IMPETIGORE
El cinema de terror asiàtic ja ens prometia diverses alegries en el programa del festival i avui, la pel.lícula indonesia Impetigore, de Joko Anwar, vista a la secció Panorama fantàstic, no ens ha decebut.
La seva protagonista és la Maya (Tara Basro), una noia que viatja amb la seva amiga Dini (Marissa Anita) al seu poble natal, on podria heretar una propietat familiar. Però un cop allà es trobarà un entorn desconegut, uns habitants poc amables, una maledicció del passat i una terrible llegenda sobre els naixements a la zona.
A Impetigore, Joko Anwar es serveix de tot el que té a l’abast, la naturalesa, la llum, la fotografia, la música i els moviments de càmera, per anar-nos endinsant juntament amb la protagonista en un entorn que esdevé terrible i asfixiant. I ho culmina amb un peculiar folk horror que conecta el present amb els horrors i les tradicions del passat.
El conjunt és la cinta que més ens ha aterrit en aquesta jornada, amb un ritme que va creixent a mida que avança, una història ben trabada amb un guió del propi director i la capacitat de construir una pel.lícula de terror que combina els elements de gènere reconeixibles amb els propis de la tradició indonesia.
THE BOOK OF VISION
Molt més freds ens ha deixat el pas a las secció Oficial fantàstic a competició, on avui hem vist el primer llargmetratge de Carlo Hintermann, The book of vision. Hintermann ha estat col.laborador durant anys de Terrence Malick i està clar que les formes i tics del director nord-americà (que aquí exerceix de productor) se li han enganxat perquè són del tot reconeixibles en aquesta pel.lícula.
A The book of vision, la Eva (Lotte Verbeek) és una cirurgiana i estudiant de la història de la medicina que descobreix un manuscrit del segle XVIII, obra del Dr. Anmuth, que recull les pors, emocions i somnis de diversos pacients. A través d’aquest escrit s’endinsarà en un viatge sensorial en el temps que conectarà passat i present amb la Elizabeth von Ouerbach (interpretada per la mateixa actriu), una aristòcrata que al 1729 contracta a Johan Anmuth (Charles Dance) como el seu metge personal i mentor.
El resultat és una pel.lícula que brilla en l’aspecte tècnic i visual. Però també una obra que acaba volent abarcar massa temes i d’una manera onírica, representativa i espiritual a la Malick, qua resulta embafadora i que arriba a perdre l’espectador en els seus salts en el temps, conexions emocionals i representacions místiques.
THE SILENCING
Tancavem la jornada tornant a la secció Oficial fantàstic a competició, on es presentava The Silencing, del realitzador belga Robin Pront.
En Rayburn (Nikolaj Coster-Waldau) és un ex caçador que ara viu encarregant-se d’un santuari d’animals en plena natura i aferrat a l’ampolla des que la seva filla va desaparèixer 5 anys enrera. L’aparició d’una noia morta amb indicis d’haver estat caçada mentre intentava fugir pels boscos remourà els fantasmes del passat i posarà en marxa una investigació liderada per la sheriff Gustafson (Annabelle Wallis).
The Silencing aconsegueix fer efectiva i poc més la seva atmosfera de suspens i angoixa però sense moure’s dels elements tòpics i ja vistos molts cops que l’habiten: l’home atormentat per les culpes del passat, la policia eficient però amb algunes càrregues personals que s’interposen a la seva tasca i un poble rural i apartat amb la seva pròpia manera de funcionar i habitants amb un costat fosc.
Breu, al gra i amb no massa aspiracions de sortir-se del camí marcat per tantes altres pel.lícules que exposaven els mateixos ingredients The Silencing s’ha quedat en una manera correcta, entretinguda però per degustar i oblidar de finalitzar la jornada.
Envía una resposta