A la nostra darrera crònica del D’A 2020, parlem de 3 pel·lícules europees molt recomanables: l’excel·lent documental sobre Andrey Tarkovsky i dues òperes primes molt destacables, la italiana Nevia i el film anglès Nocturnal.
Andrey Tarkovsky. A Cinema Prayer (Andrey A. Tarkovsky)
Andrey Tarkovsky. A Cinema Prayer és el títol del documental que explora la vida i l’obra del cèlebre director rus, realitzat pel seu propi fill, Andrey A. Tarkovsky. Narrat a partir de la veu en off del creador de Stalker (1979) i acompanyat d’imatges de les seves pel·lícules, dels rodatges i de fotografies personals, el documental repassa la seva trajectòria, fragments de la seva vida i les seves reflexions en torn al sentit de l’existència, la relació de l’art amb l’espiritualitat, el temps i la natura, qüestions centrals a la seva obra.
El diàleg que s’estableix entre les imatges i els pensaments de Tarkovsky ens ofereix una perspectiva de la seva persona, dels seus anhels, intencions artístiques i referents. Destaca la importància que va tenir la seva infància i la influència del seu pare, el poeta Arseni Tarkovsky, en la seva formació com a cineasta. En aquest sentit, el documental parla de tres generacions d’artistes: l’avi, poeta, el pare, cineasta, i el fill, documentalista, unides per l’art.
Encara que no ofereixi una visió nova de Tarkovsky, aquest documental és una obra que permet apropar-nos a la seva figura, a la vegada que desenvolupa una important reflexió entorn a la importància de l’art a la societat: “Sense art no existiria societat. Amb la desaparició de l’últim poeta, la vida mancaria de sentit”.
Nota: 8,5
Nevia (Nunzia De Stefano)
Nevia (Virginia Apicella) és una noia de disset anys que malviu en un suburbi a les afores de Nàpols, juntament amb la seva àvia, la seva tia i la seva germana petita, en un ambient d’extrema pobresa i delinqüència. Per aconseguir una mica de diners, cada dia recull la brossa dels seus veïns, mentre somia amb aconseguir la independència i deixar enrere aquest advers context. Es tracta de l’òpera prima de Nunzia De Stefano, col·laboradora habitual de Matteo Garrone, amb qui ha treballat a la producció dels seus llargmetratges (Gomorra, Dogman).
Per al seu debut, De Stefano s’ha basat, parcialment, en experiències autobiogràfiques de la seva joventut per desenvolupar, de forma crua i directa, una història de misèria i opressió masculina. Tal com diu el personatge de l’àvia a la protagonista, néixer dona en entorns com el que descriu el film, on el sotmetiment femení s’ha normalitzat, pot arribar a ser una desgràcia. Afortunadament, sempre hi ha lloc per a l’esperança; representada aquí sota la forma d’un circ ambulant i la família d’artistes que hi actuen, promesa de llibertat i igualtat per a Nevia.
De Stefano utilitza diversos plans seqüència que doten a les escenes d’un ritme àgil, a la vegada que transmet perfectament les limitacions espacials de la vida d’aquestes dones, materialment confinades. Destaca la interpretació de la jove Virginia Apicella: la seva sòlida interpretació fou reconeguda en el passat Festival de Venècia amb el premi a la millor actriu revelació.
En definitiva, Nevia és un dur retrat de les condicions de marginalitat i opressió a les quals es veuen enfrontades avui dia moltes dones, inclús en el denominat ‘primer món’, una faula realista, ombrívola i a la vegada commovedora.
Nota: 8
Nocturnal (Nathalie Biancheri)
La pel·lícula britànica Nocturnal és una altra interessant òpera prima que s’ha pogut veure en aquesta edició online que ens ha ofert el D’A a través de la plataforma Filmin. Es tracta d’una història de dos personatges a la deriva, una noia adolescent (Lauren Coe) i un home (Cosmo Jarvis) de trenta i tants anys. Un dia es coneixen, a una petita població de la costa britànica i iniciaran una peculiar i ambigua relació, a partir de la qual aniran mostrant-se a l’altre i expressant el seus sentiments i ferides, en mig d’un entorn desesperançador.
Nocturnal és el debut en la direcció d’un llargmetratge de ficció de Nathalie Biancheri, directora i guionista d’origen italià que fins a la data havia dirigit diversos documentals sobre art i història i també alguns curts. A la seva primera obra de ficció ha desenvolupat una pel·lícula atmosfèrica i enigmàtica, d’aquelles que convé saber molt poc abans de veure-la. La direcció de fotografia resulta molt encertada, al inferir unes tonalitats apagades a les imatges que ajuden a transmetre la melancolia de la història. Un altre factor destacat són les actuacions dels dos actors protagonistes, especialment la de Cosmo Jarvis.
Pel·lícula senzilla, honesta i suggerent, Nocturnal és una altra de les joies ocultes d’aquesta edició del D’A Film Festival. El descobriment d’una cineasta molt prometedora, Nathalie Biancheri.
Nota: 7,5
Envía una resposta