Avui posem punt i final a una nova edició del Festival de Sitges, tant intens, heterogeni i ple de pel.lícules interessants com sempre. I en aquest comiat hem tingut temps de retrobar-nos amb el Jesse Pinkman de Breaking Bad o el terrible fantasma venjatiu de Sadako.

EL CAMINO: A BREAKING BAD MOVIE

L’epíleg de la sèrie Breaking Bad ha portat fins a Sitges la darrera de les estrelles que han passat pel certamen, l’actor Aaron Paul. El propi creador d’una de les sèries més cèlebres, Vince Gilligan, escriu i dirigeix aquesta “El Camino” que es centra en seguir què li va passar a Jesse (Aaron Paul) després de l’últim episodi emès al 2013.

El Camino a breaking Bad movie Aaron Paul

Jesse evidentment encara viu marcat pels fets que va viure durant el temps que va portar un negoci de fabricació de meta amb Walter White (Bryan Cranston) i les seqüeles del captiveri que va patir. A través del retrobament amb personatges com Mike (Jonathan Banks) o Skinny Pete (Charles Baker), Jesse rememorà els temps passats mentre intenta fer-se amb els diners i mitjans que li permetin desapareixer per sempre i intentar deixar el passat enrera.

El Camino“, que des d’ara està també disponible a Netflix, és una pel.lícula potser innecesaria pels que considerem que el final de Breaking Bad va ser prou rodó, però tampoc sobrera pels qui no ens importa saber més del destí del personatge de Jesse. La pel.lícula manté aquest to àrid, dur i ve marcada pel cúmul de lloses que el seu protagonista arrossega per tot el què ha viscut. Però també ens deixa una conciliadora llumeta a la fi del túnel per un noi que vam veure créixer i patir a l’ombra del potent Walter White, convertint-se al final en el caracter més estimat pel públic.

Aaron Paul ha vingut a Sitges per protagonitzar una divertida roda de premsa on no ha parat de desfer-se en elogis cap a la traductora. A les preguntes dels periodistes, ha declarat que “Vince Gillian no em va haver de convencer per embarcar-me en aquest projecte, el seguiria fins a l’infern. Però sí que vull creure que aquest és el final de la història (tot i que fa sis anys vaig dir el mateix)“.

També ha fet un sentit homenatge als seus companys de camí en aquesta aventura que ha estat Breaking Bad, a la vegada que s’ha mostrat il.lusionat pels projectes de futur que passen des de per augmentar la familia fins a estrenar la tercera temporada de “Westworld” o la sèrie d’Apple Tv “Truth be told“.

CUERDAS

La segona pel.lícula del dia ha estat l’ópera prima de Jose Luis Montesinos, “Cuerdas“. Una història de supervivència sencilla i modesta que té alguns moments interessants però que també acusa alguns defectes de forma.

Cuerdas

La seva protagonista es l’Elena (Paula del Rio), una noia que viu lligada a una cadira de rodes i amb movilitat reduida. El seu pare (Miguel Angel Jenner) la porta a una casa que ha acondicionat amb diverses cordes i enginys que li facin la vida més fàcil i on espera que l’Elena recuperi una mica l’alegria de viure. Li farà companyia també Athos, un gos ensinistrat per ajudar-la. Però quan el gos contragui una extranya enfermetat i es converteixi en tot un perill per la noia, aquesta haurà de lluitar dur per sobreviure.

La casa, el gos i una trama que posa especial ènfasi en els traumes dels protagonistes funcionen a l’hora de crear tensió. I tot i que la pel.lícula justeja en l’aspecte tècnic i interpretatiu, no deixa d’apuntar bones intencions.

SADAKO

I ja per acabar edició, tocava retrobament amb els fantasmes blanquinosos i de cabelleres negres sorgits de l’univers de The Ring. Hideo Nakata firma aquesta “Sadako” on la Mayu (Elaiza Ikeda) està encarregada de cuidar a una pacient amb amnesia (Himeka Himejima) i sota custòdia policial. La noia i el perquè de l’interès de la policia en vigilar-la les 24 hores és un misteri que podria començar a reverlar-se quan el germà de la Mayu, aspirant a Youtuber, capta per accident la imatge d’un fantasma venjatiu i desperta de nou la maledicció

Sadako” és una nova estirada de xiclet que tot i venir signada pel propi Nakata ja no aconsegueix mantenir el filó de la que segueix essent tota una icona del cinema de terror (Ringu, 1988). Algun ensurt ocasional en la línea dels ja vistos en les pel.lícules anteriors no aconsegueix que el film aixequi el vol ni faci honor a la seva cèlebre predecessora.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X