar, en un convent de monges n’hi han… i li dóna per molt. I ja no parlem d’altres elements com una Verge que es converteix en un instrument amb un ús absolutament diferent del que inicialment estava pensat.

A banda “Benedetta” busca provocar en el tema de la religió, la fe en la salvació divina, els miracles, la revelacions… és irreverent, expressament provocadora i amb bones dosis d’humor amb mala baba. Ja us dic, Verhoeven. Una aproximació tradicional i normaleta partint de la figura d’una monja que, suposadament, parlava amb Jesús, sí hagués estat una sorpresa.

I WANT TO TALK ABOUT DURAS de Claire Simon

Un home (Swann Arlaud) que manté una apassionada relació amb una cèlebre escriptora 30 anys més gran que ell necessita parlar. Està fascinat per ella i, no obstant això, sent que no pot seguir endavant. En un intent de posar en paraules la intensitat del seu amor, s’obre i el descriu amb gran claredat. 

La secció oficial ens ha portat, amb pes de plom i difícilment suportable per la majoria dels que estàvem a la sala, una història d’amor entre dues persones, segons la directora i guionista Claire Simon, per molt que en ella ens parlin, massa i molt, sobre l’escriptora Margarite Duras. El film gira entorn de l’entrevista en la qual el company de vida de Duras, Yann Andréa, 38 anys més jove que ella, s’obre a una periodista sobre la seva relació.

Una llarga entrevista. Un film ple de paraules, silencis i il·lustracions que pels més ignorants de la figura de Duras no sedueix, quasi ni ens permet quedar-nos a la sala o desperts, i que s’ha fet feixuc com una mala cosa. Si no teniu cap interès especial en saber com va ser aquest aspecte de la vida de Margarite Duras, simplement us diré: fugiu!!

Guzen to sozo / Wheel of fortune and fantasy de Ryusuke Hamaguchi

Tres històries impulsades per l’atzar i la imaginació en què les vides dels personatges femenins es veuen marcades per les seves eleccions i penediments. Un triangle amorós inesperat, un parany de seducció fallida i una trobada sorgida d’un malentès formen un tríptic de contes units per la memòria, l’engany i la destinació.

Malgrat les hores a les que ens ha tocat veure aquesta “Ruleta de la fortuna i la fantasia”, ha estat molt agradable veure aquestes tres històries d’un cinema japonès indie i modern, A Ryusuke Hamaguchi no li fa por tractar l’amor i les relacions de manera directa i parlant des de totes les seves vessants sense cap mena de mania. Erotisme, infidelitats, homosexualitat… i ho fa de manera que arrenca un somriure de l’espectador, alguna riallada, però sempre deixant una sensació agradable, perquè ho centra tot en les relacions humanes i des d’un punt de vista femení molt refrescant.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X