Dones en lluita mirant de defensar els seus drets i tirar les seves famílies endavant malgrat les crítiques de la societat és el denominador comú de dues pel·lícules ambientades en èpoques i països diferents: “The reckoning” i “La nuée”. Una dona en plena caça de bruixes, l’altra en la societat actual encapçalant un negoci poc tradicional i a cap de les dues els serà fàcil tirar endavant.

The Reckoning

Anglaterra, 1665. Grace Haverstock no només ha de bregar amb la mort del seu marit, sinó amb una societat arrasada per la por. Quan la Grace rebutja les proposicions indecents d’un terratinent, paga la insolència amb una acusació de bruixeria.

The Reckoning

Neil Marshall, la ment rere la genial “The Descent” i rere alguns dels capítols més contundents de “Joc de trons”, signa aquesta crònica sobre la caça de bruixes en època de la gran pesta.

Amb un guió que patina respecte a la rigorositat històrica, Marshall es munta una pel·lícula d’aventures amb un feminisme discutible tenint en compte els primers plans del cul de la protagonista. Amb alguna explosió violenta rebuda amb aplaudiments pel públic de Sitges, “The reckoning” resulta un pèl repetitiva entre mig de les tortures que ha de patir la protagonista -encara que ja m’agradaria a mi tenir el seu poder de recuperació. l resultat és un film amb un aire de sèrie B que no acaba de funcionar. No és prou sèrie B com per prendre-te-la a conya, però tampoc està prou ben feta i interpretada com per prendre-la seriosament, i per tant, no funciona.

La Nuée (La nube)

Per tal de salvar la seva granja de la fallida, una mare soltera cria saltamartins comestibles. Desenvolupa un estrany lligam obsessiu amb ells que la durà a enfrontar-se als pagesos de la regió i als seus propis fills, que ja no la reconeixen.

La Nuée (La nube)

“La nuée” és el primer llargmetratge de Just Philippot. Amb una dona de protagonista que mira de tirar endavant la seva família amb un negoci propi sostenible ecològicament a qui la pressió social i familiar li fan perdre el món de vista i obsessionant-la en tenir èxit al preu que sigui, encara que posi en perill la seva vida o la d’aquesta gent que sempre l’ha mirat malament i l’ha jutjat per optar per negocis poc convencionals.

Si hi ha una cosa que destaca són les interpretacions d’aquesta proposta francesa molt diferent a tot el que hem anat veient amb Suliane Brahim posant el rostre i el cos a aquesta mare que lluita per tirar endavant la seva família però en fer-ho de manera obsessiva el que acaba fent és posar-los en perill.

Inquietant, un pèl irregular respecte al guió, és una proposta que podria haver estat una mica més rodona.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X