CHILDREN OF THE SEA

La jornada d’avui començava amb una obra d’animació que aconseguia la difícil tasca d’adaptar pel cinema el manga de Daisuke IgarashiChildren of the sea”. El mateix autor és l’encarregat del guió al costat de Hanasaki Kino, mentre que la dirección recau a mans de Ayumu Watanabe.

La seva protagonista és la Ruka, una nena que passa un moment personal complicat amb els seus pares i companys d’escola. Al arribar les vacances d’estiu, troba en l’aquari on treballa el seu pare el lloc ideal on passar l’estona. Allà coneixerà els germans Umi i Sora, dos nens del mar criats per criatures quasi mitològiques. La trobada dels tres desencadernarà una serie de fenòmens sobrenaturals.

Children of the sea

Children of the sea” és un espectacle visual que recorre a meravellosos efectes per recrear els fons marins i les criatures que l’habiten. Kenichi Konishi, amb títols tant imponents a la seva filmografía com a animador com “Paprika”, “La princesa Kaguya”, “La princesa Mononoke” o “El viaje de Chihiro” és el responsable de desplegar el festí sensorial, adaptant la seva paleta cromática als diferents moments de la historia i submergint-nos en el brillant món dels oceans per on els protagonistes corren les seves aventures.

Children of the sea

Però “Children of the sea” també és una obra complexa, que s’allunya d’una narrativa clàssica. El misticisme, el discurs ecològic i les metàfores sobre la relació entre la humanitat i la natura o els tocs de fantasia espiritual fan d’aquesta una pel.lícula densa i no gens fácil de digerir que ha acabat embafant bona part dels espectadors.

EN EL POZO

Per la tarda tocava baixar cap al Retiro per asistir a la presentació de la (encara) raresa que suposa una pel.lícula de gènere vinguda de l’Uruguay. “En el pozo” és el primer llargmetratge de Bernardo i Rafael Antonaccio, que ens presenten un grup d’amics d’un poble que decideixen passar un dia de sol i bany en un pantà de la zona. Una de les noies hi arriba amb la seva nova parella, un noi de ciutat que no acaba d’encaixar en el grup, mentre evidencia que la seva historia pasada amb un altre dels nois no és un afer tancat.

La relació entre ells acabarà convertint el que anava a ser un dia de diversió en una escalada violenta de terribles conseqüències.

Una pel.lícula modesta en pressupost i pretensions que amb uns pocs personatges i uns breus 80 minuts de metratge, aconsegueix vehicular la seva sencilla història de manera efectiva.

EXTRA ORDINARY

És ben sabut que la millor manera d’acabar els dies a Sitges és baixar al Retiro per una sessió de gore o de riures viscuts en comunitat. I avui tocava el segon.

La Rose (Maeve Higgins) és una professora d’autoescola que viu a un petit poble on intenta portar una vida normal tot i tenir poders sobrenaturals que li permeten comunicar amb el més enllà. Després d’un accident que va acabar causant la mort del seu pare, va jurar no fer servir mai més la seva habilitat, però s’ho replantejarà després de conèixer el Martin (Barry Ward), un home que té la seva filla Sarah “posseïda” (Emma Coleman). Per la seva banda, una estrella del rock caigut en desgracia (Will Forte) vol aprofitar la noia en un ritus satànic que li permeti recuperar la fama.

Extra ordinary

Mike AhernEnda Loughman es llencen amb “Extra ordinary” al seu primer llargmetratge sumant-se a la tradició que demostra que terror i comèdia no tenen per què estar renyits. Entre fantasmes, dimonis i personatges molt peculiars, no tenen por en plantejar situacions que ratllen l’absurd i aconsegueixen facturar una cinta francament divertida.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X