Viejo amigo Cicerón
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Podríem parlar de triumvirat. Ernesto Caballero farà al desembre vuit anys al capdavant del Centro Dramático Nacional , el temple públic de teatre a Espanya. Josep Maria Pou s’estrena com a director i cap de cartell del Romea, després de mig segle sobre les taules i d’encarnar la corrupció del PP al cinema ( El reino ). I Mario Gas, patriarca d’un dels grans clans actorals del nostre país, com els Bardem o els Gutiérrez Caba (o els Romea, fa segle i escaig), dirigeix a parents i estranys sense que el seu cognom sembli posar-se en l’horitzó de la cartellera. Els tres han treballat, a més, sobre Grècia i Roma últimament, i per si fos poc ho han fet junts.

Encara recordem a Gas dirigint a un Pou togat a Sòcrates. Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano, fa tot just dos anys. Un Gas que per aquestes mateixes dates va dirigir un Calígula que va passar pel CDN de Caballero. Les credencials d’aquest biopic de Ciceró, estrenat al juliol al Festival Clàssic de Mèrida, no podien ser millors. I, no obstant, al triumvirat espanyol li passa com al romà: té la brillantor dels noms imperials, però li falta la frescor de les aventures republicanes.

Viejo amigo Cicerón Teatre Romea

Viejo amigo Cicerón es un psicodrama d’ecos brechtians. Dos estudiants d’universitat, interpretats per Bernat Quintana i Miranda Gas, es barallen amb la clarobscura biografia de Marco Tulio Ciceró en una rància biblioteca de fustes nobles, tulipes verdes i venerables toms empolsats. D’entre els llibres sorgeix un desconegut també venerable, encarnat per Josep Maria Pou, disposat a ajudar-los desinteressadament en el seu treball final de carrera. Però ho fa d’una manera peculiar, mitjançant una immersió psico-històrica en el seu personatge, una mena de constel·lació amb l’ancestre romà, que confon al desconegut de Pou amb el propi Ciceró, a l’estudiant de Quintana amb el seu esclau Tirón, i a la seva escèptica condiscípula amb Tulia, l’alegre i malaguanyada filla de l’orador.

I així recorrem la història darrere de la història del pas del Rubicó, les atribolades xerrades secretes de Ciceró amb César per salvar la República i la pròpia dignitat, la degradació dels valors republicans i la justificació maquiavèl·lica del magnicidi, l’espiral sagnant de l’ull per ull, la infausta aposta de Ciceró pel solapat Octavi, que pactarà amb els assassins del seu oncle per imposar la tirania de l’Imperi, deixant morir a Ciceró amb l’etern dilema de les seves tèrboles aliances.

Viejo amigo Cicerón Teatre Romea

El text d’Ernesto Caballero transcorre en poc més d’una hora, en impecable unitat d’espai i temps, amb una acció que només s’enreda per a bussejar en les tortuositats de la vida del senador. Caballero té el mèrit de llegir a Ciceró des d’un present convuls com el nostre, o de deixar que Ciceró ens llegeixi des de la seva República vinguda a menys, amb debats sobre justícia i democràcia, sobre eloqüència i demagògia, sobre demòcrates mediocres i rutilants tirans que no ens resulten en absolut aliens.

No són òbviament atzarosos els paral·lelismes entre ahir i avui, però es queden en tímids gestos de complicitat a la platea, llastats per un llenguatge sovint inflamat, quallat de cites més saberudes que incisives, i un final esborrallat per la seva vergonyosa moralitat. El guió pateix, a més, els èmfasi d’un Pou d’aspecte galileà, enèrgic però impostat, que converteix al seu entranyable personatge en un tòpic maître à penser. Quintana està més sobri com a Tirón, l’eficaç comparsa del senador, el seu fidel secretari i marmessor. I debem els millors moments de la funció a les esporàdiques aparicions de Gas com a Tulia, quan discrepa agudament amb el seu pare i, sobretot, quan li canta per espantar els monstres dels seus malsons.

Viejo amigo Cicerón té l’indubtable encert de tornar-se cap a la Roma republicana ara que es torna a parlar de repúbliques; de recordar-nos el necessari compromís i les freqüents patinades de la intel·lectualitat orgànica; de recuperar els vells i crucials debats sobre justícia i democràcia, sobre vèncer i convèncer. Però les intencions del projecte excedeixen els seus resultats, i l’obra es queda en una amable reflexió menor sobre les urgències del nostre temps.



On: Teatre Romea
Director: Mario Gas
Autor: Ernesto Caballero
Intèrprets: Josep Maria Pou, Bernat Quintana, Miranda Gas
Duració: 1h 10m
Dates: Fins el 10 de novembre
Comprar entrades


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies