aaa+ 2017 new fashion cheap replica watches review outlet uk.
enjoy the best price buy swiss fake chopard at low 30 - 40% discount price.
we have all the fake patek philippe.
enjoy the replikas izle brand and low price.

Encarem ja la última jornada d’aquesta edició del Festival de Sitges on afortunadament la pandèmia no ha fet ombra al cinema i on l’excel.lent organització ha fet que tot funcioni sense ensurts fora dels vistos a les pantalles de la ciutat.

12 HOUR SHIFT

El dia arrencava a la secció Panorama fantàstic, on la directora i guionista Brea Grant presentava 12 Hour Shift. I la que ha de fer front a aquest torn de 12 hores seguides és la Mandy (Angela Bettis), una enfermera que es presta a donar òrgans a una xarxa criminal. La manera d’obtenir-los? Doncs triar algun pacient sense massa esperances de vida o poques persones que el reclamin.

Però en el dia que ha de fer un doble torn de guardia, la seva maldestra cosina Regina (Chloe Farnworth) que fa d’enllaç amb els gàngsters, perdrà el ronyó que la Mandy li havia entregat. Amb la presió dels traficants a sobre i un hospital ple de peculiars pacients, enfermeres i metges, les dones aniran deixant un rastre de sang mentre intenten obtenir un altre ronyó, que no es descobreixi la seva activitat i sortir amb vida de tot plegat.

12 Hour shift

12 Hour Shift és una comèdia negríssima on les dones porten la veu cantant i que no s’oblida pel camí de posar la mirada sobre uns quants temes relacionats amb el món sanitari, des de les seves condicions laborals a l’abandonament de determinats pacients. Però sobretot la seva directora aconsegueix facturar una pel.lícula a estones tensa, a estones esbojarrada, que en el seu to troba el contrapunt que li aporten les dues protagonistes, una molt seriosa i fartíssima de la seva vida i l’altra curteta, despreocupada i brutalment decidida a aconseguir el seu objectiu tot i la seva poca habilitat.

MAY THE DEVIL TAKE YOU TOO

També dins de la secció Panorama fantàstic arribava el torn d’una seqüela, May the Devil take you too, que igual que la seva predecessora del 2018 dirigeix l’indonesi Timo Tjahjanto.

I les protagonistes també tornen a ser l’Alfie (Chelsea Islan) i la Nara (Hadijah Shahab), que dos anys després dels fets de la primera entrega segueix veient com elles, la seva familia i els seus amics són perseguits per una aterradora presència sobrenatural.

May the devil take you too

La primera May the Devil Take You li va valer el premi a la Millor pel.lícula de la secció Midnight X-Treme a Sitges 2018 i en aquesta edició, ha vingut a confirmar el bon estat de forma del cinema de gènere indonesi fent triplet amb Impetigore i The Queen of Black Magic vistes en dies anteriors.

Amb un grup de gent en una cabana al bosc i la seva particular aposta visual, May the Devil take you too desplega amb efectivitat el seu festival d’ensurts, malediccions i morts escabroses. Tot plegat combinant un bon desplegament tècnic amb el to folklòric característic del seu origen i un ritme que no ens ha deixat desenganxar-nos de la butaca en la que era la última proposta de terror del festival d’enguany. La bona noticia: Timo Tjahjanto ja té pensat convertir la saga en trilogia amb una pel.lícula encara sense data d’estrena que portarà per títol May the Devil Take You All.

TIN CAN

I ja per tancar la secció Panorama fantàstic, hem pogut veure Tin Can de Seth A. Smith. Aquesta asfixiant pel.lícula ens presenta a una parasitòloga (Anna Hopkins) que es troba tancada en un recipient metàl.lic. A fora, el món s’està enfrontant a una plaga mortal i les decisions que prengui la noia per escapar del seu captiveri podrien afectar no només la seva supervivència.

Tin can

Tin Can juga al subgènere de protagonista atrapat en un espai reduit per motius desconeguts. I com sol ser habitual en el seu inici aconsegueix resultar claustrofòbic i contagiar el suspens sobre què ha portat la noia fins allà. Però en el seu desenvolupament el film es perd per la psicodèlia i les confuses intervencions d’altres personatges i de la relació entre el captiveri i el que passa a món exterior.

SURGE

I ja ens despedim d’aquesta 53a edició del festival de Sitges amb un pas nocturn per Noves visions, on ens esperava la inquietant Surge el debut en el llargmetratge del director Aneil Karia (Beat, The long goodbye).

El film segueix en Joseph (Ben Whishaw) un guarda de seguretat de l’aeroport de Londres que porta una vida rutinaria i ensopida. Fins que un dia arriba la gota que omple el vas, alguna cosa fa click en el seu cervell i desperta una part fosca i agressiva de la seva personalitat.

Surge

Tot el pes de la pel.lícula recau sobre les espatlles de Ben Wishaw que va recollir el premi a la interpretació a Sundance. És a ell a qui seguim en un descens als inferns en el que alguns han definit com una mescla entre Un día de furia i Joker. Tot i que la pel.lícula acusa algunes llacunes i un ritme irregular és encomiable el tour de force del seu protagonista i com ens atrapa en aquesta dicotomia entre la pèrdua del control i precisament la necessitat d’alliberar-se d’un home que havia viscut absolutament empresonat en sí mateix.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X