aaa+ 2017 new fashion cheap replica watches review outlet uk.
enjoy the best price buy swiss fake chopard at low 30 - 40% discount price.
we have all the fake patek philippe.
enjoy the replikas izle brand and low price.

Continuem el nostre viatge per la vuitena edició de l’Americana Film Fest amb aquesta última crònica amb la que analitzem l’intens drama rural The Killing of Two Lovers, de Robert Machoian, i la pel·lícula scfi Lapsis, òpera prima de Noah Hutton.

The Killing of Two Lovers

En un petit i aïllat poble d’Estats Units, David (Clayne Crawford) i Nikki (Sepideh Moafi), un matrimoni jove amb quatre fills, travessen una crisi sentimental i s’han donat un temps. David intenta assimilar la nova situació i reconciliar-se amb Nikki, però l’aparició d’una nova parella a la vida d’ella li engreixarà el seu dolor.

The Killing of Two Lovers ha estat una de les pel·lícules de l’Americana’21 que més admiració ha generat entre els espectadors. I no és per a menys. La nova pel·lícula del cineasta californià Robert Machoian (God Bless the Child, 2015) reflexiona sobre la decadència d’una parella i la fragilitat dels vincles sentimentals a l’actualitat mitjançant uns elements singulars que eleven la proposta per sobre d’altres films més convencionals sobre aquesta temàtica.

The Killing of Two Lovers Robert Machoian

Per començar, l’hàbit guió del propi Machoian juga des del principi amb les expectatives de l’espectador, d’una forma una mica enganyosa però efectiva. Machoian segueix les evolucions d’un personatge desorientat a través d’uns llargs plans seqüència que evidencien la sensació de soledat i incomunicació del protagonista. A més, opta per un format 4:3 per emfatitzar l’ambient opressiu de la història, com a la recent El faro de Robert Eggers (2019). L’expressivitat visual dels plans es complementa amb l’ús del so: al llarg de la cinta escoltem de manera extradiegètica omnipresents sorolls, com engranatges d’un cotxe, el tambor d’una pistola al girar o el d’una porta al tancar-se. Tots aquests recursos amplifiquen la interpretació de Clayne Crawford, actor nord-americà amb una llarga carrera en sèries, donant vida a David: ens transmet amb molta veracitat el dolor i la frustració que travessa a cada moment.

The Killing of Two Lovers Robert Machoian

The Killing of Two Lovers és una tensa, inquietant i molt personal introspecció a la psique d’un personatge turmentat que no deixarà indiferent a ningú. Nominada al Premi John Cassavetes dels Independent Spirit i guanyadora del gran premi del jurat a l’Atlanta Film Fest, entre altres distincions, és una de les millors pel·lícules del recent cinema independent nord-americà.

Nota: 8

Lapsis

No hi ha un bon festival sense una bona pel·lícula de ciència-ficció a la seva programació. L’edició de l’any passat de l’Americana va comptar amb The Vast of Night (Andrew Patterson, 2019), un esplèndid i original homenatge a les històries d’encontres extraterrestres. En aquesta edició, la cinta scifi ha estat Lapsis, un film interessant encara que irregular, que reflexiona sobre les conseqüències futures del desenvolupament tecnològic des d’una perspectiva social.

Lapsis Noah Hutton

Lapsis ens trasllada a un món on la computació quàntica s’ha desenvolupat i es troba per tot arreu. En aquest context, Ray (Dean Imperial), un home de mitjana edat, es troba necessitat de diners per cobrir el tractament mèdic del seu germà, el qual pateix una malaltia que li provoca fatiga crònica. Ray accepta un insòlit treball: cablejar kilòmetres de terreny d’un extens bosc per connectar grans cubs de metall, estructures magnètiques que entrellacin la xarxa quàntica. En un primer moment, el protagonista descobreix un treball senzill que es paga bastant bé; no obstant, les dificultats sorgeixen quan descobreix que ha de competir sobre el terreny amb implacables robots automatitzats.

Lapsis Noah Hutton

Lapsis és l’òpera prima del nord-americà Noah Hutton. El seu guió proposa una bona metàfora del món laboral i la lluita de classes a la nostra societat tecnològica. És fàcil connectar el ‘rider’ Ray amb milions de treballadors a l’actualitat que malviuen amb un treball precari a costa de grans corporacions. Malgrat la pertinaç crítica social que desenvolupa, la història no acaba d’aprofundir suficientment a la situació d’aquests cablejadors, a la seva reivindicació de drets i llibertats, deixa serrells per desenvolupar i la seva resolució sembla inconclusa.

Malgrat les seves irregularitats, Lapsis és una intrigant distòpia que conté pessimistes reflexions sobre un futur que pràcticament ja hem assolit: ens convertirem en esclaus de la intel·ligència artificial?

Nota: 7

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X