Després de la seva estrena al Grec, La Tienda de los Horrores obre temporada al Teatre Coliseum de Barcelona, amb la voluntat de fer temporada llarga.
La tienda de los horrores és la historia d’un amor impossible entre el tímid i despistat Seymour (Marc Pociello) i l’Audrey (Diana Roig), tots dos treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé) a un dels barris més decadents i amb major concentració d’indigents de Los Ángeles, el barri d’Skid Row. Tot sembla abocat al desastre, tant les aspiracions amoroses d’en Seymour com la botiga del senyor Mushnik, però el descobriment d’una estranya planta capaç de fer realitat els desitjos, transformarà les seves vides.
La Tienda de los Horrores és una comèdia musical clàssica de l’Off Broadway dels anys 80 , amb música d’Alan Menken i llibret de Howard Ashman, que també es va portar al cinema el 1986, de la mà de Frank Oz, amb un èxit sorprenent. El musical, alhora, estava basat en la comèdia negra de sèrie B The Little Shop of Horrors, dirigida per Roger Corman. És un botiga, doncs, de llarg recorregut i que s’ha convertit una mica en un espectacle de culte.
L’obra que ens trobem al Coliseum, amb producció de Nostromo Live, direcció d’Àngel Llàcer i direcció musical de Manu Guix, recupera l’essència soul-rock de l’espectacle i l’omple de ritme, humor i bona música.
L’escenografia ens submergeix completament en la decadència del barri d’Skid Row i les llums i el vestuari (magnífic) ens aporten tota la màgia i el color que acompanya a la fantàstica música d’Alan Menken, i que compta amb una més que digna adaptació de les lletres a càrrec de Marc Artigau.
L’obra té un ritme magnífic i els actors, ballarins i cantants estan a l’alçada i ens presenten un espectacle que no cal perdre’s, que té la durada perfecta per tal de quedar-se amb ganes de més. Tant Pociello com Roig estan fantàstics en els seus papers, José Corbacho es troba a la seva salsa en el seu paper (i multipapers posteriors) d’Orin Scrivello, el sàdic dentista nòvio de l’Audrey, estufant-se amb molta gràcia per l’escenari (a mi em sobra una mica el “cubanisme” de la interacció amb el públic, però sembla que funciona) i les Sey Sisters aporten el soul i el motown necessari en cada moment, i sembla ser que mai no s’ho havien passat tan bé dalt d’un escenari, o això és que el transmeten a cada moment. Només els hi caldria millorar una mica la dicció. Un gust veure-les i una enveja total de les seves megaperruques.
Manu Guix, com a Audrey II, està esplèndid. Dota de vida, humor i personalitat a la planta protagonista de la botiga dels horrors, i hi posa tota la passió necessària (només potser que abaixar-li una mica el micro, perquè es menja els companys…). I a més de dotar de vida la planta, està al piano i dirigeix el grup, compost per cinc músics: Oriol Cusó, Jordi Franco, Eloi López, Jaume Peña i Jordi Roquer, i al mateix temps un sistema de seqüències en directe on dispara efectes gravats. I tot amb solvència.
El conjunt funciona a la perfecció, i ens fa gaudir d’una obra apta per a tots els públics: un divertimento freaky i colorit molt recomanable.
Teatre: Coliseum
Dates: Fins el 3 de novembre
Direcció: Àngel Llàcer i Manu Guix
Intèrprets: Manu Guix, Marc Pociello, Diana Roig, Ferran Rañé, The Sey Sisters, José Corbacho, Victor Gómez, Sylvia Parejo, Bernat Cot, Natán Segado i Raquel Jezequel
Compra entrades
Envía una resposta