aaa+ 2017 new fashion cheap replica watches review outlet uk.
enjoy the best price buy swiss fake chopard at low 30 - 40% discount price.
we have all the fake patek philippe.
enjoy the replikas izle brand and low price.

Seguim el nostre viatge per la programació de l’Americana Film Fest amb Palm Springs, una divertida comèdia romàntica nord-americana, i Blanco de verano, una ‘coming of age’mexicana, guanyadora del Premi del jurat jove.

Palm Springs

Palm Springs ha sigut una de les sensacions del festival. Una agradable combinació de simpàtica comèdia romàntica i divertits bucles temporals. Nyles (Adam Samberg) desperta tots els dies a una boda a Palm Springs, on coneix a Sarah (Cristin Milioti), una de les dames d’honor, que també quedarà atrapada en el mateix bucle. Ambdós, obligats repetir una vegada i una altra el mateix dia, estaran obligats a conviure i a ajudar-se en aquesta situació. Què passaria si haguéssim de repetir continuadament un  dia de la nostra vida amb la mateixa persona?

Palm Springs Adam Samberg Cristin Milioti

Al veure la pel·lícula és inevitable pensar a Atrapado en el tiempo, el magistral film de Harold Ramis (1993), on un periodista rondinaire i antipàtic, interpretat admirablement per Bill Murray, revivia infinites vegades el dia de l’any que més el disgustava. Des d’aquella pel·lícula, moltes són les històries que han narrat loops temporals (per exemple, les excel·lents Triangle, Código Fuente, Al filo del mañana, Un día o l’espanyola Los cronocrímenes). Aquesta comèdia dirigida per Max Barbakow i escrita per Andy Siara entra a la llista de les bones pel·lícules d’aquest subgènere, potser un o dos passos per sota de les mencionades amunt.

Palm Springs es recolza principalment en un enginyós guió i a les bones interpretacions dels seus actors, especialment del duet principal. Respecte al guió, malgrat repetir la mateixa fórmula narrativa de Groundhog Day, presenta algun canvi significatiu, com el fet de ser diverses persones atrapades al bucle temporal, i encadena a bon ritme irreverents rèpliques i acudits metareferencials (“Aquesta és una d’aquestes situacions de bucle temporal infinit de les quals potser has sentit parlar”). No obstant, després de la bona presentació dels personatges i del conflicte, la trama va a menys, recorre a ocurrències de traç gruixut i finalitza amb un simple ‘deux ex maquina’.

Palm Springs Adam Samberg Cristin Milioti

Quant a les interpretacions, Andy Samberg i Cristin Milioti estan fantàstics: ambdós irradien encant i desprenen una gran química entre ells. Aconsegueixen mantenir-nos interessats pels seus personatges i fer creïbles els seus (petits) arcs de transformació, que apunten cap a la superació de l’apatia mitjançant la responsabilitat personal i l’empatia.

Nominada a dos Globus d’Or, incloent Millor comèdia, entre altres moltíssims reconeixements, Palm Springs és una enginyosa, divertida i accessible actualització d’Atrapado en el tiempo per a la nostra generació. Si voleu entrar al bucle, la teniu disponible a Filmin, perquè com diu Nyles, “avui és avui, ahir és avui i demà serà avui”.

Nota: 7,5

Blanco de verano

La programació d’enguany ha comptat amb la mexicana Blanco de verano, l’òpera prima de ficció del realitzador Rodrigo Ruiz Patterson. Es tracta d’una tèrbola història d’iniciació que ha recollit molt bones crítiques i que es va fer amb tres premis a la darrera edició del Festival de Màlaga, incloent Millor pel·lícula iberoamericana i Millor guió, i acaba de guanyar el Premi del jurat jove d’aquesta edició de l’Americana Film Fest.

Blanco de verano Rodrigo Ruiz Patterson

A les afores de Mèxic D.F., Rodrigo, un adolescent de pares separats, viu amb la seva mare. La relació que tenen els dos és molt estreta, excessiva; quan ella comença a sortir amb un home, Rodrigo expressarà una ira creixent. El guió, signat pel cineasta Raúl Sebastián Quintanilla i el propi Ruiz Patterson, desenvolupa sense efectismes un interessant drama familiar, encara que bastant previsible. Potser una de les seves debilitats sigui el retrat arquetípic dels diferents personatges, i també un final abrupte bastant discutible.

Un dels seus punts forts és el bon treball de tots els intèrprets, en especial el jove Adrián Rossi, ple d’intensitat a totes les escenes, i Sophie Alexander-Katz, com a la seva patidora mare. Les seves creïbles interpretacions doten de naturalitat a la relació mare-fill i fan que visquem amb interès el desenvolupament del seu conflicte.

Blanco de verano Rodrigo Ruiz Patterson

Blanco de verano parla de la soledat adolescent, la masculinitat tòxica i la recerca de la identitat en un entorn de dificultats materials, en la línia de Chicuarotes, la pel·lícula dirigida per Gael García Bernal que vam poder veure a l’Americana’20. Una bona realització i una magnífica direcció d’actors en aquesta òpera prima que ens descobreix a Rodrigo Ruiz Patterson, un cineasta a seguir.

Nota: 6,5

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X