Amb una secció oficial que encara no ha conseguit aportar una pel.lícula que hagi convençut de manera gaire majoritaria, la intensa jornada que tanca el cap de setmana l’han aixecat dues pel.lícules asiàtiques presentades a la secció de Perles, firmades per Wang Xiaoshuai i Bong Joon-ho. I a la nit encara hi ha hagut temps perquè James Franco sacsejés la competició amb la seva peculiar oda al cinema.

SO LONG, MY SON

Després del seu pas per la Berlinale, on es va convertir en una de les favorites de la crítica i finalment es va emportar els premis a la millor interpretació pels seus protagonistes, “So long, my son”, del xinès Wang Xiaoshuai era una de les Perles imprescindibles que voliem rescatar en aquest festival.

Rebatejada aquí com “Hasta siempre, hijo mío”, és una cinta de tres hores, que en cap moment ens han semblat excessives, per recórrer tres dècades de la historia de la Xina. S’inicia presentant-nos a dos matrimonis i els seus fills. Ben aviat la tragedia sacsejarà les seves vides, quan el fill de Liyun (Yong Mei) i Yaojun (Wang Jingchun) mor ofegat en un estanc. Havent hagut d’abortar un altre embaràs per la llei del fill únic imperant a la Xina, el desastre els deixa sense fills. Aleshores decidirán trasladar-se al camp, on un fill adoptiu no aconseguirà tornar-los la vida feliç que tenien a la ciutat. Anys després però, hi tornaran de nou a causa del naixement del bebè del seu fillol, un fet que reobrirà records i ferides quan es retrobin amb l’altre matrimoni amb qui anys enrera havien estat amics inseparables.

So long, my son

Part melodrama, part crítica social, “So long, my son” s’expandeix per tres dècades, des dels anys 80 després de la Revolució Cultural fins el capitalisme salvatge actual.

Wang hi retrata la vida amb els seus alts i els seus baixos, amb les seves mesquineses i els seus penediments,… un retrat personal i d’un país que en 30 anys ha canviat substancialment. I ho fa prenent-se el seu temps i utilitzant una sèrie de salts en el temps el que agilitza els 175 minuts de metratge i va construint un puzzle que mica en mica va lligant la historia completa. Amb una part final que et fa lligar-te a la cadira, el film ja té garantida la distribució a Espanya.

PARASITE

També la flamant guanyadora de la Palma d’Or de Cannes d’aquest any es presentava avui a les Perles del festival donostiarra. I a jutjar per les cues, está clar que amb el seu recorregut festivaler ja s’ha convertit en una de les pel.lícules de l’any amb un boca orella que va passant de la crítica al públic.

Bong Joon-ho, el director de Memories of MurderThe Host o Snowpiercer i màxim exponent de l’èxit del cinema sudcoreà dels darrers anys, confirma el seu talent amb aquesta irresistible combinació de gèneres cinematogràfics en que es barregen el cine social, el terror, el thriller i la comedia.

Parasite Bong Joon-ho

El seu inici recorda a Un asunto de familia de Kore-eda, per moments pot portar a la memòria el Burning de Lee Chang-dong pel seu reflex de les classes socials a Corea, però passat per la mirada precisa de Bong Joon-ho, amb el seu enginy i el seu domini narratiu, “Parasite” es converteix en un film original, fresc i amb molta força.

Com desitgem que l’expectativa que va generant al seu pas li acabi portant una bona carrera a les sales comercials i creiem que és millor que la veieu sense saber-ne massa, no entrarem en molts detalls sobre el seu argument.

Parasite Bong Joon-ho

Només que la trama gira entorn a la historia de dues families en costats oposats de l’escala social, els Kim, que viuen en un sotàn en condicions força precaries i els Park, una jove parella amb un fill petit, que viuen en una magnífica casa de disseny aliens a les penuries que passen els menys afortunats. Els seus camins es creuaran de maneres que li serveixen a Joon-ho per posar en imatges una mordaç crítica a una societat deshumanitzada i falta d’empatia, de manera ocurrent, amb girs sorprenents i originals recursos fílmics.

Apunteu el títol i no us la perdeu quan arribi als cinemes.

ZEROVILLE

I després d’haver-se alçat amb la Conxa d’Or al 2017 amb “Disaster artist“, James Franco torna a la competició de San Sebastián amb la inclassificable “Zeroville“. O més aviat tornava perquè el fet que la pel.lícula hagi estat projectada previament a Russia, l’ha eliminat de les candidates a premi. Això sumat a que ni Franco ni ningú de l’equip han presentat el film a Donosti i les pèsimes crítiques que la pel.lícula ha rebut al seu país (tres anys deprés de quan es volia estrenar inicialment) han seguit alimentant la polèmica i l’aura de gafada que arrosega “Zeroville“.

Dirigida i protagonitzada per ell mateix, Franco ens presenta a Vikar, un home peculiar amb una imatge d’Elizabeth Taylor i Montgomery Clift a ‘Un lugar en el sol‘ tatuada al seu cap rapat.

Zeroville James Franco

Amb una feina com a muntador de cinema, Vikar serà testimoni de primera mà dels canvis que pateix Hollywood en els temps post assassinats dels seguidors de Charles Manson i quan sorgeix una nova fornada de directors (Francis Ford Coppola, George Lucas, Steven Spielberg). També coneixerà l’actriu Soledad Paladin (Megan Fox), que es convertirà en tota una obsessió per ell.

Partint de la novel.la homònima de Steve Erickson, Franco converteix “Zeroville” en un cant d’amor al cinema, ple de referències, reivindicacions a l’ofici de muntador i petits homenatges. Però també en una història i una narrativa que desbarra continuament, que incomoda amb els seus salts, moments alucinògens i extravagancies, fet que ha portar bona part del públic a desconectar-ne. Els que sí hi han conectat i s’han deixat perdre pels peculiars camins d’aquesta “Zeroville” hi han trobat un interessant collage que parla de cine des del cine, que construeix una obra a partir de molts fragments de films i d’història del setè art i que suposa un interessant contrapunt, esquizofrènic i un punt egòlatra, a l’homenatge a la mateixa època que ha filmat Tarantino a “Érase una vez en Hollywood“.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X