THE VAST OF NIGHT

La primera pel·lícula d’avui va ser la premiada pel públic al darrer Festival de Slamdance i suposa l’òpera prima del seu director, Andrew Patterson. Plantejada com un homenatge a La dimensió desconeguda i altres serials clàssics de ciència ficció, “The vast of night” ens trasllada al poble de Cayuga, a Nou Mèxic, als anys 50. Exactament a la nit en què comença la lliga escolar de basket i tothom està al pavelló de l’institut veient el partit. Tothom excepte l’Everett (Jake Horowitz) i la Fay (Sierra McCormick), ell perquè treballa a la radio del poble i ella perquè és la teleoperadora local i ha d’atendre les trucades.

The vast of night

Cadascun des del seu lloc detecten un estrany so amb una peculiar freqüència i es disposen a investigar-ne l’origen amb l’ajuda d’oients i gent al telèfon, mentre els dos despleguen tota mena de teories. Podrien ser els russos o fins i tot alienígenes?

The vast of night” està rodada amb un pressupost ínfim i a la vegada sembla un treball de fi de curs cinematogràfic dedicat a explorar tota mena de possibilitats, de primeríssims plans a plans seqüència, diàlegs accelerats, tècniques de muntatge, ús evocador dels sons i jocs d’il·luminació. I en el resultat no aconsegueix que l’espectador oblidi els poc mitjans amb què està feta la pel·lícula, però si que se li hagi de reconèixer l’enginy i l’habilitat narrativa amb que aconsegueix facturar una obra de ciència-ficció senzilla i efectiva.

HONEY BOY

Un dels grans noms de la graella d’avui era el de Shia LaBeouf, actor que darrerament ha estat més noticia per les seves excentricitats com emetre el seu marató de visualització de tots els seus films, presentar-se a un festival amb una bossa al cap amb el missatge “I’m not famous anymore” o muntar una performance anti Trump en un museu de Nova York.

I va ser una de les conseqüències dels seus actes, quan va ser detingut per aldarulls i ingressat en una clínica de rehabilitació el que el va portar a escriure la història autobiogràfica en que es basa el film vist avui, “Honey Boy”.

Honey Boy

Dirigida per la documentalista Alma Har’el, la pel.lícula ens presenta l’Otis (interpretat en diferentes edats per Noah Jupe i Lucas Hedges), un noi que des de petit ha aconseguit cert èxit en el món de l’espectacle com a actor infantil. Però l’Otis ha de bregar amb el conflicte permanent entre una professió que li agrada, la voluntat de gaudir de la seva infancia com un nen qualsevol i la pressió d’un pare (interpretat pel propi Shia LaBeouf) que massa sovint el tracta més com una font d’ingressos que com un fill.

Honey Boy

Honey Boy” se’ns narra a través de diferents línies temporals, des de flashbacks del propi treball en el món de l’espectacle del pare, a la infància de l’Otis, fins al seu futur com a actor consolidat però que es troba en una clínica rememorant la relació amor-odi amb el seu progenitor i la seva professió. Fragments que en tot el metratge s’equiparen amb la pròpia vivència personal de LaBeouf i que, si bé té moments inspirats sobretot en les interaccions entre Shia LaBeouf i Noah Jupe, en diverses ocasions es dispersa i perd connexió emocional amb l’espectador.

No dubto pas de l’exercici de sincerament i el treball catàrtic que aquesta obra suposa pel seu protagonista. Però personalment, i amb un tema amb diversos punts en comú, em quedo amb l’honest plantejament de l’altra pel.lícula vista ahir sobre un conflicte paterno-filial, “Mickey and the bear”.

THE ART OF SELF-DEFENSE

L’altre nom conegut del dia era el de Jesse Eisenberg, que per segona vegada aquest any fa parella amb Imogen Poots, a Vivarium i a la pel·lícula que ens ocupa avui, The art of self-defense.

The art of self-defense

En el segon llargmetratge de Riley Stearns interpreta a en Casey, un avorrit contable que un dia és víctima d’un brutal atracament a mans d’una banda de motoristes. Per tal de superar la seva inseguretat decideix apuntar-se a classes de karate a l’acadèmia dirigida per un peculiar sensei (Alessandro Nivola). Allà coincidirà amb altres alumnes com l’Anna (Imogen Poots) o el Henry (David Zellner), cadascun amb les seves pròpies motivacions per aprendre arts marcials i progressar en l’escalafó de colors de cinturó.

The art of self-defense

Amb aquesta premissa, Stearns construeix una comèdia negra que sap balancejar molt bé amb reflexions sobre les construccions de la masculinitat, les percepcions sobre la seguretat, els mecanismes d’autoafirmació o la discriminació de gènere.

Temes que va introduint entre els filaments d’aquesta història intrigant i a estones boja, on compta amb un Jesse Eisenberg ideal per aquest paper d’home rutinari i metòdic que veu trasbalsat el seu món en entrar en una realitat d’agressivitat acarnissada. Un xai convertit en llop.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X