Que no, que no anem bé. “Patrick” ha portat una nova decepció a la secció oficial. Per sort la secció de Perles ens ha portat el sempre eficaç cinema de denuncia social de Ken Loach per agitar les consciències amb “Sorry we missed you”.

Patrick

Mário, un nen de 8 anys segrestat al centre de Portugal a la primavera de 1999, reapareix 12 anys després en una cel·la a París. El període de desaparició amaga un terrible secret i totes les complexitats d’aquest misteriós personatge que es retornat a la seva mare, una dona que no el reconeix el noi que li han retornat

Patrick

Rere la càmera Gonçalo Waddington, actor, director de teatre i de cinema, dramaturg, guionista i productor, que amb “Patrick” afronta el seu primer llargmetratge com a director en la secció oficial del festival.

Amb un principi impactant i un personatge amb possibilitats, “Patrick” s’ha convertit en un visionat tortura en el dia d’avui. Pesada, de converses minses i insubstancials, avorriment i amb un desenllaç que podria haver estat impactant però de tant tediós que ha estat arribar-hi, ja no importa gens.

Sorry We Missed You

Per sort sempre hi ha una “Perla” al final del dia per recuperar una mica el fet que la secció oficial no estigui resultant massa reexida. Aquest cop un habitual del Festival i del cinema social, Ken Loack

Sorry we missed you

A “Sorry we missed you” ens presenta a Ricky, Abby i els seus dos fills que viuen a Newcastle. Formen una família molt unida. Ricky ha passat d’una ocupació a un altre; Abby es dedica a tenir cura de persones grans i gaudeix amb la seva feina. Tot i treballar cada vegada més, són conscients que mai obtindran l’anhelada seguretat econòmica o tindran una casa en propietat. Sorgeix llavors una oportunitat per a Ricky gràcies a la revolució de les aplicacions. La parella decideix apostar el tot pel tot. Abby ven el seu cotxe perquè Ricky es compri una furgoneta i es converteixi en repartidor per compte propi: per fi serà el seu propi cap. El món modern es cola a la cuina familiar, oferint-los un futur diferent.

Ken Loach és un dels pocs directors que han estat guardonats dues vegades amb la Palma d’Or al Festival de Canes, gràcies a “The Wind That Shakes the Barley” (“El vent que agita l’ordi” ) i ,”I Daniel Blake”, Premi del Públic a Sant Sebastià. 

La societat s’obre a noves feines. Les noves tecnologies ofereixen noves oportunitats, però realment són la solució? Permeten viure o només sobreviure? Ens tornen més esclaus del que s’era abans?

Ken Loach té el do de fer patir a l’espectador amb els seus protagonistes. Es impossible no veure un dels seus films i sentir-se solidari amb els patiments de la pobre gent treballadora. Però Loach sempre és Loach. Si has vist altres de les seves pel·lícules, aquest “Sorry we missed you” no et portarà res de nou, de sorprenent, malgrat tot continua sent eficaç a l’hora de mostrar com la bona gent acaba sent colpejada un cop i un altre pel sistema.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies