Romancero Gitano
8.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Estrenat el 2018 al Teatre de la Abadia a Madrid, i després de girar per Buenos Aires, Montevideo o Girona, el Romancero gitano de Lluís Pasqual i Núria Espert recala per fi a Barcelona i al Romea, el teatre que va veure debutar a les dos grans virtuoses lorquianes: Margarita Xirgu i la pròpia Espert. Una depurada lectura a vuit mans basada en una conferència de Lorca, en les memòries de Pasqual, en els records d’Espert i en la música de Paco Ibáñez. Una funció, en tots els sentits, històrica.

Aquest Romancero gitano és un monument de quatre altures. Sobre els fonaments dels seus versos s’alcen, a peu d’obra, les explicacions del propi poeta en el seu recital-conferència de 1935. En segon nivell està l’autobiografia en mirall de Lluís Pasqual (De la mano de Federico, 2016), on Lorca és l’argent viu en què el director d’escena es mira per explicar el treball de tota una vida. La tercera altura és Núria Espert fent tots els papers de l’auca lorquiana, els teatrals i els lírics, entremesclats amb el català dels records d’infància d’Espert, en una casa sense llibres on el seu pare copiava a mà els versos del poeta. I al terrat, de colofó, sona la veu en off d’un jove Paco Ibáñez entonant la Canción del jinete. Quatre altures que entreveuen, encara que no dominin (ningú ho fa), els inesgotables angles del Romancero gitano, i que vénen a dir-nos que el monument és inabastable i aliè, pur patrimoni, com el Romancero viejo.

Romancero Gitano Teatre Romea

La funció transcorre en un simplicíssim quadre: Espert al costat de mitja filera de butaques, posant la platea en escena per dir-nos que això no és una obra: és la recepció d’una obra. I en efecte, la salutació contemporania d’Espert es confon amb la salutació de Lorca de 1935, quan tots dos anuncien a les seves respectives platees un recitat íntim, com si estiguessin en la solitud de la seva habitació amb els seus quatre amics.

Amb aquest punt de cambra sonen el Romance de la luna, luna, els ecos cervantins de Preciosa y el aire, el verde que te quiero verde del Romance sonámbulo o les piquetes dels galls cavant l’aurora de Soledad Montoya. Versos insondables per al propi Lorca, que tot i així aporta generoses claus, com el personatge únic de la pena o la interpretació de ‘gitano’ com a gentilici espiritual d’Andalusia. Versos que Espert recita com qui respira, amb una naturalitat i una qualitat de to excepcionals, encara que de vegades l’emoció esgargamelli algun apòstrof (“Huye luna, luna, luna“) o el lirisme aminori algun sarcasme (“Han muerto cuatro romanos / y cinco cartagineses“).

Romancero Gitano Núria Espert

Però els romanços van deixant pas als versos teatrals de Lorca i, especialment, als alter egos femenins del poeta sobre les taules. Escoltem la revolta polític-sentimental de Mariana Pineda (“Corazón sin esperanza / ¡que se lo trague la tierra!“), la ferotge maternitat frustrada de Yerma, l’al·lucinada descripció del ganivet (“oscura raíz del grito“) de la mare de Bodas de sangre o la digna mort civil de Doña Rosita la soltera. I a poc a poc s’esborren les fronteres entre el vers teatral i el poètic, perquè teatrals i poètics són tots els versos de Lorca, i la funció revela una soterrada coherència en la confusió d’ambdós gèneres. Confusió que aflora en tota la seva plenitud en aquesta terra de ningú que és, justament, la lectura dramatitzada.

En la recta final, Espert ens serveix una altra bona ració d’anècdotes, aquest cop sobre els seus recitals al costat de Rafael Alberti després de la mort de Franco, amb velles-noves confidències lorquianes sobre l’inexpugnable Romancero gitano. I Pasqual afegeix al guió dos Lorcas més: el clàssic i enamoradís dels sonets (“Tengo miedo a perder la maravilla / de tus ojos de estatua…“), i el més polític i furibund de Poeta en Nueva York, amb un anticapitalista ‘Grito hacia Roma’ en ple crack de 1929 (“porque queremos que se cumpla la voluntad de la Tierra / que da sus frutos para todos“).

Romancero Gitano Lluís Pasqual Núria Espert

I així acaba la versió concert d’aquesta antologia lorquiana per a dona-orquestra, amb Espert al costat de les metafòriques butaques de la recepció del poeta. Una funció històrica perquè difícilment tornarem a veure un Lorca tan personal i depurat per un cor de lorquians tan avesats. Amb Espert tornant al Romea després de 35 anys, amb Pasqual de nou a Barcelona amb ovació tancada i públic en peu, i amb Paco Ibáñez sumant-se a la festa des del pati de butaques.



On: Teatre Romea
Dates: Fins el 26 de Gener
Direcció: Lluís Pasqual
Textos: Federico García Lorca i Lluís Pasqual
Intèrpret: Nuria Espert
Durada: 1 hora
Compra entrades


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X