El Joker porta el caos arreu on va. Per aquesta raó no és sorprenent que la seva primera pel·lícula com a protagonista arribi a les sales de cinema envoltada de controvèrsies, alarmisme, retrets i exaltacions. Ni s’ha estrenat i ja està tothom discutint ferventment sobre ella.
Però tampoc volem retratar als artistes darrere de la cinta com a víctimes d’una campanya de desprestigi ja que va ser el mateix director i guionista Todd Phillips el que va decidir conscientment (com evidencien les seves recents declaracions a la premsa) narrar la història d’aquest mític personatge de còmic des de una perspectiva molt concreta sabent que excitaria i donaria ales a tot un submón d’internautes masclistes victimistes, els anomenats “incels”. I encara que aquests elements són presents al film, Phillips sàviament aconsegueix distanciar-se’n ampliant la mirada i creant un fresc social dels nostres temps ambientat als anys 70.
El fet que Gotham es disfressi de la Nova York del jove Scorsese és un dels èxits principals de “Joker”. Aquesta ambientació li dona un aire de veracitat i especificitat a la ciutat fictícia que justifica que d’allí en pogués emergir un personatge tan retorçat com el nostre protagonista. El director no se n’amaga d’haver usat el cinema de Martin Scorsese com a referent, especialment “Taxi Driver” i “El rey de la comedia”. I encara que a priori ens podria semblar pretensiós que un artista conegut per dirigir comèdies ofensives i eixelebrades com “Resacón en las Vegas” es posés a si mateix el llistó tan alt, Phillips meravella a l’audiència amb un treball que no només és visualment estimulant (tal i com prometien els tràilers) sinó que també és molt coherent i cohesiu. Tot i que evidentment no pot rivalitzar amb el mestre italoamericà, sí que podem afirmar que en fa una notable síntesi.
Tota aquesta recreació estilística seria en va si en el centre del film no hi hagués un actor superdotat com Joaquin Phoenix donant vida a un dels personatges més enigmàtics de la galeria de DC comics. El principal desavantatge amb que es va haver d’enfrontar Phoenix a l’hora de crear la seva interpretació és que a diferència d’alguns dels actors que havien fet aquest paper anteriorment, com l’oscaritzat Heath Ledger, no podia jugar amb el misteri que envolta al Joker ja que el seu arc en la pel·lícula comença quan és un individu corrent. No obstant, Joaquin Phoenix realitza una composició sensacional, actuant amb tots els músculs del cos humà, emulant la transformació psicològica amb la seva expressió corporal, d’una persona ignorada per la societat que descobreix que només hi ha una ruta a seguir si vol ser escoltat. L’envolta un repartiment d’actors i actrius de gran nivell en el que destaquen sobretot Frances Conroy (coneguda per “A dos metros bajo tierra”) amb una actuació molt exigent física i mentalment i el versàtil Brian Tyree Henry. De Robert De Niro no en diem res ja que és millor descobrir i comprendre quin és el seu rol en el film durant el primer visionat, sense informació prèvia.
En resum, “Joker” és un film que voldràs veure per formar part del diàleg que s’ha generat i es generarà al seu voltant i per presenciar a un actor en estat de gràcia encarnant a un dels millors malvats cinematogràfics.
Envía una resposta