Segona jornada a la Competició eminentment europea. El recent incorporat al món del llargmetratge de ficció, el director hongarès Dénes Nagy, planta cara als consagrats com el francès Xavier Beauvois i el romanès Radu Jude.

Albatros

Si Xavier Beauvois ens va submergir en una comunitat de monjos a l’Algèria fonamentalista dels 1990 a ‘De Dioses y hombres’ (2010) i ens va apropar a la realitat de les dones a la rereguarda de la Gran Guerra a ‘Las Guardianas‘ (2017 ), en la seva nova pel·lícula s’acosta a una comissària d’un poble de la costa normanda en ple segle XXI.

Albatros

El sòlid actor belga Jérémie Renier dóna vida a Laurent Sandrial, de família local marinera i a punt de casar-se amb la seva parella i mare de la seva filla. Ha tornat per encapçalar la brigada de gendarmes que han de lluitar amb suïcidis de parisencs, casos de maltractament i pedofília, borratxos… Fins que la vida de Laurent dóna un gir: un ramader assetjat per les directives europees amenaça als inspectors. En un intent de controlar la situació, Laurent comet un error fatal.

Albatros és el nom del veler la maqueta del qual hereta. El títol en anglès (Drift Away – anar a la deriva) reflecteix millor la segona part de la pel·lícula – l’error arrossega a Laurent que decideix abandonar-ho tot. Sabem que Beauvois és de cocció lenta, però amb el desencadenant als seixanta minuts de l’inici fa que la tensió perdi força. Destaca la interpretació de Renier que reflecteix aquest personatge en sotsobre.

´Bad Luck Banging or Loony Porn´

Posseïdor d’una veu pròpia Radu Jude ha rodat amb certa premura narrativa – l’estiu passat amb persones ja emmascarades pels carrers de Bucarest – un acostament irònic a una societat que s’escandalitza amb la pornografia i no amb les altres pornografies que ens envolten en aquesta societat capitalista. Dividida en tres capítols acaba amb un epíleg en el qual Jude es pregunta si tot és una broma. Potser us faci això spoiler del final per no haver de començar explicant l’inici – aquests tres minuts de vídeo casolà d’alt contingut sexual.

Bad Luck Banging or Loony Porn Radu Jude

Emi (Katia Pascariu), professora d’una prestigiosa escola i que conviu amb la seva mare i la seva filla recrea al costat del seu marit una escena de cinema porno. Els dos estan emmascarats. Però el vídeo es fa viral, ella és delatada i les i els pares de l’alumnat demanen explicacions. Mentre es prepara per a la reunió, Emi passeja per Bucarest qual Ulisses per Dublín. La càmera de Jude abandona a la professora per centrar-se en les diferents pornografies que ens tenallen des de cartells publicitaris, aparadors i anuncis televisius. El culte a el cos, la religió, la política, la publicitat sexista,…

I en una mena d’intermedi, Jude, ens ofereix un diccionari de termes romanesos, molts connectats a l’altra obsessió del director: la denúncia del galopant nacionalisme d’aquest país balcànic. La veritat és que m’ha provocat la rialla en més d’una ocasió aquesta cinta gens convencional.

Bad Luck Banging or Loony Porn Radu Jude

Natural Light

Després de rodar més d’una dotzena de curtmetratges de ficció i documentals premiats, Dénis Nagy fa el salt al llarg i es fica en la carrera per l’Ós d’Or. Nagy s’uneix a aquest corrent de cinema hongarès actual de passar comptes amb el passat més proper d’aquest país de Centreeuropa al adaptar una novel·la de Pál Zavada. Un llibre que relata les aventures de més de 100,000 soldats hongaresos que van acompanyar els nazis en els territoris ocupats de la Unió Soviètica. La seva missió eliminar els partisans, si calia cremant els pobles que els acollien.

Natural light Dénis Nagy

En una primera escena que beu de Bela Tarr i conté l’èpica dels films de paranyers del Far West, coneixem a diversos d’aquests homes que es mouen al bosc de poble en poble. Un d’ells és István Semetka, un granger simple ascendit al grau de sotstinent i interpretat per Szabó Ferenc. Aquest actor primerenc dóna vida un personatge amb el que costa empatitzar – embadocat, distant que no és capaç de rebre amb calor a un veí – però que aviat anirà mostrant una certa pietat per les seves víctimes.

Una poderosa fotografia vesteix una narració clara. Li falta una mica de força per capturar-me.

Tina

Tina Dan Lindsay T.J. Martín

I després d’una jornada de cinema intens, volia submergir-me en alguna cosa més lleugera. M’he acostat a aquest documental de l’Universal més que res per l’estrella que retrata. Però certament, com la mateixa Tina Turner explica, la seva no ha estat una vida fàcil. Dirigit per Dan Lindsay i T.J. Martin és un documental nord-americà de tribut a l’ús, amb extractes de concerts intercalant retalls d’entrevistes televisives (Ike Turner i la mare de la cantant, per exemple) o testimonis gravats amb els seus mànagers, biògrafs, amigues, el seu actual marit i la pròpia Tina. La parella – el marit apareix en els títols com a productor executiu – espera que aquest sigui “el documental definitiu”.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X