Margaret Atwood ha rebut una nova onada de seguidors i seguidores més joves o menys immersos en el món de la literatura fantàstica darrerament gràcies a l’aclaparador èxit de l’adaptació televisiva d’El conte de la serventa, però fa sis dècades que publica obres multipremiades en els camps de la poesia, relats curts, llibres de no-ficció i infantils i, evidentment, novel·les de ficció, especialment de ficció especulativa (un tipus de ciència-ficció que narra futurs molt probables) i històrica (entre les quals destaca Alias Grace). L’any 2003, a l’edat de seixanta-quatre anys, va iniciar una trilogia distòpica amb la novel·la Oryx y Crake i ara la podem gaudir en castellà amb la nova edició de Salamandra.
La història transcorre en dues línies temporals: un futur preapocalíptic i un futur postapocalíptic. La primera recorre la infància i joventut del protagonista de la segona i ens assenyala els indicis de la catàstrofe imminent tant a escala individual com a escala de la societat en general. La segona és una espècie de Soy leyenda de Richard Matheson amb un personatge principal inicialment derrotat, però que tot i la desesperança inicia una aventura, que ens pot recordar al vell d’El vell i la mar en el seu aïllament i el seu instint de supervivència.
Pel que fa als personatges, són desagradables i tenen comportaments que ens generen rebuig. Aquesta caracterització, molt pròpia dels llibres de l’autora canadenca, lliga amb un dels temes principals de la novel·la que és: què ens defineix com a éssers humans (fins i tot qüestiona si tot són trets negatius) i de quins elements ens podríem desfer en nom d’un món millor, pacífic, i seguir conservant l’essència de la nostra espècie.
L’altra qüestió central de l’obra és fins a quin punt tenim legitimitat de modificar la natura al nostre gust. Abans de llegir el llibre és important recordar en quin moment va ser escrita, inicis del 2000, quan els transgènics eren al centre del debat polític especialment dels moviments ecologistes en els quals ha participat sovint Atwood. És possible que aquesta caricatura dels transgènics hagi quedat una mica antiquada, al cap i a la fi els humans hem modificat plantes pel nostre benefici i hem hibridat espècies des de fa deu mil anys quan va començar la producció d’aliments. Tanmateix, l’aspecte de la manca d’ètica en la nostra voluntat de canviar el nostre entorn per estar més còmodes és més vigent que mai. També glaça la sang del lector les prediccions que va fer fa quasi vint anys d’una pandèmia global i de la reacció que individus i governs tindrien.
En resum, Oryx y Crake és una gran obra de ciència-ficció que com les millors representants del gènere ens parlen amb claredat dels defectes del món actual distraient-nos amb mons en aparença llunyans. Gràcies a un estil d’escriptura auster, però efectiu; un excel·lent sentit del ritme intern de la història i una extrema precisió en els detalls que ajuden a construir aquest món futur de forma creïble i reconeixible la lectura és molt àgil i, malgrat els temes escabrosos, satisfactòria.
Nº de pàgines: 448
Editorial: Salamandra
ISBN: 9788418363641
Traductor: Juan José Estrella González
Envía una resposta