La única pel.lícula a Competició Oficial d’avui venia signada per la britànica Sarah Gavron. Un cant al poder de la determinació adolescent i l’amistat que, sense haver estat rebut amb un gran estusiasme, sí que queda com una de les cintes més ben acollides en la secció principal. La resta de la jornada, dedicada a les Perles d’altres certamens, ha portat els darrers treballs de Casey Affleck, Ciro Guerra i un docu-homenatge a la gran Aretha Franklin.

ROCKS

Shola Rocks (Bukky Bakray) és una adolescent de l’East London que viu una vida sencilla amb la seva mare i el seu germà petit, un grup d’amigues fidels i l’escola a la que acudeix amb la il.lusió de llaurar-se un futur millor. Però els seus somnis es fan miques el dia que la mare desapareix deixant enrera només uns quants diners i una nota amb un escuet “Ho sento”.

Rocks Sarah Gavron

Decidida a esquivar com sigui els serveis socials i acabar en el sistema d’acollida, la Rocks intentarà sobreviure als carrers amb el seu germà petit i prenent decisions que no li pertocarien a la seva edat. A mida que la seva nova vida es va tornant més dura i les autoritats estan a punt d’acabar amb la seva aspiració d’independencia, la noia posarà a prova fins a quin punt les seves amigues són el suport que necessita per tirar endavant.

La directora británica Sarah Gavron reincideix en el tema de les relacions familiars, de sang o escollides, que ha planat de forma omnipresent en aquest Festival de San Sebastián. Aquí el nucli familiar que s’imposarà al biològic és el d’un grup d’amigues que representa la multiculturalitat, multireligiositat i multietnicitat del Londres actual. La seva mirada sobre la Rocks i les seves companyes d’escola, en un viatge que va dels despreocupats entreteniments de qualsevol grup d’adolescents a la prova de vida que hauran de superar juntes, esdevé un cant a la sororitat femenina dirigit amb delicadesa.

Rocks Sarah Gavron

Una pel.lícula amb vocació de realisme que de fet va partir de la decisió de triar el seu casting entre estudiants reals dels entorns més multiculturals de Londres i construir el guió al voltant de la investigació de la vida de les protagonistes escollides. La propia Gavron, que realitza aquesta “Rocks” després d’haver dirigit estrelles com Meryl Streep, Carey Mullingan i Helena Bonham Carter a “Sufragistas” (2015) ha manifestat en la roda de prensa fins quin punt la va sorprendre la quantitat de nens i nenes a qui el sistema deixa enrera per tota mena de problemes socials i delictes menors. Amb tot, la directora aconsegueix que “Rocks” sobreimposi un missatge optimista sobre el poder l’amistat femenina per damunt del reflexe de la crua realitat que viu una part invisibilitzada de l’adolescencia del seu país.

LIGHT OF MY LIFE

Ja en la secció Perlas, avui hem pogut veure el nou film com a director de Casey Affleck. Després d’haver seguit les rareses de Joaquin Phoenix a “I’m Still Here” (2010), ara s’estrena en la ficció amb aquesta “Light of my life“. Una cinta que situa en un món post-apocalíptic en el què pràcticament totes les dones han desaparegut a causa d’un virus.

Els homes han tornat a un estat de vida salvatge, desconfiant de l’entorn i els altres supervivents. En aquesta nova realitat, un pare es desviu per protegir la seva filla de ser descoberta com una de les poques dones supervivents. La seva és un vida plena de normes per sobreviure i d’històries amb les que l’home intenta aconseguir que la Rag (Anna Pniowsky) aprengui a valer-se per si mateixa i aprendre els múltiples perills que suposen per ella el món en el que viuen i els homes que hi habiten.

Light of my life Casey Affleck

Una pel.lícula que recorda pel gènere a altres dels darrers anys com “La carretera (The Road)“. Affleck però opta per una proposta més minimalista, més centrada en la relació paterno-filial que en els moments d’acció. Una opció discursiva que hauria guanyat amb una durada menor a les dues hores del film. Amb tot, la d’Affleck suposa una manera interessant d’apropar-se tant als vincles pare-filla com a l’empoderament femení. Un guió i pel.lícula en la que els més rebuscats hi han volgut veure una vía d’autoredimir-se després de les acusacions d’assetjament que han degradat la seva reputació els darrers anys.

AMAZING GRACE

La segona Perla del dia, vinguda de la Berlinale, era el documental inacabat que va gravar Sydney Lumet sobre l’enregistrament d’un disc de gospel de la Reina del Soul, Aretha Franklin. A “Amazing Grace” el realitzador Alan Elliot reprèn aquella filmació inacabada per a la Warner Bros realitzada el 1972. I ens permet observar l’enregistrament en viu, en una església de Los Angeles, del disc del mateix nom, el LP de gospel més venut de la història de la música. Una tornada als orígens de la cantant, filla d’un pastor baptista, que es va foguejar en la música al cor de la seva església.

Amazing Grace

En un to de cinema verité, en el qual no ens estalvia els zoom in i els desenfocaments, el documental ens permet veure els Rolling Stones entre el públic aclamant a Aretha i a Sydney Lumet dirigint les càmeres. I com no, escoltar a la Reina del Soul cantar himnes tan coneguts com “Wholy Holy” o el conegut “You’ve Got A Friend“, composat per Carole King i que es va poder sentir en el funeral de la pròpia Aretha.

WAITING FOR THE BARBARIANS

També entre les Perles hem recuperat el darrer treball del colombià Ciro Guerra, que ja vam poder veure al Festival de Venècia. L’adaptació de la novel.la de J.M. Coetzee es situa en un lloc i temps indefinit per desplegar la seva metàfora sobre l’enfrontament entre colonitzadors i bàrbars, o entre bàrbars conqueridors i indígenes que no eren els enemics de ningú fins que els van convertir en tals a la força.

El protagonista és un Magistrat (Mark Rylance) encarregat de gestionar políticament un assentament d’un imperi sense nom. Esperant una invasió dels bàrbars que mai no arriba, l’home manté una concepció respectuosa de la població local. Però l’arribada del Coronel Joll (Johnny Depp) amb els seus mètodes expeditius començarà a tensionar la relació amb els indígenes, encenent la metxa de l’odi i provocant que la il.lusoria revolta dels bàrbars es converteixi en una profecia auto-complerta.

Waiting for the Barbarians

Waiting for the Barbarians” aposta per una marcada proposta estètica que acaba cobrint tota la pel.lícula d’una sequedat pròpia dels colors terrosos que en dominen la fotografia. Una posada en imatges tant pulcra, amb un disseny de producció tant meticulós, que arriba a tapar part del potencial de coses a explorar que tenia aquesta traslació de la novel.la al cine. Un film que dóna la impressió que mai va intentar ser el gran que podia haver estat.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X