Día de lluvia en Nueva York
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Sense ni tenir en compte l’escàndol al voltant de la seva figura pública, en aquesta darrera dècada hi ha hagut un desencantament generalitzat per part del gran públic amb Woody Allen. Primer deien que si qualsevol pel·lícula fluixa del cineasta novaiorquès era millor que la majoria de la cartellera, després que si en feia una bona i una dolenta i, finalment, molta gent va acceptar amb resignació que si volia veure a Allen en plena forma, havia de recuperar els seus clàssics. Tanmateix, fins i tot en aquestes poc inspirades darreres entregues hi ha traços de genialitat i, per a servidor, això és suficient.

Malgrat alguns encerts en el seu tour turístic europeu dels 2000’s, a en Woody sempre se’l nota més còmode i agut en la seva Nova York natal. Día de lluvia en Nueva York (curiosament la primera cinta de l’artista amb el nom d’aquesta ciutat en el títol) es beneficia enormement d’aquest enorme plató cinematogràfic.

Día de lluvia en Nueva York Woody Allen

Cap altra localització hauria impregnat al film un ritme tan frenètic i alhora elèctric. A partir del moment que poses un peu a Nova York perds el control del teu rumb i els capritxos de la ciutat acaben decidint el teu destí. És el que els hi succeeix als nostres dos protagonistes: Gatsby (Timothée Chalamet) i Ashleigh (Elle Fanning). Van i venen a la recerca d’una certesa que es va dissipant i pel camí es topen amb tota una galeria memorable de secundaris (tots interpretats per actors de primera línia) que satiritzen diversos aspectes de la vanitosa i superficial burgesia artística. Entre tots ells destaquen Franscisco Vega, interpretat amb molt carisma i gràcia per Diego Luna, i Ted Davidoff, un Jude Law que fent un esforç de transformació titànic aconsegueix convertir-se en un ésser patètic.

Un altre element a destacar de Día de lluvia en Nueva York és el seu tractament incisiu dels personatges masculins. Encara que públicament hagi criticat el moviment Me Too, no és poc raonable pensar que la pressió mediàtica que Allen ha rebut l’ha portat a fer una mica d’introspecció. Tots els homes que entren en contacte amb la protagonista volen usar-la de manera egoista per superar una crisi existencial. Fins i tot, el personatge interpretat per Thimotée Chalamet aprèn, en el curs d’un dia, a moderar la seva actitud arrogant de l’inici del film i a ser més responsable. En contrast, les dones són les que més brillen. Elle Fanning fa meravelles amb un complex paper que li exigeix una gran precisió en la gesticulació per tal que els elements còmics del guió facin efecte. Per la seva banda, Selena Gomez està en perfecta sintonia amb el to global del film.

Día de lluvia en Nueva York Woody Allen

A tall de conclusió, Día de lluvia en Nueva York és una amena pel·lícula, molt cuidada visualment (com totes les últimes col·laboracions d’Allen amb el mític director de fotografia Vittorio Storaro), i amb una estructura narrativa més elaborada de l’habitual (d’una forma que l’apropa involuntàriament a l’Érase una vez en… Hollywood de Tarantino). Thimotée Chalamet i, especialment, Elle Fanning i Selena Gomez donen dinamisme a uns diàlegs que malgrat no ser tan genials com ho eren abans encara tenen encant.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies