La història de por a cavall entre França i el folklore marroquí d’”Achoura”, un funcionari que ha de desnonar un fantasma a “Dancing Mary”, un hipster que es retroba amb el seu pare a “Come to daddy” i una tensa nit nadalenca amb el diable al soterrani a “I trapped the Devil” han estat les protagonistes d’una nova jornada del festival de Sitges.
COME TO DADDY
Norval no està passant el seu millor moment. Està intentant superar els seus problemes amb l’alcohol, així que quan el seu pare absent el convida a passar uns dies a la seva casa a la vora del mar, li sembla una oportunitat per reforçar els llaços paternofilials. Tanmateix, no trigarà gaire a adonar-se que passa quelcom d’estrany amb el seu pare i a confirmar que els retrobaments familiars solen ser un malson.
Ant Timpson ha treballat en la producció de títols com “Housebound”, “Turbo Kid” (una petita meravella que es va poder veure a Sitges) o “The Greasy Strangler”.
Ara transforma un exhobitt com Elijah Wood en un hipster fantasmilla i una mica insoportable que decideix retrobar-se amb el seu pare absent a qui no veu des de petit. En aquella casa lluny de tot, com ha de ser, de seguida es veu que aquell pare no és aigua clara. “Come to daddy” és una comèdia negra, amb algun que altre ensurt i un gir que la tranforma en una mica més esbojarrada del que semblava inicialment. “Come to daddy” és distreta, però també és una pel·lícula petita que millora que es deixa anar i algun punt de guió un pèl discutible si s’analitza a fons. Amb tot, no ha estat malament…
ACHOURA
Samir va desaparèixer inexplicablement mentre jugava amb els seus amics. Vint-i-cinc anys més tard, reapareix del no-res, i la antiga colla torna a reunir-se per enfrontar-se als seus terrors infantils. Quasi una dècada després de “Mirages”, Talal Selhami torna amb una història de por a cavall entre França i el folklore marroquí.
Una colla d’amics d’infància es retroben quan ja són adults, després d’un fet inesperat. Junts, s’enfrontaran a un monstre que creien haver deixat enrere fa molt de temps. Us sona? Sí, aquesta producció fantàstica àrab -la primera d’aquesta mena- beu les aigues d’”It” però també recorda molt, visualment, a “Strangers Things”, però Talal Selhami mira de dotar-la de trets locals, mesclant llegendes i figures del folklore marroquí.
Per ser un debut en producció de fantàstic per part del Marroc el film és visualment molt equilibrat, efectiu, sense que grinyolin els aspectes més tècnics. L’altra tema és com funciona la trama i la seva originalitat és, aquest sentit, on es nota més la inexperiència. Tot sona a alguna cosa ja vista, per exemple una cosa tan simple com obre les mandíbules el monstre i costa que l’espectador s’impliqui emocionalment amb els protagonistes, tant de grans com de nens.
DANCING MARY
Kenji és el membre més jove d’un equip encarregat de construir un gran centre comercial. Però, per crear el nou complex, cal destruir un antic local de ball, i cada esforç per enderrocar l’edifici és boicotejat per un misteriós poder. De fet, existeix el rumor que el local està maleït, i l’equip de construcció ha pensat a contractar exorcistes, però no sembla que cap d’ells trobi la solució.
SABU va iniciar la seva carrera com a actor per posar-se rere la càmera amb “D.A.N.G.A.N. Runner” el 1996. Va esdevenir un assidu de festivals amb èxits com “Postman Blues”, “Monday”, “Miss Zombie” i “Mr Long”.
A “Dancing Mary” els caçafantasmes es transformen en funcionaris… de fet, en un funcionari que no té gens de ganes d’encarregar-se d’aquell edifici amb fantasma que li ha tocat acompanyat d’una noia farta de veure fantasmes per totes bandes. Tots dos junts s’encarregaran de buscar l’única ànima que pot aconseguir que la Mary fantasmal d’aquella sala de ball passi a l’altre costat. Estrena mundial al Festival, la pel·lícula de SABU utilitza aquests sers fantasmals per posar el funcionariat i la societat japonesa en el centre del debat. Una road movie entre dos mons, on SABU equilibra la comèdia amb el drama, i el color amb el blanc i negre.
I TRAPPED THE DEVIL
El Nadal és terreny fèrtil per al terror. A “I Trapped the Devil”, el Matt es persona, amb la seva dona, a la casa on es va criar. Allà troben el seu germà, a qui no fa mica de gràcia la inesperada visita, entre altres coses perquè viu immers en la paranoia des del moment en què va atrapar al soterrani una cosa que, segons ell, podria ser un dimoni.
Josh Lobo encara la seva la seva primera pel·lícula. Una peça tensa, que passa durant una nit. Un film que insinua més que mostra, on el dubte sempre plana pel guió que signa el mateix Lobo. “I trapped the Devil” té una bona premissa que, desenvolupada, queda curta malgrat que el metratge és només de 82 minuts.
Envía una resposta