Godzilla: Rey de los monstruos
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Aquest està sent l’estiu de les superproduccions cinematogràfiques fallides, tant crítica com comercialment. Les tres grans estrenes de les últimes setmanes han estat rebudes amb molta fredor i, fins i tot, amb certa malicia. Totes tres són continuacions d’universos fílmics ja exitosos. Primer vam tenir la maldestre X-Men: Fénix Oscura i després la tortuosa producció Men in Black: International. Encara que ambdues pel·lícules ens van agradar més que a la majoria, també és cert que són dos films sense ànima i mancats d’una visió artística predominant. En aquest aspecte se’n diferencia el tercer “fracàs” de la temporada.

Godzilla: Rey de los monstruos és una producció milionària d’un gran estudi però tal com va succeir amb les seves predecessores (Godzilla i Kong: La Isla Calavera) el seu director ha aconseguit mantenir la seva mirada fins al muntatge final sense cedir als productors més conservadors.

Godzilla: Rey de los monstruos

Michael Dougherty és un director que ha tingut molt èxit en el gènere del terror però la seva ambició va més enllà. Com a fan acèrrim del personatge japonès i de l’univers simbòlic que el rodeja, en la seva faceta de guionista ha aconseguit introduir en el relat elements reals de la mitologia est-asiàtica, descobriments científics dels últims anys i reflexions filosòfiques sobre el rol de l’ésser humà en el planeta. Si després de veure la cinta us heu quedat amb ganes de reflexionar encara més sobre aquests conceptes, no dubteu en visitar el seu compte de Twitter (@Mike_Dougherty) on revela algunes de les seves inspiracions i respon preguntes dels fans. No obstant, tot i ser un excel·lent creador d’universos la seva tasca com a narrador d’històries no és tant brillant. Personatges mal escrits (a vegades, tendint a l’estereotip), esdeveniments dramàtics mal plantejats i inefectius, línies de diàlegs còmiques (inserides per destensar a l’audiència) fallides i frases grandiloqüents obstruïdes per la posada en escena.

Godzilla: Rey de los monstruos

Com també passava a la ja mencionada Kong, el fet que els personatges estiguin mal escrits és suplert per un repartiment robust ple de cares conegudes. Els actors i actrius que més s’esforcen a elevar el guio són
Vera Farmiga (que aconsegueix convèncer a l’audiència d’un gir inversemblant del seu personatge), Ziyi Zhang (que ha d’introduir la part més mística de la història), Millie Bobby Brown (responsable de bona part de la càrrega dramàtica del film), Charles Dance (sempre és un plaer tenir-lo com a malvat de la funció), Ken Watanabe (l’idealisme que desprèn dona esperit a la cinta) i Bradley Whitford com el típic científic gracioset.

Malgrat la presència d’alguns fotogrames bellament dissenyats, les seqüències d’acció amb els titans visualment no ens fascinen tant com caldria en un espectacle d’aquest pressupost per culpa del, ja habitual, ús de boira, fum i neu per amagar els possibles defectes en la creació d’aquestes criatures digitals. En resum, només pel subtext del film i pels elements simbòlics amb els que juga ja us el recomanem. L’execució és millorable però el carisma d’un repartiment amb molt talent, un parell d’escenes sensacionals i la banda sonora de Bear McCreary converteixen a Godzilla: Rey de los monstruos en la millor superproducció del mes de juny.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies