En el cinema hem vist moltes morts però, encara que la ficció es nodreixi de la realitat, rarament tenen un impacte remotament similar al d’una pèrdua en el món real. Habitualment s’usen com a cops d’efecte o catalitzadors de l’arc d’un personatge. Molt poques pel·lícules se centren en el dolor associat a la mort d’un ésser estimat, ja que requereix fer aflorar sentiments molt durs i “lletjos”.
Per això, l’existència d’un film primàriament dirigit als infants que tracti aquest tema amb tanta honestedat i sense convertir-lo en un exercici intel·lectual i pedagògic és tan admirable. Això ha estat possible gràcies al guionista i director Dan Scanlon (autor de la infravalorada “Monstruos University”) que inspirant-se en experiències pròpies ha aconseguit cristal·litzar una emoció totpoderosa a la pantalla gran i alhora crear una cinta d’aventures memorable i entretinguda.
L’escola creativa de Pixar destaca per crear mons atractius i imaginatius però sempre arrelats a les emocions humanes més profundes. “Onward” excel·leix en aquesta qüestió, ja que el món que crea és dels més rics i complexos de l’estudi. Ho és tant que hom podria escriure un paper acadèmic només sobre el pròleg del film que narra com es va crear la societat en la qual s’emmarca la història. Tanmateix, Scanlon no és complaent ni es recrea en la seva magníficament dissenyada ambientació sinó que ràpidament assenyala un objectiu que propulsa la narració endavant. En general, els projectes d’aquest estudi cinematogràfic d’animació tenen la virtut d’usar un esquelet canònic que prové de la narració clàssica però al mateix temps no resultar encarcarats ni sense vida. En aquest cas, tenim el ben conegut viatge de l’heroi aplicat amb gran seny i astúcia.
Encara que a vegades ell o la indústria no ho vulguin admetre, l’atractiu fílmic de Chris Pratt no resideix en l’arrogància dels seus personatges sinó en el carisma dels seus evidents però entranyables defectes que els fan únics i els més aptes per la seva feina. Per això excel·leix en la seva interpretació vocal a “Onward”. No és l’únic que destaca, però. Com s’acostuma a fer a ca l’estudi de la llumeta de peu el càsting rarament ve dictat per la fama perquè una presència molt atractiva davant la càmera no és garantia de saber mostrar totes les subtilitats emocionals d’un personatge a través de la veu. Per tant, es busca la persona amb el ventall d’emocions orals més adequat pel personatge. Com per exemple, per la força d’esperit barrejada amb la solitud i la ingenuïtat del protagonista qui millor que Tom Holland. La bona química entre Pratt i Holland, forjada en l’univers Marvel, i complementada amb la sempre brillant presència de Julia Louis-Dreyfus és l’ànima del film. Molts ja han etiquetat a “Onward” de Pixar menor abans de veure el film a causa de l’aspecte d’aventura convencional en un món fantàstic que fa. Tanmateix, des de La finestra digital us animem a anar a veure’l, ja que probablement us sorprendrà i us emocionarà. Pocs finals cinematogràfics tenen la maduresa emocional del d’aquesta meravellosa pel·lícula. No us la perdeu.
Envía una resposta