El 600 com a icona de llibertat que va aparèixer als anys seixanta al nostre país, esdevé l’eix de la història d’una família. El Tomàs (Jordi Banacolocha) és un home vidu i una de les seves filles, la Montse (Àngels Gonyalons) que ha de marxar a l’Àfrica en una missió de Metges sense fronteres, li ha deixat la maqueta d’un 600 perquè passi les hores: hores sense cafè, ni sal, ni greixos… Però el record de la dona morta del Tomàs, la Carme (Mercè Sampietro), és tan profund que el 600 acabarà tornant a casa amb tots els seus records.
El Tomàs, amb la connivència del seu gendre (Pep Planas) ha reconstruït a escala real el Confit, el 600 que tant agradava a la seva dona, al mig del menjador de casa. Tenir-lo allí l’apropa al desig i a la Carme. I això el fa feliç. Però l’arribada inesperada de la Montse ho fa canviar tot. S’activa una alarma familiar, la Pilar (Rosa Vila), la germana de la Montse, apareix a escena i a partir d’aquell moment s’encenen caràcters i retrets, darrere d’unes pors que anirem descobrint a poc a poc. Elles volen desfer-se del 600 en contra de la voluntat del Tomàs. En un to de comèdia però amb profunditat vital, el 600 ens condueix amb uns flashbacks ben cridats per uns sons i uns llums intermitents cap a una història on humor, llibertat i amor es fusionen per a acceptar diferències i situacions poc esperables.
Pere Riera, l’autor i director, transforma amb tendresa i elegància el control que les filles fan al pare. Durant noranta minuts, l’homogènia interpretació de tots els personatges de l’obra dibuixa un terreny on el respecte i la voluntat personal passen per davant del que hom pot considerar adequat i, fins i tot, per davant de secrets familiars inesperats.
Aquest cant a la llibertat d’elecció, sense condicions, on cadascú esdevé sobirà en les pròpies decisions transforma un espai dens en un d’alliberador al ritme de cobla de cançons dels anys seixanta. L’amor de família acaba imposant la seva llei deixant a banda els gustos personals.
La dona del 600, doncs, proposa un exercici de reflexió que ens interpel·la mirant-nos de fit a fit. Hi detectem pors, amagatalls i temperaments. I aconsegueix revelar els bons i mals moments d’una radiografia familiar tant imaginària com real. Tot cridant als quatre vents que cadascú tria el seu camí. I que quan hi ha amor cal respectar la voluntat de l’altre. Perquè, a la fi, tothom manega el seu camí tal com li abelleix… o com pot.
On: Teatre Goya
Dates: Fins el 15 de Desembre
Durada: 2 hores
Autor i director: Pere Riera
Intèrprets: Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas
Comprar entrades
Envía una resposta