Señora de rojo sobre fondo gris
9Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Al Teatre Romea, José Sacristán llustra Delibes en un monòleg que ens bressola entre la felicitat i la mort

Deia John Houston que per a fer una bona pel·lícula només calien tres coses: un bon guió, un bon guió i un bon guió. Ningú pot dubtar de la vàlua absoluta de Miguel Delibes. Aquesta adaptació teatral de la seva novel·la “Señora de rojo sobre fondo gris” transmet un caràcter, un color i una textura que arriba als espectadors. Ens trobem davant el relat d’una història d’amor que va directa cap a la mort. Ens trobem l’any 1975 però l’emoció no hi entén, d’èpoques.

Basada en fets reals, Delibes reflexiona sobre la pèrdua, sobre la malaltia i l’enyor de la que va ser la seva esposa, Ángeles de Castro. Amb 48 anys li van detectar un tumor que, finalment, va acabar amb la seva vida. L’obra parla d’amor, d’un amor que perdura i perdura i que impedeix un pintor seguir vivint. Sense ella el creador perd les ganes de crear, les ganes de viure. Quin sentit té ara pintar una vida que ha perdut el color? L’alcohol com a analgèsic on poder tornar a ella esdevé una teràpia incompleta.

Señora de rojo sobre fondo gris

Amb la companyia il·lusòria de la veu en off de la dona, interpretada per Mercè Sampietro, José Sacristán treu suc de la seva maduresa interpretativa per brodar un personatge que li sembla fet a mida. La cadència de les seves paraules, el color que confereix als silencis i la textura de la seva veu greu pinten un retrat immillorable sobre un escenari gris, ple d’ombres. Ens trobem davant d’un text potent, sense fissures. Una adaptació dirigida per José Sámano que, sens dubte, manté fidel l’esperit de l’obra original. La profunditat dels mots ballen de la mà d’allò essencial. L’adjectiu, absent, se’ns escola entre les emocions.

Llums, ombres, mobles grisos i un llenç tombat que no pot competir amb la pintura d’una señora de vermell, una dona que ha deixat petjada en un protagonista orfe. Hi apareixen l’amor, les anècdotes, sentiments mai dits i que ja mai ho podran ser, les mentides, l’esperança, el diagnòstic, la gelosia, la culpabilitat… però, sobretot, la dissort. La dissort que l’ha fet perdre el seu desig vital… i que l’ha deixat vidu, sense esma, sense art… sol, amb una copa d’autoengany a les mans. La proposta ens aboca a un viatge entre la felicitat i la pèrdua, amb una veritat simple. Sincera. Autèntica. Punyent.



Teatre: Teatre Romea
Dates: Fins el 12 de maig
Autor: Miguel Delibes
Direcció: José Sámano
Adaptació: José Sámano, José Sacristán e Inés Camiña
Intèrprets: José Sacristán, Mercè Sampietro (veu Ana)
Escenografia: Arturo Martín Burgos
Comprar entrades


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies