Avui el programa de Sitges parlava en femení, amb cintes amb nom de dona representant varietat de gèneres: des de l’animació a la obsessió religiosa, des de una sagnant venjança a un conte sobre les ànsies de llibertat d’un grup de nens.
BECKY
La sang i els aplaudiments a cada actuació de la protagonista per sobreviure els ha portat a la Secció fantàstic competició la primera noia del dia: Becky.
La Becky (Lulu Wilson) és una noia de 13 anys que encara no ha superat la mort de la seva mare quan el seu pare, en Jeff (Joel McHale) li presenta la dona de qui s’ha enamorat, la Kayla (Amanda Brugel), i amb qui planeja casar-se. Quan els tres més el fill petit de la Kayla (Isaiah Rockcliffe) es disposen a pasar un cap de setmana que es preveu convuls en una casa al bosc, 4 presidiaris fugats (Kevin James, Ryan McDonald, Robert Maillet, James McDougall) els assalten buscant una misteriosa clau.
Amb les poques eines que té a mà, la Becky es disposa a fer que els presos es penedeixin d’haver-se ficat amb la seva familia i es convertirà en el seu pitjor malson.
Cary Murnion i Jonathan Milott (Cooties, Bushwick) dirigeixen aquesta atípica home invasion que podria ser una versió sagnant i perversa de Solo en casa. Entretinguda, atrevida i donant una volta de rosca als elements característics del subgènere aquí és una noia, interpretada per Lulu James, la que es desvetlla com a heroina amb cero escrúpols per matar si cal a cop de llapis de colors uns fornits criminals nazis liderats per l’habutualment còmic Kevin James.
WENDY
També en la secció Oficial fantàstic competició, la segona protagonista amb nom propi d’avui ha estat la Wendy, que presentava el director de Bestias del Sur Salvaje, Benh Zeitlin.
La protagonista és una nena (Devin France) que viu amb els seus germans (Gage Naquin i Gavin Naquin) i la seva mare al lloc on aquesta treballa de cambrera. Cada dia veu passar un tren pel davant que podria portar a un món diferent però ella se sent atrapada en aquest petit món de somnis trencats i sense gaires expectatives que la seva vida sigui diferent a la de sa mare. Fins que un dia els tres nens decideixen enfilar-se al tren i escapar. Al tren coneixeran en Peter (Yashua Mack) un altre nen que els portarà fins una misteriosa illa amb un volcà, una presència màgica i altres nens que refusen créixer i deixar de ser-ho.
Benh Zeitlin planteja així una versió particular del conte de Peter Pan que té diversos elements d’inetrès, començant pel gran planter d’actors infantils que la protagonitzen, la manera com il.lustra les seves ànsies de sommiar i de viure en un entorn natural salvatge molt ben aprofitat i aquest punt entre conte i cinta d’aventures. No obstant també allargassa massa la seva pel.lícula deixant que la segona meitat se li escapi l’acció i l’interès que havia captat en la primera meitat entre les al.legories.
SAINT MAUD
La tercera protagonista d’avui l’hem trobat a la secció de Noves visions, de la mà de la directora Rose Glass. La Maud (Morfydd Clark) és una noia que treballa d’enfermera i que arriba a casa de l’Amanda (Jennifer Ehle) una ex ballarina que ara no es pot valer per si sola a causa d’una malaltia. Abnegada, piatosa i amb un gran fervor religiós, la Maud es disposa no només a cuidar el cos de l’Amanda sino també a salvar la seva ànima.
En el que és el seu primer llargmetratge, Rose Glass ha aconseguit ser la sensació del dia amb aquesta història narrada de forma concisa, amb un apropament valent a la concepció de la religió com a eina de consòl i salvació, amb una tensió psicològica constant, un terror gòtic subtil i sobretot un final dels que no s’obliden.
BEAUTY WATER
I per tancar la jornada a Anima’t hem conegut la Yae-ji, la protagonista de la cinta d’animació Beauty Water dirigida per Kyung-hun Cho. Quan es converteix en l’objecte d’una campanya d’odi a les xarxes socials, decideix que ja n’ha tingut prou de burles i maltractaments pel seu aspecte físic. Per això comença a usar un producte de maquillatge miraculós capaç de transformar la seva aparença i ajudar-la a assolir l’ideal de bellesa. Però per suposat, el miracle no serà més que l’inici d’un terrible malson.
En la seva ópera prima, el coreà Kyung-hun Cho posa el dit a la nafra a la obsessió que hi ha al seu país per la bellesa física, materialitzada en centenars de clíniques de cirurgia estètica. A Beauty Water tot plegat pren la forma d’una història aterradora, que juga amb el físic i la psicologia, plagada de girs i sobretot d’un aspecte visual fascinant.
Envía una resposta