Próxima
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Encara que no hauria de ser així gran part de la població coneix esdeveniments transcendentals de la història a través del cinema. Això no és saludable, ja que un narrador i un historiador no tenen la mateixa responsabilitat moral a l’hora de plantejar fets històrics; el primer es pot permetre tergiversar-los perquè s’emmotllin als seus biaixos com mostra la caracterització homòfoba d’Edward II a “Braveheart”.

Des de “Alejandro Magno” a “Amadeus” passant per “Apollo 13” moltes històries ens han explicat d’on venim (per preveure a on anirem) però la majoria, les de major producció i projecció, han estat narrades des del punt de vista de l’home blanc. Recentment, però, amb la diversificació (a pas de tortuga) de la indústria cinematogràfica noves veus han pogut rescatar de l’oblit figures històriques de gran rellevància mitjançant pel·lícules com “Figuras Ocultas”, “Amelia”, “12 años de esclavitud”…

Com no existia encara una pel·lícula coneguda sobre cap de les dones que han anat a l’espai, la directora i guionista Alice Winocour va decidir crear-ne una que les homenatgés des del present. Per fer-ho va crear un personatge fictici, Sarah Loreau, que hagués decidit triar aquesta carrera professional inspirada per astronautes com Claudie Haigneré, Samantha Cristoforetti i Julie Payette. Winocour ens recorda constantment la seva heroïcitat quan veiem que fins i tot avui en dia una dona astronauta ha de superar el doble d’obstacles que els seus companys. El retrat dels actes masclistes amb els quals es topa és subtil però molt efectiu.

Próxima

Un altre aspecte a destacar del film és el seu caràcter procedimental. Rodat en les instal·lacions reals i assessorat per persones expertes en aquest camp, “Próxima” té un to realista, metòdic i auster. Hàbilment, Winocour no ens explica els detalls de cada procediment cosa que ens intriga. Aquesta aposta per la veracitat no nega la presència de la poesia, imprescindible en una pel·lícula sobre somiar amb les estrelles. Aquest registre tan ben dissenyat està a punt de fracturar-se en el tram final a causa d’una concessió dramàtica inversemblant però era l’única manera d’arribar a l’emotiva escena final.

També podria ser que l’argot científic quedi en segon pla, ja que realment el personatge podria haver tingut qualsevol professió que involucrés llargues estades fora de casa. El conflicte en el cor del film és el d’una mare que decideix perseguir una carrera professional amb unes grans exigències de compromís i dedicació i alhora mantenir una relació pròxima amb la seva filla, com han fet els pares tota la vida. Encara que en alguns moments podria semblar que no, Winocour està en control del discurs durant tot el metratge i hàbilment evita la mirada conservadora en el desenllaç.

Abans de concloure, solament posar en relleu l’essència de producció europea del film. És refrescant veure que fora de Hollywood poden conviure múltiples idiomes en una mateixa producció sense brometes ni ganyotes.

“Pròxima” és una pel·lícula notable, molt ben narrada i amb una excel·lent interpretació protagonista d’Eva Green que tan sols per explicar una història mai vista abans en la pantalla gran ja mereix la nostra atenció.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X