En un any en què COVID-19 mitjançant, les majors de Hollywood havien deixat de banda el Festival de Venècia per presentar els seus productes de la temporada tardor-hivern, el jurat oficial presidit per Cate Blanchett ha decidit que el Lleó d’Or havia de ser per Nomadland de la directora xinèsa-americana Chloé Zhao, produïda per Searchlight Pictures, filial de l’antiga Fox que fa uns mesos va passar a ser propietat de The Walt Disney Company.

És a dir, si bé Nomadland no és estrictament una pel·lícula d’una major, en la pràctica és una pel·lícula Disney. Després de La forma del agua, Roma i Joker, per quart any consecutiu el Lleó d’Or ha correspost a una pel·lícula del planeta Hollywood i voltants. I això no és ni bo, ni dolent. Nomadland és un bon Lleó d’Or, però resulta significatiu que any rere any diferents jurats d’aquest festival premiïn el cinema de Hollywood i a una pel·lícula amb aspiracions a tot als Oscars. I tot just quan a la seva següent pel·lícula Chloé Zhao entrarà ja de ple el món de Hollywood i de Disney, ja que l’any que ve, si els retards en les dates derivats del COVID-19 no ho impedeixen, estrenarà el primer lliurament de la nova saga de Marvel, Los Eternos.

Nuevo Orden

El segon premi en importància, el Lleó de Plata – Gran Premi del Jurat ha estat atorgat a la polèmica Nuevo Orden del mexicà Michel Franco, confirmant un altre idil·li de la Mostra. El que té amb els directors mexicans. A ‘els tres amics’, Alfonso Cuarón, Alejandro González Iñárritu i Guillermo de el Toro, se’ls uneix en el seu primer viatge a la Mostra el director de Las hijas de abril o Chronic. Nuevo Orden és una pel·lícula que s’estima o que s’odia. Uneix a la seva destresa cinematogràfica, una temàtica candent com són les diferències socials i la lluita de classes, si bé sembla que al jurat no li va pesar en excés la delectació en la crueltat gratuïta d’algunes de les escenes de la pel·lícula.

El tercer premi en importància, el Lleó de Plata a la millor direcció ha estat atorgat al japonès Kiyoshi Kurosawa per Wife of a Spy, un premi poc disputat i poc contestable, sobretot per a una pel·lícula que gairebé tothom opinava que sí o sí entraria en el palmarès final, en la qual és precisament l’exquisida tasca en la direcció la que li dóna a aquesta intriga d’espies una elegància i classe especials.

Vanessa Kirby Venecia Copa Volpi

La britànica Vanessa Kirby, la princesa Margarita de las dues primeres temporades de The Crown, feia doblet en aquesta edició de festival amb dos papers en els que li tocava patir molt. D’una banda, la dona enamorada d’una altra dona en l’Amèrica de finals de segle XIX a The World To Come i de l’altra, per la sofrent dona que acaba de perdre un fill a Pieces of a Woman. La Copa Volpi a la millor actriu se l’ha endut per aquest últim paper en la pel·lícula de l’hongarès Kornel Mundruczó. Però un premi a la seva compatriota Romola Garai per Miss Marx ens hauria agradat fins i tot més.

A diferència de la categoria de millor actriu, hi havia poc entre el que triar en la categoria de millor interpretació masculina. I la Copa Volpi al final ha estat per a l’italià Pierfrancisco Favino pel paper de pare del protagonista i víctima d’un atemptat a la molt mediocre Padrenostro. La seva interpretació i la relació amb el seu fill són sense cap dubte, el millor d’aquesta pel·lícula italiana.

Pierfrancisco Favino

El premi al millor guió ha recaigut en l’índia The Disciple de Chaitanya Tamhane, que unes hores abans havia rebut el premi FIPRESCI de la crítica internacional, en un nou exemple d’un premi que ha destacat el millor d’una pel·lícula a la qual li pesen, però, els llargs minuts que el seu director dedica a les interpretacions de la música tradicional de hindustaní que provoquen l’allargament excessiu d’una pel·lícula ja de per si cadenciosa i una mica morosa.

Des que vam veure la iraniana Sun Children de Majid Majidi teníem clar que el seu carismàtic nen protagonista Rouhollah Zamani era carn del premi Marcello Mastroianni al millor actor o actriu jove. Un premi que es podria fer extensiu a la resta del repartiment infantil d’una pel·lícula que demostra que és possible fer cinema de denúncia social i mantenir un to lleuger, lluminós i lúdic.

El premi especial del jurat ha estat per la rusa Dear Comrades! de Andrei Konchalovsky.

Entre les premiades trobem a faltar la presència de la azerbaidjanesa In Between Dying, potser massa lírica i enigmàtica per a un jurat que ha optat per narracions menys arriscades i més convencionals. Una absència de la qual ens alegrem és de la de l’habitual caçador de premis en festivals pels quals passa Gianfranco Rosi amb el seu documental sobre l’Orient Mitjà Notturno, una de les favorites de part de la crítica que ha seguit el festival. La seva capacitat per crear imatges belles i atractives està al mateix nivell que la seva tendència a fabricar situacions amb l’únic propòsit d’apel·lar de forma barroera a la llàgrima fàcil i l’emoció superficial i efímera de l’espectador.

Ens alegren especialment dos premis a la millor pel·lícula de la seva corresponent secció paral·lela. A Orizzonti el premi ha correspost a la iraniana The Wasteland (que també ha guanyat el FIPRESCI d’aquesta secció), l’òpera prima d’Ahmad Bahrami, una excel·lent demostració del seu talent i de la seva ambició, no en va s’atreveix a homenatjar l’hongarès Bela Tarr i el seu compatriota Abbas Kiarostami, déu n’hi do, i no en surt gens mal parat. Una combinació poderosa entre forma i fons que aconsegueix un èxit més que merescut en una sorprenent òpera prima. I a Giornate degli Autori – Venice Days la russa The Whaler Boy, primer llarg de Phillip Yuryev rodat en els espectaculars paisatges que envolten l’estret de Bering que separa Rússia d’Alaska. Hi narra amb humor, humanitat i també drama, la història d’un xaval de 15 anys que s’enamora d’una noia d’una web porno, el que l’animarà a emprendre una aventura única i arriscada. Tot il·lusió i tot innocència. Una història molt local que aconsegueix fer-se universal.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X