"Una rosa sola" de Muriel Barbery
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

L’escriptora Muriel Barbery fou molt aclamada internacionalment per l’obra L’elegància de l’eriçó (2006), un cant a la vida que s’allunya de la cursileria superficial burgesa i aposta per una existència plena, conscient, compromesa i en la que se sap apreciar el valor dels petits moments posant-ne en relleu les seves característiques úniques. La seva nova novel·la, publicada a casa nostra per Edicions 62, narra la història d’una dona, Rose, en un moment clau de la seva vida en el que viatja a Kyoto a causa de la defunció del seu pare a qui mai no ha conegut. Tot i no tenir massa punts en comú en l’àmbit argumental ambdós llibres conviuen en un mateix espai espiritual i simbòlic.

El llibre, tot i contenir reflexions sobre tota mena d’idees filosòfiques, en essència parla del dol. Aquesta temuda però inevitable etapa de la vida és presentada per Barbery com un procés transformador, però sense assignar-li un valor moral que justifiqui la mort d’una persona pròxima com a necessària per canviar un mateix (com fan moltes obres de ficció) sinó que mostra com el buit que ha deixat l’ésser estimat inexorablement serà ocupat per una nova personalitat. Un dels personatges més interessants de l’obra apunta, per motivar a la protagonista a prendre la decisió que la porti al desenllaç de la narració, que el fet de no seguir sent la mateixa persona que eres desperta en el teu interior un sentiment de culpa envers la persona perduda i que s’ha de buscar una força que contraresti aquest sentiment.

Una rosa sola Muriel Barbery

Tot i ser una novel·la curta no és una lectura lleugera a causa del seu estil d’escriptura força barroc, farcit de minucioses descripcions i concatenacions de metàfores, a vegades un pèl rebuscades. L’autora busca crear una novel·la amb uns codis de poesia (especialment els propis del Japó), tot i que també pot fer-nos recordar A la recerca del temps perdut de Proust. Sigui quina sigui la justificació darrere d’aquesta tria estilística descriu molt bé l’estat mental de la protagonista que viu en el món de les idees malgrat (o potser a causa de) ser sempre conscient de la infinita complexitat del que l’envolta. Aquest distanciament no el causa l’arrogància sinó un estat depressiu perpetu lligat a un dol existencial que l’aliena de la resta del món.

El món interior de la protagonista contrasta amb el Japó místic on acaba de posar els peus per primera vegada. Imagino que la intenció de l’autora és comparar la puresa del Japó tradicional amb la falta de ganes de viure i de presenciar la bellesa de la Rose. Tanmateix, parteix d’un punt de vista esbiaixat que cau en els tòpics de la representació occidental del Japó on es mostra el país com dos pols oposats: paradís terrenal i infern capitalista sense ànima. Aquest retrat superficial perjudica la novel·la perquè li impedeix arribar a les reflexions profundes sobre l’ànima humana a les que apunta. Podríem excusar aquesta representació atribuint-la a la visió ignorant que té Rose del Japó, però seria més difícil explicar per què tots els personatges japonesos de l’obra són pràcticament peces d’attrezzo col·locades per motivar l’arc de la protagonista. A més hi ha certes descripcions de la fisonomia d’aquests personatges que són propis d’una altra època.

Muriel Barbery

Abans de concloure, sols fer una breu advertència al fet que algunes frases del llibre són en anglès i no tenen traducció. No acostumen a ser massa rellevants a la trama i ajuden, en cert sentit, a augmentar la sensació d’isolació que viu la protagonista, però trobo rellevant fer-ne una menció, ja que pot foragitar a certs lectors nascuts en una època en què l’anglès no era la llengua que dominava el món.

Una rosa sola és una novel·la que agradarà a qui va apreciar L’elegància de l’eriçó i a qui s’hi apropi amb una voluntat de deixar-se portar pel riu de paraules, cabalós i ple de meandres, de Muriel Barbery. A abstenir-se aquells qui busquin una narració austera o una novel·la de caràcter realista o els qui no suportin les grans expressions de sentiments o els relats d’occidentals redescobrint-se en una terra “exòtica”.



Muriel Barbery va néixer a Casablanca el 1969. Va estudiar a l'Escola Normal Superior de Fontenay-Saint-Cloud i va obtenir el seu agrégation en Filosofia el 1993. Va ser professora de Filosofia a la Universitat de Borgonya, en un institut ia l'escola de professors de Saint-Lô. Va obtenir una beca de residència per a la Vila Kujoyama, a Kyoto, ciutat en la qual va residir dos anys. És autora de Rapsòdia Gourmet (2000; Seix Barral, 2010), guardonada amb el Premi Meilleur Livre de Littérature Gourmande, L'elegància de l'eriçó (2006; Seix Barral, 2007), un èxit internacional que va obtenir el Premi dels Llibreters Francesos i va ser adaptada lliurement a el cinema, La vida dels elfs (Seix Barral, 2015) i Un país estrany (Seix Barral, 2019).

Editorial: Seix Barral
Temàtica: Novela literaria | General narrativa literaria
Col-lecció: Biblioteca Formentor
Traductora: Isabel González-Gallarza
Número de pàgines: 192
Preu: 18.5€


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X