Un dia qualsevol a la residència Bon Repòs resulta avorrit. Cada dia la mateixa rutina: esmorzar, pastilles, defuncions… i les constants discussions de l’Ernest i el Mateu (Pep Ferrer i Quimet Pla). Però la Marta (Imma Colomer) de setanta-set anys i acabada d’enviduar arriba a la residència. Vol anomenar-se Solange, un nom que sempre li ha agradat. La seva presència omple la residència d’esperança, alegria i ganes de viure.
Obres de teatre on els protagonistes passin la setentena se’n veuen poques. Amb aquesta proposta, Oriol Tarrasón, el seu autor i director, pretén apropar-nos a una realitat incòmoda i amagada. Un dia qualsevol dona veu amb humor i certa amargor a un col·lectiu del qual fugim. I ho fa en un to afectuós, sense grans estridències, sense voler aprofundir massa. La soledat com a eix de les vides dels personatges venen de diferent forma i manera. De vegades, allò dit emmascara l’acció i atura el flux dinàmic de la història, sobretot, quan el triangle protagonista fa de les seves.
Tot i algun desequilibri en els diàlegs, a voltes brillants i hilarants, a voltes forçats i poc naturals, la trama manté un ritme constant. Trobem sorpreses i l’acció avança sense massa estirabots. La gran troballa d’aquesta proposta recau en el fet que els protagonistes afronten temes tabús com el sexe o la soletat des d’una perspectiva tendra i, alhora, crua.
La llibertat, l’autonomia i la capacitat d’elecció s’enreden en un sistema asèptic que busca el control, la rutina i la infantilització. Farts de la plastilina i de les manualitats, com diu un dels protagonistes, aquí no moriran de vells sinó d’avorriment. I és en aquest punt que l’aparició de Solange obrirà una finestra d’aire fresc. Del notable treball a escena destaca l’espontaneïtat irreverent del personatge interpretat per Quimet Pla, capaç de sacsejar les rialles tant del pati de butaques com, de vegades, dels seus companys de repartiment.
En definitiva, aquest cant a la llibertat, a viure els darrers anys de vida lluny dels prejudicis i de les convencions denuncia la falta d’empatia amb un fet que ens incomoda. Envellir no entra en els plans de la gent però, si la salut ens ho permet, tots hi arribarem. Una obra amable i familiar que busca complicitats i et posa un dit a la nafra mentre que, amb l’altra mà, et fa pessigolles.
On: La Villarroel
Dates: Fins el 28 de Juliol
Autor i director: Oriol Tarrasón
Intèrprets: Annabel Castan, Imma Colomer, Pep Ferrer, Quimet Pla
Comprar entrades
Envía una resposta