LEAVE NO TRACES de Jan P. Matuszynski

Polònia 1983. El règim comunista intenta controlar amb mà de ferro el país per evitar l’oposició del sindicat Solidaritat. Dos joves celebren la proximitat de la fi de el curs i estant de celebració en un plaça de centre de Varsòvia són detinguts per la policia. Després de dos dies d’agonia, Grzegorz (Mateusz Górski), fill d’una de les figures més destacades de l’oposició al règim, mor com a conseqüència de la pallissa rebuda. Només hi ha un testimoni: el seu amic Jurek (Tomasz Zietek).

Leave no traces Jan P. Matuszynski

Malgrat el que pogués semblar per l’escrit fins ara Leave no traces no és un thriller criminal. No és una pel·lícula sobre una investigació policíaca. A més de Jurek, l’espectador també és testimoni del que va passar en aquesta comissaria. No hi ha veritat a revelar. Matuszynski l’estableix en els primers vint minuts dels 160 que dura la pel·lícula. El que ve a continuació és la meticulosa crònica dels esforços de les autoritats poloneses per desacreditar a les víctimes i testimonis del seu assassinat. El retrat d’un estat profundament corrupte que articula tots els mecanismes al seu abast per inventar i vendre una realitat alternativa.

Leave no traces Jan P. Matuszynski

Sense grans cops d’efecte Matuszynski mostra la manipulació de manera assossegada i asèptica. La forma en què els mecanismes del règim van actuant entre fiscals, policies, mitjans de comunicació, personal sanitari, advocats per construir la seva altra veritat. A poc a poc i detall a detall. Sense grans floritures visuals, més enllà de la textura especial que atorga a les seves imatges l’estar doblades en 16 mm, ni grans moments dramàtics que busquin la catarsi de l’espectador.Leave no traces és una pel·lícula que es mastega, que s’assimila a mesura que va revelant les capes de corrupció del règim.

REFLECTION de Valentyn Vasyanovych

A l’ucraïnès Valentyn Vasyanovych li van els reptes. El vam conèixer el 2014 com a productor de The Tribe, aquella pel·lícula de l’internat de nens sordmuts dialogada exclusivament en l’idioma dels signes, sense utilitzar el llenguatge verbal, ni subtítols i rodada en llargues preses. Va arrasar a la Setmana de la Crítica de Cannes d’aquell any. Cinc anys més tard, ja en la seva funció com a director va guanyar el premi a la millor pel·lícula de la secció Orizzonti de Festival de Venècia amb Atlantis, una història ambientada a 2025, en una Ucraïna apocalíptica posterior a la guerra amb Rússia protagonitzada per un soldat amb síndrome d’estrès posttraumàtic rodada en només 28 plans, la majoria d’ells fixos i amb unes elaboradíssimes composicions que aconseguien extreure una estranya bellesa a la sordidesa de l’apocalipsi.

Reflection Valentyn Vasyanovych

Amb Reflection debuta en la competició pel Lleó d’Or i torna a recórrer a seqüències que consisteixen en un únic pla, la majoria de les vegades fix i altres vegades, moltes vegades, buscant el reenquadrament dins el pla que separa la imatge de la pantalla en dues realitats. Una interior i una altra exterior. O bé a través d’una finestra, del parabrisa d’un cotxe, o d’una porta oberta.

A Reflection torna a la guerra entre Ucraïna i Rússia. A 2014 en plena guerra entre els dos països. El seu protagonista és un cirurgià ucraïnès amb unes relacions peculiars amb la seva filla, la seva exdona i el nou company d’aquesta, que és capturat per les forces militars russes i que mentre està en captivitat és testimoni d’horribles escenes de violència, humiliacions i menyspreu a la vida humana. Després del seu alliberament haurà de tornar a la seva vida anterior, o al menys intentar-ho, però els efectes de la guerra en ell i al seu entorn no l’hi ho posaran fàcil.

Vasyanovych tracta temes delicats. La guerra, les seves conseqüències, la lluita de les víctimes per recuperar certa normalitat, les relacions humanes. Però el seu enfocament resulta fred i distant. Les seves imatges contenen certa bellesa. El seu treball de posada en escena, planificació i composició és d’una complexitat innegable. Però a la seva mirada li falta humanitat. Es mostra massa allunyat dels seus personatges i els seus conflictes. Com si l’objectiu final de Vasyanovych no fos que l’espectador conegués la vida i el sentir dels seus personatges. Les seves alegries i els seus patiments, les seves expectatives i els seus reptes. Tot sembla al servei del lluïment formal del director. De mostrar el seu domini dels recursos cinematogràfics per sobre dels sentiments dels seus personatges.

CAPTAIN VOLKONOGOV ESCAPED de Aleksey Chupov i Natasha Merkulova

Després d’aconseguir el suport cinèfil inclosos premis a la secció Orizzonti d’aquest festival o el Zinegoak de Bilbao amb El hombre que sorprendió a todo el mundo, aquests dos directors debuten a la competició principal de la Mostra amb Captain Volkonogov escaped paràbola amb aires de thriller místic ambientat en la Rússia de les purgues estalinianas. La història d’un botxí, d’un torturador a qui li ha arribat l’hora de ser purgat i amb una missió per poder salvar la seva ànima. Per a això el capità, interpretat per Yuriy Borisov en el que sembla ser el seu any després de les seves demostracions de Compartment Nº6 i Petrov’s Flu presentades en l’últim Festival de Cannes, haurà de localitzar i aconseguir convèncer els familiars d’alguna de les seves víctimes que el perdonin mentre fuig de les forces de l’ordre soviètiques que el persegueixen per assassinar-lo.

Captain Volkonogov escaped Aleksey Chupov Natasha Merkulova

Malgrat la seva inevitable naturalesa episòdica i una mica repetitiva, aquest joc del gat i el ratolí resulta intens i vibrant. Amb una posada en escena que per moments recorda a un videojoc i evita el realisme cru per una imatgeria i to més radiant, però que mostra una Rússia atemorida i sotmesa, alienada pels poderosos i en la qual el recel i la desconfiança apareixen com a eines bàsiques de supervivència.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X