L’esforç d’apropar-se a l’altre i la complexitat del relat feta veritat
Com una galàxia, així es construeix el relat de Una història real. L’acceptació de la pèrdua, la creació d’una novel·la, les idees ultradretanes d’un fill adolescent, l’autoestima d’una editora lluitadora i el discurs esperançador d’una psicòloga s’entrelliguen en una madeixa de conviccions i contradiccions que s’aniran desembullant durant 90 minuts.
Un escriptor amb l’habilitat de transformar fets viscuts amb novel·les d’èxit es veu incapaç de traspassar el mur comunicatiu que ha construït el seu fill. Aquest es nega a obrir-se al seu pare, no fos cas que la seva veritat fos transcrita en un llibre de la mateixa manera que acaba de fer amb la mort de la mare. Però la confirmació que el fill ha comès un acte violent, accelera una necessitat comunicativa que vol alliberar-se. I en aquesta necessitat s’hi entreveuen discursos curulls de contradiccions i hipocresies, La confortabilitat on s’han establert empeny a la construcció d’un relat pensat per ser dit i, sobretot, per a poder sobreviure.
A mesura que el conflicte amb el fill avança, també ho fa la nova novel·la de l’escriptor. Tanmateix, els dubtes i la impossibilitat de seguir provoquen un canvi de punt de vista que farà avançar la història. I és que els personatges s’esforcen, no sense dificultats, per escoltar l’altre i per entendre’l, com un acte de supervivència al món. Escapar-s’hi, bé sigui a través de l’escriptura, d’un món paral·lel o d’un ideal ultraconservador només ens espenyarà cap a un neguit vestit de tolerància.
Una història real aconsegueix crear una atmosfera densa on l’humor i el coratge atrapen l’espectador des del primer moment. Les ànimes de Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner ens transporten a un univers complex, on tot es teixeix amb una elegància i naturalitat que et porten de la mà. Pau Miró, l’autor i director, arrisca i guanya la partida perquè aconsegueix encaixar amb els elements imprescindibles els punts de vista dels protagonistes. I dota d’un sorprenent sentit el tot.
El text excel·leix per les impecables triangulacions dels quatre personatges de l’obra. On tothom necessita l’altre per sortir-se’n, on la comunitat es disfressa d’individualisme. I on l’individu ressorgeix quan s’aprofita de l’altre. Com si cabdells de forces concèntriques es retroalimentessin, com si la terra s’alliberés dels asteroides gràcies a l’atracció de Júpiter.
On: La Villarroel
Dates: Fins el 29 de Desembre
Durada: 1h 30 min
Autor i director: Pau Miró
Intèrprets: Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner
Comprar entrades
Envía una resposta