6. THE WILD GOOSE LAKE de Diao Yi’nan
El guanyador de l’Ós d’Or de Berlín de 2014 per Black Coal es va confirmar com un dels renovadors del cinema negre actual, amb aquest thriller ambientat en l’actualitat en els baixos fons d’una ciutat com una altra qualsevol del centre de la Xina. Un retrat molt negre i desesperançat de la societat xinesa contemporània, més enllà dels elements típics del gènere, com un protagonista que fuig de la policia i de la seva antiga banda criminal, una femme fatale, persecucions, enfrontaments violents o un joc de trames, subtrames i interessos no sempre del tot clares.
Visualment impactant, The Wild Goose Lake per moments es converteix en un enlluernador encadenament de plans perfectes. Els seus jocs de llums i ombres, la utilització dels neons, la seva planificació o composició són un festí per a la vista, no només estètic, sinó també narratiu i dramàtic que no satura i en el qual es nota i molt la tasca del seu director de fotografia Dong Jinsong, el mateix de Largo viaje hacia la noche.
7. BACURAU de Kleber Mendonça Filho y Juliano Dornelles
Com ja va fer a les seves pel.lícules anteriors, Sonidos del barrio i Aquarius (Doña Clara), el brasileny Kleber Mendonça Filho, aquesta vegada acompanyat a la direcció per Juliano Dornelles, torna a retratar a Bacurau la resistencia davant d’un liberalisme implacable i devorador de l’individu i de la tradició en benefici del màxim benefici dels rics i poderosos.
Però tant en el seu estil, com en el seu to, Bacurau, guanyadora del Premi del Jurat, és molt diferent de les pel·lícules esmentades. D’una banda, abandona l’entorn urbà, per portar l’acció a un imaginari petit poble del sertao l’estat de Pernambuco. De l’altra, es passa del drama d’autor, coral o personal, al western a la brasilera, recordant al realisme màgic a l’estil de García Márquez en el seu principi, però que acaba convertit en una pel·lícula d’acció pura i dura, violenta i seca. La seva denúncia es deixa de subtileses i es fa directa i evident, urgent.
8. FRANKIE de Ira Sachs
El director de les excel.lents El amor es extraño i Un verano en Brooklyn va debutar al Festival de Cannes amb aquesta elegant, sofisticada i aparentment sencilla pel.lícula d’aires rohmerians sobre una actriu francesa, interpretada amb maestria per Isabelle Huppert fora del seu registre habitual, que decideix reunir a tota la seva familia i afins per explicar-los que li queden pocs mesos de vida.
Aquest serà el detonant d’una sèrie de converses sobre els plans de futur, el passat, les relacions familiars, la mort i el buit que deixa que sense necessitat de resultar realistes o naturals, confirmen a Ira Sachs com un especialista en retratar els sentiments més íntims de manera delicada i subtil, sense caure en llocs comuns, ni tòpics, malgrat el seu aire de pel·lícula promoguda per l’òrgan de promoció turística de la localitat portuguesa de Sintra.
9. ROUBAIX, UNE LUMIÈRE (OH MERCY) de Arnaud Desplechin
Dos anys després d’haver inaugurat el festival amb Los fantasmas de Ismael, Desplechin tornava al concurs del festival i a la seva ciutat natal de Roubaix amb aquest film policiac basat en fets reals.
Després d’una arrencada en la qual preval el retrat del dia a dia d’una comissaria de policia d’una de les ciutats més violentes i conflictives de França i del seu protagonista, a mesura que avança el metratge s’acaba convertint en un procedural al voltant de la investigació d’un assassinat, en el qual poc a poc va aflorant la personalitat i la desesperança dels seus protagonistes a un i altre costat de la llei.
10. LITTLE JOE de Jessica Hausner
L’actriu britànica Emily Beecham es va endur el premi a la millor actriu per aquesta espècie de invasión de los ultracuerpos despullada d’elements extraterrestres en que una investigadora botànica aconsegueix crear la planta de la felicitat.
Visualment exquisita, amb un cridaner tractament del color i modulant de forma brillant l’ambigüitat dels seus plantejaments amb l’objectiu d’afegir-lectures i capes addicionals, Little Joe es converteix en un atractiu joc entre realitat i imaginació, entre el real i l’imaginat, tant per als seus personatges , com per a l’espectador. Una notable mostra de cinema de ciència ficció sofisticat, de cinema fantàstic d’autor.
Envía una resposta