I heus ací que ja s’acaba el març marçot, que mata a la vella i a la jove si pot, i aparentment indemnes ens arriba Nosotros, un thriller polític o una pel·lícula de por, o una comèdia d’ensurts –ja ens entenem–, suspense i terror en definitiva (que de vegades els gèneres estan per desbordar-los), molt afroamericana, amb sang, fetge i humor, tot amb molt bon gust i en la mesura justa, dirigida per Jordan Peele i protagonitzada per la mexicanokeniata Lupita Nyong’o (Oscar per 12 anys d’esclavitud).
Aquest film, Nosotros,amb maneres de sèrie B i que acut a les millors pantalles poc després dels premis de l’Acadèmia nord-americana, ha caigut bé a tothom, a públic i a crítica, i ens confirma en la tesi o sospita segons la qual, darrerament, a l’hemisferi nord del continent americà, el cinema és cosa de minories -que els qui van al cinema són els mexicans i els negres- i que el ciutadà Wasp sol quedar-se a casa mirant Netflix, en el millor dels casos. Que s’ho passin bé.
Com dic, doncs, la segona pel·lícula de Jordan Peele –emparentada amb un clàssic inqüestionable com La invasión de los ladrones de cuerpos–ha estat molt ben rebuda i, sense arribar a l’exageració dels qui l’han saludat com a Hitchcock rediviu, no es pot menys que dir que és un film d’una factura impecable i que permet unes dues hores d’entreteniment ben portat, amb habilitat i sense estridències. No revelaré gaire cosa: una família afroamericana va de vacances a una caseta solitària a la localitat de Santa Cruz, Califòrnia. Un vespre, descobreixen que hi ha quatre desconeguts al jardí, un matrimoni amb dos fills, que són –ho descobriran de seguida– la versió malvada d’ells mateixos. La broma està servida.
La part introductòria, situada en la infància de la protagonista, l’any 1986, conté força homenatges –entre d’altres, a Tiburón, al famós vídeo de John Landis per a Michael Jackson, a Los pájaros i, fins i tot, al pintor Magritte: el mirall que torna a qui s’hi mira la imatge d’esquena–, però sobretot ofereix una ambientació de Dimensió Desconeguda, amb una singular atracció de fira que promet retrobar-nos amb nosaltres mateixos.
Quant a la dimensió política del film resulta admirable la capacitat de Peele per metabolitzar imatges d’actualitat –els nostres entranyables llacistes, el gilettes jaunes francesos–: i és que a Nosotros els dobles revoltats, el revers del somni americà, van vestits de vermell i s’agafen de les mans, en una cadena (pseudo)humana infinita que travessa valls, rius i muntanyes. «Però qui sou?», pregunta aterrida la mare de família protagonista a la seva sinistra doble. «Som americans», contesta. I és que, certament, «us», nosaltres, en anglès és tant com dir «United States».
Recomanable.
Envía una resposta