Cada vegada que s’estrena una pel·lícula d’acció protagonitzada per dones es genera un discurs tòxic al seu voltant que l’acaba devorant. Arribats a tal punt sembla que la qualitat del film és irrellevant, ja que gran part de l’audiència es forma una opinió definitiva sense anar-la a veure i aleshores la recaptació del film és un desastre. Això és el que ha succeït amb “Los ángeles de Charlie”, un film notable cancel·lat per tot el soroll que l’ha precedit.
Fa anys que es fa cine que combina comèdia i acció però hi ha molts títols que han sigut oblidats degut a la dificultat de mantenir l’equilibri que requereix aquesta mescla durant tot el metratge. Masses acudits i trivialitzes l’acció, massa acció i queda un producte encarcarat. “Los ángeles de Charlie” fa dècades que encerta el to adequat, tant en televisió com en cinema. Aquesta nova adaptació té en compte aquest llegat i en fa homenatge. Al mateix temps, també en realitza una actualització portant aquest univers al moment cultural actual.
Com ja va fer l’any passat la infravalorada “El espía que me plantó”, la cinta opta per un sentit de l’humor postmodern similar al del Saturday Night Live que va de l’absurd a la subversió d’estereotips passant per la paròdia. Si bé és cert que hi ha nombroses referències a la cultura popular recent que poden alienar a una persona no iniciada en el món de les xarxes socials també hi ha, per compensar, altes dosis d’humor físic i ironia.
L’esperit tant dramàtic com còmic de la pel·lícula està en mans de Kristen Stewart (Crepúsculo), Naomi Scott (“Aladdin”) i Ella Balinska, els àngels. Encara que superficialment els personatges puguin semblar de manual quasi tots tenen múltiples capes. Així, l’arquetip de persona que celebra la vida i fa el que vol desobeint les ordres resulta ser la filla d’una família molt rica i l’encarcarada i estricta que segueix sempre el llibre d’instruccions acaba tenint escenes íntimes on mostra una faceta molt diferent i desinhibida. Molts d’aquests detalls de caracterització funcionen gràcies a la cohesió entre el guió, la posada en escena i la direcció d’actrius. Això és degut al fet que totes tres disciplines són responsabilitat de l’actriu, guionista i directora Elizabeth Banks.
Com és ben sabut hi ha molts obstacles per a una dona en el camp de la direcció cinematogràfica, especialment en la indústria de Hollywood. Per aquesta raó moltes directores han estat actrius perquè és més fàcil arribar-hi per aquesta ruta. Banks, però, ha decidit seguir amb l’actuació de forma paral·lela, ja que té un do innat pel ritme còmic. Les pel·lícules que ha dirigit i algunes de les que ha produït, com la saga Dando la nota, posseeixen també aquest tempo. Els acudits no només s’originen al guió sinó que molts són gags visuals. Comparada amb altres cintes d’aquesta escala, “Los ángeles de Charlie” té una factura tècnica per sobre de la mitjana. La fotografia del mestre Bill Pope extreu l’energia cinètica de cada localització.
En resum, “Los ángeles de Charlie” és una sòlida i efectiva comèdia d’acció que ha sigut rebuda fredament per públic i crítica per raons majoritàriament extracinematogràfiques com la fatiga amb les franquícies de Hollywood o el grau d’exigència i pressió, superior a l’habitual, que s’imposa a aquest tipus de films per part de cert sector de la societat amb poques ganes que les coses canviïn.
Envía una resposta