“Suspiros de España. El nacionalismo español 1808-2018”, de Xosé M. Núñez
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

El Premi Nacional d’Assaig recaure discretament a finals d’octubre, entre el clam per la sentència del Procés i els fastos de la repetició electoral, a “Suspiros de España”, un breu recorregut d’alta divulgació per la violenta i atzarosa història del nacionalisme espanyol, des de la Guerra d’Independència fins al quaranta aniversari de la Constitució, publicat a Crítica (Planeta) per Xosé M. Núñez, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Santiago de Compostel·la.

“Suspiros de España” és un famós pasdoble d’Antonio Álvarez Alonso que ha tingut la virtut d’aparèixer i reaparèixer, com un intuïtiu Guadiana, en els moments crítics de la història d’Espanya. Compost el 1902, quan Alfons XIII carregava contra l’obrerisme revolucionari a Catalunya, va donar títol i banda sonora, el 1939, a la pel·lícula de Benito Perojo sobre l’exili. Va titular també, en 1974-75, una nostàlgica sèrie tardofranquista de Jaume Armiñán. I avui, amb semblant impressió de final de cicle, encapçala l’assaig on Xosé M. Núñez es pregunta si existeix el nacionalisme de la nació que el premia, publicat pel grup editorial que va abandonar la seva seu catalana el 2017 perquè es qüestionava, justament, a la nació que ho premia.

Els “Suspiros de España” de Xosé M. Núñez sorgeixen en aquesta atmosfera propícia, però posseeixen indubtables mèrits propis, a més d’algun petit entrebanc. Dediquen les seves millors pàgines als darrers quaranta anys de nacionalisme espanyol, que són el gruix del seu fi assaig, no sense abans recordar-nos d’on venim: el nacionalisme dinàstic dels Àustries i els Borbons i el nacionalcatolicisme de Franco. I és il·luminador recordar els balbucejos patriòtics que, de la Transició fins avui, a dreta i esquerra, han anat despullant-se de les seves vells complexos fins a pronunciar Espanya sòlidament.

Per la dreta, Núñez ens mostra un postfranquisme a mata-degolla amb el seu llegat nacionalcatòlic, entrampat amb Fraga en autonomies i regionalismes, que va abraçar amb Aznar el ‘patriotisme constitucional’ d’Habermas, un robatori conceptual als seus rivals de l’esquerra als quals, però, no va poder emular en l’essencial: la condemna del passat nacional feixista. Però Núñez ens recorda també a rares avis conservadores com Herrero de Miñón, neoforalista, pare constitucional i insòlit partidari del dret a decidir i d’unes sobiranies compartides inspirades en la ‘monarquia composta’ dels Àustries.

L’esquerra va tenir encara més dificultats patriòtiques, i va recórrer gairebé sempre a la ‘nació de nacions’ d’Anselmo Carretero, inventada a l’exili en els anys 1960. Una fórmula defensada per ponents constitucionals com Peces-Barba, que van veure com el mantra de Carretero , castellà-cèntric d’arrel, es tornava federalista i asimètric amb Zapatero i el seu ‘Espanya plural’, complicant la vida a bona part del socialisme. Complicacions a les que tampoc va escapar l’esquerra de l’esquerra, que ha passat dels malabarismes federalistes del comunisme (i escissions) al patriotisme popular de Podem, nostàlgic d’una bandera tricolor, la franja morada de la qual ens recorda Núñez, homenatja el mite liberal dels comuners.

El text de Núñez ensopega, però, amb alguns dels seus propis conceptes. Sorprèn que citi sense citar (i amb relliscades) les cèlebres ‘comunitats imaginades’ d’Anderson (pàg. 10), o que negui per definició la faceta històrico-sentimental al nacionalisme liberal (pàg. 13), quan el text seminal de Renan ( 1882) ja parlava de la nació com “una ànima” feta de sentiments i voluntats. Resulta també incomprensible que una obra de divulgació citi el Lebensraum de Ratzel o el sofisticat Vergangenheitsbewältigung post-nazi sense traducció, fonts ni explicació per a profans. Entrebancs que sobresalten, encara que no interrompen, la lectura als no iniciats.

Aquests “Suspiros de España” són un valuós treball de síntesi, memòria i posada al dia d’una de les nostres qüestions polítiques més candents. Un irònic i meritori premi nacional a la deconstrucció del que és nacional, que ens recorda que es pot sospirar de moltes maneres i que, en aquest terreny, queda poc d’inventar i molt a recordar: que fins i tot si ens poséssim feliçment d’acord, només estaríem reeditant el pactisme dels jesuïtes sota la ‘monarquia composta’ dels Àustries. Un text contra aprioris i essencialismes que molts polítics ens farien un gran favor llegint.



Editorial: Crítica
Web editorial
ISBN: 9788491990277
Número de pàgines: 218
Preu: 20,90 €


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X