No ha estat un bon dia a Sitges. Bars i restaurants tancats, cap terrasseta per ventilar-te fora del cinema i, per rematar-ho, les propostes d’avui han anat de mal a pitjor. Primer “She dies tomorrow” que no és una pel·lícula fàcil, després “Lucky”, amb bones intencions però sense aconseguir arrodonir el resultat i per rematar el dia, “Honeydew”, un horror i no en el sentit d’horror que un espera a Sitges, horror de “Déu meu, que això és pitjor que el 2020 i el coronavirus”.

She Dies Tomorrow

L’Amy ha tingut una epifania: es morirà demà. Quan ho explica a la seva amiga Jane, aquesta intenta treure-li la idea del cap, però poc després ella comença a tenir la mateixa sensació, tal com ho confessa a la festa d’aniversari de la seva cunyada…

“She Dies Tomorrow” converteix la crisi existencial en una pandèmia, paralitzant i alliberadora alhora, donant forma a una de les al·legories apocalíptiques més audaces dels últims temps.

She dies tomorrow
Kate Sheil in She Dies Tomorrow by Amy Seimetz

La nova proposta d’Amy Seimetz, un dels rostres més ubicus del cinema independent, apareixent a títols com “Tiny Furniture”, “Tu ets el següent” o “The Sacrament”, no és fàcil. La directora, que va debutar amb “Sun Don’t Shine” i és cocreadora de la sèrie “The Girlfriend Experience” converteix el coronavirus en un virus que fa pensar a tothom que demà ha de morir i com tota bona pandèmia, ràpidament uns contagien d’altres i tothom es troba plantejant-se que ha de fer ara que té la certesa que ha de morir.

Combina moments suggestius, fins i tot divertits amb d’altres de pretensiosos, excessivament indies amb una trama que no s’acaba d’entendre i que tampoc s’ha d’intentar fer-ho perquè en resum és un experiment que mira d’extreure sensacions dels espectadors, uns cops amb encert, altres que no saps que coi està passant… La veritat és que no m’ha agradat excessivament.

Lucky

Una escriptora està intentant per tots els mitjans que algú la cregui quan diu que una figura emmascarada l’està assetjant. Com que ningú li fa cas, no li quedarà cap més remei que ocupar-se ella mateixa de l’assumpte.

Lucky

A “Lucky,” Natasha Kermani i l’actriu Brea Grant disseccionen els mecanismes de la violència masclista a ritme d’un inquietant thriller de terror. Ho fan amb una metàfora, un home que ataca cada nit una dona i faci el que faci ella, sempre torna. No se li pot negar una certa originalitat i aconsegueix transmetre el missatge de com tota dona està en perill en cada moment de la seva vida, i si no ho està ella, ho pot estar la seva companya del costat mentre posa sobre la taula el concepte de sororitat.

El problema és que “Lucky” és molt repetitiva. Visualment dona la sensació d’estar al davant d’un telefilm de diumenge tarda i quan per fi es desvetlla el que t’està explicant amb aquela repetició d’atacs, ho fa d’una manera un pèl barroera i també massa repetitiva, fins al punt que et donen ganes de cridar “d’acord, ja ho he entès”.

Honeydew

El viatge per carretera del Sam i la Riley no està anant tan bé com s’esperaven, sobretot quan el cotxe els deixa tirats. Afortunadament, la parella aconsegueix arribar a la casa de l’anciana Karen, que s’ofereix a allotjar-los i fer-los un sopar ben reconfortant. Però en aquesta recargolada revisió de Hansel i Gretel, seleccionada al festival de Tribeca, l’hospitalitat té el seu cantó sinistre, i el menú no és apte per a estómacs sensibles.

Ja us ho puc dir “Honeydew” és la pitjor pel·lícula que he vist en tot el Sitges 2020. Tot és dolent, el guió, les interpretacions (surt el fill d’Steven Spielberg, per cert), la realització, la idea… no sabia massa com explicar-vos la sensació d’estar veient una cosa espantosa, i no perquè sigui de terror, i quedar-se assegut per saber com acaba, i quan ho veus, pensar que hauries d’haver marxat per bé de la teva salut mental.

I després de votar-la amb un 1, perquè no havia l’opció de zero, he vist un tuit que resumeix perfectament el que penso d’aquest horror espantós.

@AlexOliveres: “#Honeydew es una película que claramente va de menos a más. O sea, empieza mal, continúa terriblemente y acaba deleznablemente. Un bodriaco guapo.”

Doncs això…

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X