Jo Nesbø és un d’aquells escriptors que tenen una carrera professional tan eclèctica i fascinant que creen un personatge mediàtic al seu volant que els certifica un estatus d’autor del que cada nou llibre ocupa la prestatgeria principal de les grans llibreries. L’artista noruec de seixanta-un anys va estudiar econòmiques, va ser futbolista professional, músic de rock i periodista i tot això abans de debutar com a escriptor a l’edat de trenta-set anys amb la novel·la policíaca El ratpenat, protagonitzada pel seu mític detectiu Harry Hole.
Posteriorment, paral·lelament a la seva saga detectivesca va iniciar una carrera com a autor de llibres infantils amb la sèrie del doctor Proctor. La seva nova novel·la, El regne, editada en català per Edicions Proa, no pertany a cap de les dues sèries encara que està emparentada amb la primera perquè és del gènere de suspens.
La novel·la s’emmarca en el corrent d’obres que retraten la vida en un poble, Os en aquest cas, en les que inicialment se’ns presenten tots els personatges claus de la comunitat i com es relacionen entre ells en públic i a poc a poc se’ns va revelant tot un món subterrani de traumes guardats en silenci, rancúnies, enveges, pulsions sexuals i amors no confessats. Com hem pogut veure recentment en televisió amb Mare of Easttown és un tipus de relat molt propens als girs de guió i a la subversió de les expectatives del lector. Per això, s’ha d’anar amb compte d’introduir bé els personatges, de dibuixar-los amb la complexitat pròpia dels éssers humans en les primeres aparicions i de mantenir-la quan venen els meandres de la trama, ja que si no acabes amb personatges que van canviant de parer de forma injustificada cada vegada que a l’autor li interessa.
Encara que, com comentàvem inicialment, Jo Nesbø hagi viscut un munt d’experiències vitals no sempre aconsegueix plasmar la diversitat i subtilitat de la vida a la pàgina. És cert que treballa en el gènere de la intriga que sovint usa un registre volgudament artificial que no busca representar la realitat sinó sublimar-la a partir d’uns arquetips. Tanmateix, El regne es queda en un punt mitjà insatisfactori que ni ens evoca res veraç ni està tan estilitzat que entenem que la història transcorre en un món que no és el nostre. Això és degut al fet que els personatges principals estan mal perfilats i que en l’àmbit temàtic es busca tocar temes transcendentals de l’existència que queden en un conjunt de tòpics buits de significat real.
Tots aquests elements mal cuinats no impedeixen que la novel·la sigui entretinguda i mantingui l’interès del lector durant 600 pàgines. Hi ha nombrosos moments d’alta tensió culminats per cops d’efecte inesperats i espectaculars. També hi ha instants en què es mostren aspectes profunds de les relacions humanes que reverberen encara després de desar el llibre al prestatge.
Finalment, també s’hi aprenen moltes coses perquè Jo Nesbø té el costum d’incorporar dades interessants en els diàlegs entre personatges amb l’afany de fer-los més versemblants. El regne és una bona novel·la de suspens que té grans moments intimistes i també d’excés, però que no acaba de trobar el to que equilibri els dos estils. La recomanem per aquella gent que ara que venen les vacances d’estiu busca alguna cosa per llegir a la platja. Si bé toca temes truculents ho fa de manera molt superficial o sigui que no et fastiguejarà el dia vora el mar.
Editorial: Edicions Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductora: Laura Segarra Vidal
Pàgines: 632
Jo Nesbø (Oslo, 1960), l’autor de l’aclamada sèrie del detectiu Harry Hole, està considerat un dels escriptors del gènere policíac més interessants d’Europa. La trajectòria vital i literària de Nesbø és singular. Abans de convertir-se en escriptor, es va allistar com a voluntari a l’exèrcit noruec i més tard va ser guitarrista i lletrista d’un grup de rock, però el 1996 va deixar la música per dedicar-se a la literatura. Edicions Proa ha publicat tots els títols de l’autor protagonitzats pel detectiu Harry Hole: El ratpenat (2015), Escarabats (2015), El pit-roig (2008), Nèmesi (2009), L’estrella del diable (2010), El redemptor (2012), El ninot de neu (2013), El lleopard (2014), L’espectre (2015), Policia (2016), La set (2017) i Ganivet (2019). Fora d’aquesta sèrie, Proa també ha publicat els títols independents Headhunters (2012), Macbeth (2014) i L’hereu (2014).
He trobat la novel·la molt tramposa i artificiosa, els personatges estan construits de manera pobre i la història en general està agafada en pinces. Les primeres 200 pàgines, que pretenen situar-te, són molt farregoses i no aportan gaire res al conjunt de la història, que a més, per a mi, és d’una gran morbositat inecessaria. L’he acabat de llegir per confirmar si. la meva sospita de que era un bluf era certa, i així ha estat. El final és d’un ridícul total.
Per cert al puntuar-la li volia posar un 0, i per inexperiència li he posat un 9,1