A la nostra darrera crònica del D’A 2020, parlem de 3 pel·lícules europees molt recomanables: l’excel·lent documental sobre Andrey Tarkovsky i dues òperes primes molt destacables, la italiana Nevia i el film anglès Nocturnal.

Andrey Tarkovsky. A Cinema Prayer (Andrey A. Tarkovsky)

Andrey Tarkovsky. A Cinema Prayer és el títol del documental que explora la vida i l’obra del cèlebre director rus, realitzat pel seu propi fill, Andrey A. Tarkovsky. Narrat a partir de la veu en off del creador de Stalker (1979) i acompanyat d’imatges de les seves pel·lícules, dels rodatges i de fotografies personals, el documental repassa la seva trajectòria, fragments de la seva vida i les seves reflexions en torn al sentit de l’existència, la relació de l’art amb l’espiritualitat, el temps i la natura, qüestions centrals a la seva obra.

Andrey Tarkovsky. A Cinema Prayer

El diàleg que s’estableix entre les imatges i els pensaments de Tarkovsky ens ofereix una perspectiva de la seva persona, dels seus anhels, intencions artístiques i referents. Destaca la importància que va tenir la seva infància i la influència del seu pare, el poeta Arseni Tarkovsky, en la seva formació com a cineasta. En aquest sentit, el documental parla de tres generacions d’artistes: l’avi, poeta, el pare, cineasta, i el fill, documentalista, unides per l’art.

Encara que no ofereixi una visió nova de Tarkovsky, aquest documental és una obra que permet apropar-nos a la seva figura, a la vegada que desenvolupa una important reflexió entorn a la importància de l’art a la societat: “Sense art no existiria societat. Amb la desaparició de l’últim poeta, la vida mancaria de sentit”.

Nota: 8,5

Nevia (Nunzia De Stefano)

Nevia (Virginia Apicella) és una noia de disset anys que malviu en un suburbi a les afores de Nàpols, juntament amb la seva àvia, la seva tia i la seva germana petita, en un ambient d’extrema pobresa i delinqüència. Per aconseguir una mica de diners, cada dia recull la brossa dels seus veïns, mentre somia amb aconseguir la independència i deixar enrere aquest advers context. Es tracta de l’òpera prima de Nunzia De Stefano, col·laboradora habitual de Matteo Garrone, amb qui ha treballat a la producció dels seus llargmetratges (Gomorra, Dogman).

Nevia

Per al seu debut, De Stefano s’ha basat, parcialment, en experiències autobiogràfiques de la seva joventut per desenvolupar, de forma crua i directa, una història de misèria i opressió masculina. Tal com diu el personatge de l’àvia a la protagonista, néixer dona en entorns com el que descriu el film, on el sotmetiment femení s’ha normalitzat, pot arribar a ser una desgràcia. Afortunadament, sempre hi ha lloc per a l’esperança; representada aquí sota la forma d’un circ ambulant i la família d’artistes que hi actuen, promesa de llibertat i igualtat per a Nevia.

De Stefano utilitza diversos plans seqüència que doten a les escenes d’un ritme àgil, a la vegada que transmet perfectament les limitacions espacials de la vida d’aquestes dones, materialment confinades. Destaca la interpretació de la jove Virginia Apicella: la seva sòlida interpretació fou reconeguda en el passat Festival de Venècia amb el premi a la millor actriu revelació.

Nevia

En definitiva, Nevia és un dur retrat de les condicions de marginalitat i opressió a les quals es veuen enfrontades avui dia moltes dones, inclús en el denominat ‘primer món’, una faula realista, ombrívola i a la vegada commovedora.

Nota: 8

Nocturnal (Nathalie Biancheri)

La pel·lícula britànica Nocturnal és una altra interessant òpera prima que s’ha pogut veure en aquesta edició online que ens ha ofert el D’A a través de la plataforma Filmin. Es tracta d’una història de dos personatges a la deriva, una noia adolescent (Lauren Coe) i un home (Cosmo Jarvis) de trenta i tants anys. Un dia es coneixen, a una petita població de la costa britànica i iniciaran una peculiar i ambigua relació, a partir de la qual aniran mostrant-se a l’altre i expressant el seus sentiments i ferides, en mig d’un entorn desesperançador.

Nocturnal Nathalie Biancheri

Nocturnal és el debut en la direcció d’un llargmetratge de ficció de Nathalie Biancheri, directora i guionista d’origen italià que fins a la data havia dirigit diversos documentals sobre art i història i també alguns curts. A la seva primera obra de ficció ha desenvolupat una pel·lícula atmosfèrica i enigmàtica, d’aquelles que convé saber molt poc abans de veure-la. La direcció de fotografia resulta molt encertada, al inferir unes tonalitats apagades a les imatges que ajuden a transmetre la melancolia de la història. Un altre factor destacat són les actuacions dels dos actors protagonistes, especialment la de Cosmo Jarvis.

Pel·lícula senzilla, honesta i suggerent, Nocturnal és una altra de les joies ocultes d’aquesta edició del D’A Film Festival. El descobriment d’una cineasta molt prometedora, Nathalie Biancheri.

Nota: 7,5

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X