En una cerimònia més estranya del previst en la qual Spike Lee, president del jurat, semblava haver-se colat sense saber molt bé com a una festa que no era la seva, es va anunciar el millor palmarès de Cannes dels últims anys.
Que en plena despistada hagi anunciat la Palma d’Or per Titane abans de la resta dels premis de la competició oficial, en un spoiler que riu-te tú de la relliscada de Warren Beatty a la gala dels Oscars de Moonlight / La La Land, ha provocat sorpresa d’una banda, s’ha desinflat l’emoció de l’altra, però també fins que ha arribat l’anunci oficial i definitiu, tampoc estàvem tots molt convençuts. Perquè tot i les excel·lències de Titane, no és la pel·lícula que un espera a priori que premiï el jurat del festival de cinema més important del món. Fins i tot la seva inclusió en la competició principal era una demostració de valor i de confiança en la recepció d’un film tan innovador, radical i sorprenent com la segona pel·lícula de Julia Ducourneau. La directora gala es converteix en la segona dona a dirigir una guanyadora de Palma d’Or, i la primera en solitari, després de que es va dur Jane Campion per El Piano fa més de 25 anys.
Aquest cop el jurat ha premiat gairebé totes les pel·lícules que figuraven en la majoria de les travesses i llevat per l’absència de Paris 13th District de Jacques Audiard i la presència de Nitram, més per la pel·lícula en si mateixa que per la interpretació que han decidit premiar a la qual pocs peròs se li poden posar, les principals discrepàncies amb el palmarès provenen sobretot per la categoria específica en què s’ha premiat cada pel·lícula, però no per la presència de les mateixes en el palmarès.
Molt generosos amb A Hero i amb Compartment n.º6? Pot ser. Que Apichatpong Weerasethakul es mereixia alguna cosa més que un premi del jurat? Doncs també. Però l’important és que gairebé totes les pel·lícules esperables estan incloses en el palmarès i que en el mateix tampoc hi ha cap la presència de la qual resulti fora de lloc.
Palma d’Or: TITANE de Julia Ducourneau
Gran Premi del Jurat: ex aequo A HERO d’Asghar Farhadi i COMPARTMENT Nº6 de Juho Kuosmanen
Millor director: Léos Carax per ANNETTE
Millor interpretació femenina: Renate Reinsve per THE WORST PERSON IN THE WORLD de Joachim Trier
Millor interpretació masculina: Caleb Landry Jones per NITRAM de Justin Kurzel
Millor guió: DRIVE MY CAR de Ryûsuke Hamaguchi
Premi del Jurat: ex aequo per AHEED’S KNEE de Nadav Lapid i MEMORIA d’Apichatpong Weerasethakul
Càmera d’Or: MURINA d’Antoneta Alamat Kusjanovic
Palma d’Or al millor curtmetratge: ALL THE CROWS IN THE WORLD de Tang Yi
Palmes d’Or honorífiques: JODIE FOSTER i MARCO BELLOCHIO
PREMIS FIPRESCI
Competició oficial: DRIVE MY CAR de Ryûsuke Hamaguchi
Un Certain Regard: PLAYGROUND – UN MONDE de Laura Wandel
Ópera prima presentada a Quinzena de Realitzadors o Setmana de la Crítica: FEATHERS d’Omar El Zohairy
UN CERTAIN REGARD
Premi Un Certain Regard: RAZZHIMAYA KULAKI (Unclenching the Fists) de Kira Kovalenko
Premi del Jurat: GROSSE FREIHEIT (Great Freedom) de Sebastian Meise
Premi al Conjunt: BONNE MÈRE (GOOD MOTHER) de Hafsia Herzi
Premi al Coratge: LA CIVIL de Teodora Ana Mihai
Premi a la Originalitat: LAMB de Valdimar Jóhansson Menció Especial: NOCHE DE FUEGO de Tatiana Huezo
Envía una resposta