PARADISE HILLS
El debut en el llargmetratge de la bilbaina Alice Waddington era un dels plats forts de la programació d’ahir a la nit. Després de treballar en guions, realització de curts, muntatge o vestuari, pel seu salt a la direcció s’ha acompanyat de Nacho Vigalondo i Brian DeLeeuw per donar forma a la seva història, i d’un cast internacional per interpretar-la.
“Paradise Hills” és una mena de reformatori on són enviades noies que les seves families creuen que han de canviar actituds o fins i tot l’aparença física, en una societat que divideix la gent entre uppers i lowers. Una d’elles és la Uma (Emma Roberts) a qui els seus volen forçar a contraure un matrimoni arranjat amb un ric hereu que pot solucionar el declivi econòmic de la familia. Però per que això passi, creuen que abans la Uma ha de convertir-se en una noia obedient i sumisa.
Allà coneixerà altres noies en situacions similars, com l’Amarna (Eiza González), la Yu (Awkwafina) i la Chloe (Danielle Macdonald), que aviat es convertiran en les seves millors amigues. Totes se sotmetran a les directrius de la Duquesa (Milla Jovovich) en un entorn aparentment idil.lic ple de flors, elegants vestits, sessions de maquillatge, cuidats àpats, pau i tranquilitat. Però tot plegat amaga uns quants secrets sinistres que les joves aniran descobrint en el moment en que es plantegin trencar les normes del lloc on es troben confinades.
En aquest entorn, Waddington desenvolupa el seu conte que en el fons és una alegoria. En l’aspecte visual tant colorit i kistch com gòtic, s’hi amaguen un munt de metàfores que fan referència al que en realitat vol explicar la pel.lícula. Corses, o roses a les que se’ls tallen les espines, aludeixen a l’encotillament de la llibertat femenina, a les imposicions d’una societat patriarcal i classista que pretén eliminar qualsevol disidència i lliure pensament de les dones a través d’una pretesa educació i refinament que en realitat són adoctrinament i supressió de la personalitat.
És sens dubte l’aspecte visual el què més atrapa d’aquesta distopia de reivindicació feminista, fins al punt que l’esforç posat en aquest aspecte de la pel.lícula arriba a eclipsar una història amb diversos punts fluixos -sobretot en el tractament dels pocs personatges masculins – i amb un desenvolupament força previsible.
LITTLE MONSTERS
I la darrera proposta del dia, ens portava una d’aquelles pel.lícules que a Sitges s’acaben convertint en una festa i que es postula ja des d’ara com una de les favorites del públic.
Escrita i dirigida per Abe Forsythe, “Little Monsters” ens presenta en Dave (Alexander England), un músic aficionat sense gaire fortuna, que acaba de tallar amb la seva nòvia. Un dia que acompanya el seu petit nebot Felix (Diesel La Torraca) a l’escola, quedarà fascinat per la seva mestra, Miss Caroline (Lupita Nyong’o), i s’oferirà a acompanyar-los en una excursió de la classe del petit a una granja-zoo local. Però allà es creuaran amb els zombis que han sortit d’una base militar propera i hauran de lluitar per sobreviure i procurar que els nens i nenes no s’adonin del que està passant, no acabessin traumatitzats.
“Little monsters” és podria ubicar en el subgènere de pel.lícula de zombis, però en realitat és una divertidissima comèdia romàntica que utilitza uns no morts bastant maldestres com a excusa.
Entretinguda, amb bons moments còmics i una gran Lupita Nyong’o, “Little monsters” ja ens ha deixat les que seran algunes de les imatges d’aquest festival, com les de la protagonista interpretant el hit de Taylor Swift “Shake it off” amb l’ukelele o les del petit Diesel La Torraca encarant-se a una horda de zombies disfressat de Darth Vader.
Envía una resposta