SPIRITWALKER

Els thrillers que arriben de Corea del Sur als festivals de cine no acostumen a decepcionar, i el d’avui tampoc ha estat l’excepció. “Spiritwalker“, que avui es presentava a la secció Panorama, ve firmat per Yoon Jae-keun, en el que és el seu segon llargmetratge després de “Heartbeat” (2010).

Spiritwalker” comença ja de manera impactant, amb un accident de cotxe en que un home queda malferit. Un cop a l’hospital no recorda qui és i no es reconeix al mirall. Però el que pateix no és una amnesia fruit del trauma sino quelcom més complex: cada dotze hores, al migdia i a mitja nit, es troba en un cos diferent al que ocupava abans.

Spiritwalker Yoon Jae-keun

Comença així una cursa frenètica per descobrir qui és, com ha acabat així i qui en són els culpables, mentre va ocupant successivament els cossos de persones que semblen tenir relació entre elles, i la seva vida corre més i més perill a mida que s’apropa a la veritat.

Amb aquesta trama fantàstica i que aboca a l’acció “Spiritwalker” resulta un thriller trepidant, en que el protagonista agafa de la mà l’espectador que anirà desvetllant les pistes del misteri a la mida que ho fa ell mateix. Els canvis de cos i el moment en què ocorren, li donen al director tot un interessant ventall de possibilitats que va explotant a mida que avança la pel.lícula.

Spiritwalker Yoon Jae-keun

I així, Yoon Jae-keun, amb un bon pols narratiu i l’habilitat amb la que presenta el rostre del protagonista de diferents maneres segons el punt de vista, aconsegueix que, tot i el surrealista de la trama, no ens perdem ni per un moment en el què va passant. Tot això sumat a unes bones dosis d’acció ben coreografiada i rodada, el punt còmic que aporta el personatge d’un vagabund, una tràgica relació amorosa (que per cert deixa una opció per explorar però no en farem spoilers), i l’habil ús ja habitual del rodatge sota la pluja o en ambients foscos, converteix aquest en un nou èxit que confirma la gran qualitat dels thrillers coreans. Afortunadament sembla que “Spiritwalker” tindrà estrena als cinemes d’aquí l’any vinent.

THE STYLIST

A Noves Visions hem viscut el debut en el llargmetratge de la nordamericana Jill Gevargizian, que s’inspira en la seva pròpia experiència com a estilista per desenvolupar una història a la que al 2016 ja va donar forma de curtmetratge.

The Stylist Jill Gevargizian

La protagonista de “The Stylist” és la Claire (Najarra Townsend) una perruquera més aviat tímida i poc hàbil en les relacions socials que no obstant, aconsegueix fer meravelles amb el cabell i la seguretat de les seves clientes. Quan una nit arriba al seu saló una dona demanant-li que faci hores extres per tallar-li els cabells, descobrirem que la Claire és capaç de tallar alguna cosa més que les puntes i que al sòtan de casa seva amaga una peculiar colecció de trofeus capilars. Poc després, una coneguda, l’Olivia (Brea Grant), li demanarà a la Claire que li prepari un pentinat especial pel seu casament i la noia començarà a patir un conflicte interior entre seguir amb les seves terribles pràctiques i l’intent de canviar, fer amigues i viure una vida més corrent.

The Stylist Jill Gevargizian Najarra Townsend

The Stylist” ens pinta el retrat d’un personatge que resulta original en el món dels assassins en sèrie i que reflexa alguns dels mals dels que adoleix la societat moderna, capaç de posar tanta atenció en l’aspecte exterior i no mirar gens en el patiment interior dels qui tenim aprop. Per fer-ho, la directora ho fia bastant tot a la seva protagonista, una Najarra Townsend que surt airosa de l’experiència. Si és cert que a mitja història el final comença a ser del tot previsible, però el film sap pintar bé el camí psicòpata de la protagonista i acabar-ho en el més alt al moment just.

THE OWNERS

I ja tornant a la Secció Oficial, “The Owners” aterrava amb el reclam de la presència entre els protagonistes de Maisie Williams, sota la direcció del francès Julius Berg (“The Forest“).

The Owners Julius Berg

The Owners” entra de ple a la subcategoria d’extranys colant-se a una casa per fer passar una mala estona als propietaris. Els primers són un grup d’amics, en Gaz (Jake Curran), en Terry (Andrew Ellis) i en Nathan (Ian Kenny) i la nòvia d’aquest últim, la Mary (Maisie Williams), que esperen trobar a la casa un bon botí en forma de diners en una caixa forta. Els segons són un matrimoni format per un metge jubilat, en Richard (Sylvester McCoy), i la seva esposa Ellen (Rita Tushingham).

La història es reserva un primer gir que no està massa ben gestionat i que tampoc agafarà per sorpresa els que ja som gats vells en el cine de gènere. Per més tard se’n reserva alguns altres que no sempre acaba de saber aprofitar. Amb tot, a pesar de tenir un bon ritme i algun ús enginyós dels espais i la tensió entre els personatges, “The Owners” transcorre com un entreteniment passable i poca cosa més.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X