X-men: Fénix oscura
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Els X-men van debutar a la gran pantalla l’any 2000 en una època en la que les cintes de superherois encara eren una raresa. El primer film d’aquesta saga, X-men, va establir un patró narratiu cinematogràfic que ha sigut imitat (en algunes ocasions amb gran èxit) per tota l’onada de projectes que han obtingut llum verda arrel de l’èxit comercial d’aquesta “pionera” pel·lícula. 10 pel·lícules més tard, s’acaba l’arc d’aquests mutants. Entremig hi ha hagut cintes bones, correctes i mediocres. X-men: Fénix oscura posa fi a la saga combinant els millors i els pitjors aspectes de les seves predecessores.

Abans de desgranar la cinta a nivell artístic, permeteu-nos mirar-la des d’un punt de vista més industrial ja que la seva producció ens assenyala els punts en els que descarrila. Fins aquest any 2019 els drets cinematogràfics dels X-men pertanyien i enriquien a l’estudi Fox ja que l’editorial de còmics Marvel els hi havia venut per evitar la ruïna. Amb l’auge dels superherois de l’estudi (cinematogràfic) Marvel Studios, Fox va intentar no perdre la rellevància reiniciant la franquícia amb un repartiment de joves promeses com Jennifer Lawrence, Michael Fassbender i James McAvoy. Encara que inicialment van aconseguir-ho ràpidament la història es va desinflar. Cada film era pitjor que l’anterior. Preveient que en breus serien engolits per Disney (la companyia mare de Marvel Studios), els executius de Fox van decidir fer una última jugada abans de l’escac i mat i donar una conclusió digna als mutants.

X-Men: Fénix oscura

L’encarregat d’aquesta tasca és Simon Kinberg un guionista molt lleial que porta anys cuidant la saga i que ara i aquí debuta en la direcció. La història que narra (extreta dels còmics de la saga de la Fènix fosca) ja ens l’havia explicat a X-men: La decisión final però en aquell cas els problemes interns de la producció van acabar desfigurant-la cosa que va enfurismar a les persones coneixedores del còmic. Kinberg aprofita aquesta segona oportunitat i compleix amb les expectatives que pesaven sobre les seves espatlles. Lamentablement, això no converteix la història en una bona pel·lícula.

La principal crítica que se l’hi pot fer a X-men: Fénix oscura és la seva desgana. Com ja li passava a la seva predecessora (Apocalipsis), la història no té vida i aliena a l’audiència. Encara que racionalment pots reconèixer els elements dramàtics de la història, totes les emocions queden només a una banda de la pantalla. En cap cas és incompetent però pots notar la insubstancialitat dels que veus.

Per no acabar la crítica amb un registre tan negatiu, parlem una mica dels aspectes més interessants del film. Com per exemple la banda sonora de Hans Zimmer que dona ales a la cinta quan més ho necessita. O també podem destacar el treball interpretatiu de Sophie Turner (que aixeca els fragments més fluixos del guio amb gran talent), James McAvoy (que posseeix l’arc més destacat) i Jessica Chastain (que irromp al film amb gran contundència).

En resum, si heu seguit als personatges fins aquest punt, sobretot si veu sofrir l’anterior film, no baixeu ara del carro. Aneu a veure X-men: Fénix oscura ja que malgrat no sigui una experiència massa satisfactòria en partícular, si que us donarà una sensació de tancament i conciliació amb aquesta saga. Per la resta, especialment per aquella gent que vol veure una bona pel·lícula sobre una superheroina que fa un comentari rellevant sobre la nostra societat, aneu a veure Capitana Marvel.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies